—En primer lloc, què és l’economia blava?
—D’acord amb la definició de la Unió Europea, l’economia blava és el sector econòmic que reconeix la importància de mars i oceans com a motors de l’economia pel seu gran potencial per a la innovació i el creixement. Del que es tracta és d’utilitzar el coneixement actual del medi marí i potenciar les activitats R+D+I per promoure activitats econòmiques que utilitzin els mars i els oceans com a recurs per generar valor i creixement sostingut en un marc de sostenibilitat ambiental.
—I com aplicaran aquest concepte al sistema portuari català? Quines línies estratègiques s’han iniciat des del Govern?
—Des del punt de vista portuari, pretenem potenciar aquestes economies dins dels nostres espais portuaris com a font de creixement econòmic i de creació de llocs de treball. En aquest sentit, l’espai físic de referència entre mars i terra són els ports, i no podem deixar passar el paper estratègic i la potencialitat que representen com a espais d’implementació dels diferents sectors vinculats amb l’economia blava. Per això el Pla de ports de la Generalitat Horitzó 2030 disposa d’un nombre important de línies estratègiques vinculades al foment de diferents actuacions vinculades amb l’economia blava. Algunes d’elles són, per exemple, el foment de la formació en l’àmbit marítim, l’impuls d’activitats i serveis públics vinculats a la nàutica esportiva, el suport al desenvolupament de la indústria nàutica o la posada en valor de diferents espais portuaris al servei de la ciutadania i de les diferents activitats emmarcades en l’economia blava. Un altre aspecte també identificat al Pla de ports, que s’alinea amb l’impuls de l’economia blava, és el de potenciar la formació i l’accés a la nàutica dels nens i nenes per tal de poder crear una base social que alimenti el sector.
—S’estan aplicant fons Next Generation per fomentar l’economia blava?
— S’estan buscant les línies de finançament europeu. Aquí entren els Next Generation i altres línies. Cal tenir en compte que l’economia blava és una de les línies estratègiques de la Comissió Europea, i és previsible que surtin noves línies de foment en aquest sentit. De moment, contractem serveis d’assessorament per detectar línies de treball que ens permetin finançar nous projectes i oferir alternatives per implementar aquestes economies en els nostres ports, i per poder orientar els nostres usuaris en les diferents línies de finançament.
—Com afectaran aquests objectius al port de la Ràpita? L’economia blava anirà en paral·lel al fet de ser el primer green port de la Generalitat?
—És evident que l’economia blava i la sostenibilitat ambiental van íntimament lligades. L’economia blava serà sostenible o no serà. Com es fa? Doncs hem de garantir que els actius naturals que són la base de totes les activitats emmarcades en el concepte d’economia blava es mantinguin, es milloren i siguin sostenibles. Quan parlem de green port, no parlem exactament de la mateixa línia que l’economia blava, però van íntimament lligades, perquè fomentar l’economia blava vol dir, també, que treballem perquè el port de la Ràpita i tot el seu entorn contribueixi a la sostenibilitat ambiental del sistema.
—Quins passos han de seguir per aconseguir aquest objectiu?
—Els objectius estratègics es basen a generar espais portuaris on es puguin implementar i desenvolupar les diferents activitats d’economia blava i alhora facilitar la creació i consolidació d’activitats lligades a la innovació i a l’R+D+I. Ho hem de fer possible de la mà de tots els nostres grups d’interès (stakeholders) que ens acompanyen: confraries de pescadors, clubs nàutics, associacions, ajuntaments i administracions en general. D’altra banda, hem d’estar oberts a reconvertir espais i potenciar algunes activitats per sobre d’altres en coherència amb la línia estratègica d’impuls d’aquestes economies. En tant que els ports impulsem aquesta activitat, ens hem d’alinear amb tots els agents amb aquest objectiu.
—D’altra banda, aquests dies la Ràpita inaugurava un Centre d’Economia Blava. Quines sinergies hi haurà entre el municipi i el port en economia blava?
—Estem en línia amb la Generalitat i l’Ajuntament de la Ràpita pel fet que el port, la badia del Fangar i el Parc Natural del Delta de l’Ebre contribueixen a alinear polítiques per fomentar l’economia blava. A la Ràpita, tenim l’IRTA —Institute of Agrifood Research and Technology—, l’Institut d’Estudis Professionals Aqüícoles i Ambientals de Catalunya, l’Institut Els Alfacs amb les seves línies de formació professional en l’àmbit portuari, la primera confraria de pescadors de tot Catalunya, el centre més gran de Catalunya en producció aqüícola, drassanes i industrials de reconegut prestigi en l’àmbit de la indústria nàutica i més de 1.800 amarratges de nàutica esportiva. Tot això fa de la Ràpita un lloc encara més estratègic, i això ho ha vist l’Ajuntament, que ha potenciat el Centre d’Economia Blava per fomentar activitats vinculades al port i al mar, coordinades amb la Generalitat. El primer green port de Catalunya, per tant, té totes les condicions per implementar activitats vinculades a l’economia blava.
—Per acabar, quin és el futur que ens espera amb l’economia blava?
—El futur l’entenem com a creació de valor i dinamització socioeconòmica en un entorn de sostenibilitat. Des del punt de vista portuari, ens hem de convertir en plataforma per a l’economia blava i que les sinergies creïn un marc de valor afegit en cada port, que permetin la generació de llocs de treball, la coordinació amb les administracions i la creació d’un futur per a aquestes instal·lacions i per als municipis.