Esquerra Republicana

El Congrés d’ERC i els pressupostos del Quart Cinturó

Els republicans arriben al Congrés de Lleida amb la ponència política ben lligada, però amb el risc de rebre crítiques de les bases territorials per la cessió en la qüestió de la B-40 durant les negociacions dels pressupostos amb el PSC

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Esquerra Republicana arriba al seu 29è Congrés amb el seu poder a la Generalitat en hores baixes després de la marxa de Junts i els pactes complicats amb el PSC. La militància es reunirà a Lleida aquest dissabte per discutir la ponència política i estatutària del partit. No obstant això, a pocs se’ls escapa que el protagonisme pot ser per la negociació dels pressupostos catalans

Més encara, després que aquest dijous el partit republicà cedís en la negociació davant el PSC i acceptés comprar-li la necessitat d’executar el tram de la Ronda Nord entre Sabadell i Terrassa que exigeixen els socialistes. 

Un gir de 180 graus que contradiu els posicionaments històrics del partit que lidera Oriol Junqueras al Vallès i que no ha estat de fàcil digestió per les bases de la formació. A les portes de les municipals, veuen com cau un dels seus cavalls de batalla en favor d’un rival directe a les grans ciutats que tot i així no n’ha tingut prou per accedir a votar favorablement els comptes. 

Tot plegat, ha comportat la reacció de quadres territorials, que, tot i no atacar frontalment la direcció del partit, segueixen sostenint l’oposició a la B-40. L’alcaldable del partit per Sabadell, Gabriel Fernández, va penjar a Twitter un vídeo on exposava que “davant la votació d’avui al Parlament, tant jo com Esquerra Sabadell continuem dient no al Quart Cinturó. 

Al seu torn, el regidor d’ERC a Terrassa, Pep Forn, piulava el dijous després de votació de la moció sobre l’execució del projecte: “hi ha dies que ho engegaries tot a rodar”.  

Quim Belmonte, membre de les llistes d’ERC a Sabadell i portaveu del Jovent Republicà al Vallès Occidental compartia a les seves xarxes socials el cartell de la manifestació contra el Quart Cinturó que es va celebrar divendres a Sabadell (i va tenir rèpliques a Terrassa o Granollers).

Mostres d’una tensió que caldrà veure si es trasllada, per exemple, als torns de paraula que hi haurà després de la presentació de l’informe de la presidència i la secretaria general del partit que obriran la jornada. 

Els darrers dies, els socialistes han insinuat a les seves declaracions al ple i entre passadissos que les resistències d’ERC a cedir amb el Quart Cinturó venien de la por de no tenir les bases territorials controlades. De moment, el soroll no ha anat més enllà de quatre piulades, però el cap de setmana, amb més de 1.400 militants reunits a Lleida, serà el moment clau per comprovar si això és així o no. 

Montenegro, qüestió de noms

Més enllà d’aquest punt, el Congrés ha de servir per aprovar les ponències política i estatutària del partit. Una votació que els darrers anys ha estat pràcticament un tràmit, tenint en compte que al Congrés ja hi arriben les ponències filtrades pels debats territorials i les transaccions. 

Aquest any, tot fa pensar que no hauria de ser massa diferent. Segons ha informat l’ACN, La ponència política ha rebut 270 esmenes, que s'han debatut als congressos territorials i assemblees sectorials. La meitat, unes 130, van superar el procés de debat i han quedat acceptades o bé incloses mitjançant transaccions. 

Només queda una esmena viva. Fa referència a les experiències internacionals de referèndums d’autodeterminació, en concret sobre l'exemple de Montenegro. El text que va proposar la direcció a principis de desembre apostava per fixar les condicions d'un referèndum que permeti "negociar" la independència. I perquè, amb un mínim de participació del 50% i del 55% a favor del 'sí', es pugui "negociar" la independència.

S'agafava aquí l'exemple de Montenegro. L'esmena viva vol mantenir l'exemple del país del sud-est europeu, però sense fer-ne menció explícita.

També està previst que durant el congrés prenguin la paraula el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la portaveu nacional, Marta Vilalta, el president, Oriol Junqueras, i la secretària general, Marta Rovira. A més, la jornada acabarà amb un acte on el partit pretén mostrar múscul municipalista i on no hi faltarà el candidat a l'alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall. El seu respectiu a la capital del Segrià, Miquel Pueyo, obrirà l'acte.

 

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.