El mercat de les plataformes sembla que estigui saturat. De fet, els experts pensen que a llarg termini no hi haurà lloc per totes. Malgrat això, i de moment, hi ha lloc per una plataforma més, la nova SkyShowtime, que des de fa uns dies està disponible. Ha arribat amb un catàleg on hi ha un grapat de sèries noves, moltes molt recomanables. Potser la que més destaca, pel nom propi que té al capdavant, és Tulsa King, protagonitzada per Sylvester Stallone. L’actor interpreta un gàngster que ha passat 25 anys de la seva vida a la presó per cobrir les espatlles del cap de la família mafiosa. I en tot aquest temps no ha dit res. Ha fet la seva sentència un dia rere l’altre, sent fidel al codi d’honor de la màfia. Però quan surt de la presó es troba que en comptes de recompensar-li el fet d’haver sacrificat gran part de la seva vida per la família, decideixen treure-se’l del damunt, enviant-lo a obrir noves oportunitats de negoci ben lluny de Nova York, a Tulsa concretament. La maniobra és evident però ell accepta igualment, decidit a jugar les cartes que se li han donat i, sobretot, a demostrar la seva vàlua construint un imperi del no res i a fer evident que pot ser més vell que els capos que ara manen a la família, però que és millor que ells.
El tema de la vellesa pren un paper central en la sèrie des del principi que és paral·lel a la carrera de Sylvester Stallone. L’actor ha acceptat per primer cop un paper protagonista a la televisió als seus 76 anys, la mateixa edat que té el seu personatge a Tulsa King. Entra a competir en un món generalment dominat per talent molt més jove i en comptes d’ignorar la seva edat la juga al seu favor, perquè formi part de la història i el personatge (una decisió que és coherent amb el que ja fa temps que està fent amb personatges com Rocky Balboa o Rambo, que han entrat en una fase crepuscular). Així, malgrat l’edat, el protagonista de Tulsa King és capaç de deixar fora de combat amb un sol de cop de puny a qualsevol i enllitar-se amb dones molt més joves que ell. És un retrat més fantasiós que el que va fer Michael Douglas, amb 78 anys, a la sèrie The Kominsky Method, i on el seu personatge tenia problemes de pròstata i sovint necessitava d’ajuda farmacològica en les seves conquestes sexuals. Però la idea de fons és la mateixa: pot ser que siguem vells, que estiguem desconnectats del món actual i que no ens entenguem gaire amb el telèfon mòbil però encara podem donar guerra.
Aquesta lluita fa que ens posicionem de seguida amb el personatge, que hi empatitzem, malgrat que es tracta d’un mafiós que es dedica a l’extorsió de petits negocis, als quals amenaça amb la violència. La naturalesa de la seva feina posa en contradicció l’espectador només en moments concrets. En general, com que el personatge es presenta com algú honorable, fins i tot com una mena de justicier en algunes situacions, és fàcil adherir-se a la seva causa (en això recorda a Lilyhammer, la sèrie d’Steve Van Zandt). El carisma natural de Sylvester Stallone, molt còmode en el paper, també hi ajuda, així com un guió on passen coses de forma constant. De seguida es construeixen diverses trames que amenacen el personatge en la seva nova etapa i que s’alternen per mantenir l’interès durant tota la primera temporada, fent de Tulsa King una sèrie molt entretinguda, feta a la mida de l’actor i el seu públic, i que us farà xalar si us la preneu amb la mateixa sornegueria amb què el protagonista despatxa els seus rivals.
Tulsa King
Creador: Taylor Sheridan
Repartiment: Sylvester Stallone, Andrea Savage
Temporades: 1
Plataforma: SkyShowtime