La política catalana posa punt i final a una època. L'acord per aprovar els Pressupostos de la Generalitat entre un dels partits que va organitzar l'1 d'octubre i un dels que va votar el 155 constata la fi del procés independentista, com a mínim com s'havia conegut fins ara.
El Govern d'Esquerra Republicana i el PSC arriben a aquest pacte després que Junts abandonés l'executiu a finals de setembre. Els socialistes han aprofitat per furgar la ferida i guanyar centralitat. Una situació que obria la porta a noves aritmètiques parlamentàries. La gestació dels comptes, que donaran aire a l'Executiu de Pere Aragonès, ha estat llarga.
Han calgut més de tres mesos i que ERC accedís a cedir en qüestions que, de bon principi, eren línies vermelles per als republicans. Els socialistes, sabedors de les necessitats per les quals passaven els independentistes, han fet valer la seva força -al Parlament i a Madrid- davant la feblesa d'un Govern que compta amb el suport de només 33 diputats.
Uns acords que es concentren, sobretot, al pacte paral·lel als Pressupostos de la Generalitat, sobre "grans infraestructures de país". El punt més sorollós, i el que més ha dolgut a les files republicanes, és aquell on s'aprova treballar perquè es "garanteixi la redacció del projecte de la Ronda Nord dels sistemes urbans de Terrassa, Sabadell i Castellar". Cal recordar que ERC -en especial al Vallès- s'ha oposat frontalment al projecte de la B-40, també coneguda com a Quart Cinturó.
El Hard Rock i l'ampliació de l'Aeroport del Prat són dos dels altres "serrells" que s'han acabat d'ajustar els darrers dies i que formaven part del nucli central d'exigències dels socialistes. Com ja avançaven fonts dels dos partits, calia ajustar un "redactat" que permetés a tothom sentir-se còmode. Així, pel que fa a l'Aeroport del Prat, el text recull que l'objectiu és que aquest "guanyi capacitat" i es modernitzi "amb respecte a la biodiversitat".
La paraula Hard Rock no apareix literalment a l'acord entre Govern i PSC. Això sí, en un punt sobre el "desenvolupament econòmic del Camp de Tarragona" s'hi recull el compromís de "completar els processos relacionats amb l'inici del projecte del Consorci Recreatiu i Turístic de Salou i Vila-seca". En aquest punt, també es parla d'"assegurar l'execució dels treballs necessaris per a completar el Corredor Mediterrani".
També havia estat al centre de les negociacions la qüestió de les Rodalies. El pacte recull el compromís d'"acordar amb el Governs d'Espanya" la "cessió de la titularitat de les infraestructures que puguin ser segregades de la Xarxa Ferroviària d'Interès General dins de Catalunya necessàries per poder prestar els serveis" o que "l'acord sobre el traspàs dels recursos econòmics es complementi amb una actualització del Pla de Rodalies 2020-2023".
Amb el pacte, el PSC es converteix en el soci central de l'executiu que lidera Pere Aragonès. Per molt que Salvador Illa declari en roda de premsa que vol "deixar clar que no és un acord de legislatura" i que seguiran "treballant per construir una alternativa per a Catalunya". Els comptes s'aprovaran, també, amb els vots de Catalunya en Comú, que ja fa setmanes que havien arribat a un acord amb ERC i que s'han mostrat satisfets pel pacte anunciat avui en el terreny pressupostari -sense entrar a valorar els acords d'infraestructures.
En paral·lel, aquest dimecres al matí Junts feia pública una carta de Jordi Turull a Pere Aragonès on li demanava "que reconsidereu el camí emprès i aboqueu els esforços que ara esteu dedicant a convèncer el PSC a refer la unitat d'acció de l'independentisme des de la principal institució del país".
Un missatge que arriba ja amb el tren dels pressupostos en marxa. Segons els tempos que estipulen els reglaments, els tràmits fins a l'aprovació dels comptes es podrien allargar un mínim de 45 dies un cop l'acord es firmi aquest mateix dimecres a la tarda i el Govern tramiti els comptes. "És el moment de mirar endavant i d’executar al més aviat possible els pressupostos. Demà farem un consell extraordinari per aprovar-los i posteriorment els portarem al Parlament", declarava la consellera de Presidència Laura Vilagrà .
Malgrat els alts costos de la negociació, un cop finalitzat aquest procés, Pere Aragonès aconsegueix el marge necessari per, si així ho vol, estirar el mandat fins a finals de legislatura el 2024 -només li caldria fer una pròrroga de pressupostos. Encara que sigui a empentes i rodolons i batallant, en clara minoria, i amb els seus principals competidors -Junts i PSC- fent una pinça per desgastar-los -ja posada en marxa aquests dies- abans no arribin unes eleccions després de les quals, per primer cop en anys, no serà clar que l'únic acord possible és l'acord entre independentistes.