Segons el llibre Guinnes dels rècords, la més gran de les manifestacions que hi hagut a Europa en les últimes dècades és la manifestació contra la guerra de l’Iraq que es va celebrar a Roma el 15 de febrer de 2003 i que va reunir tres milions de persones. A la mateixa nota sobre aquesta manifestació, Guinnes assegura que la segona convocatòria més reeixida d’aquelles protestes contra la guerra va ser la de Barcelona, celebrada el mateix 15 de febrer, que reuní 1,3 milions de manifestants.
Cap de les últimes manifestacions de la Diada ha superat de gaire els dos milions de participants i, per tant, la de Roma superaria en pràcticament un milió la més populosa de les Diades de Catalunya, que probablement van ser les de 2013 (la cadena humana anomenada ‘Via Catalana’), 2014 (la ‘V’ convocada amb el lema ‘Ara és l’hora’) i la de 2015 (‘Via Lliure’) en concentrar entre 1,5 i 2 milions de persones cadascuna d’elles.
Cal recordar que aquest seguit de manifestacions massives van començar l’11 de setembre el 2012 amb una concentració convocada per la recent nascuda Assemblea Nacional Catalana (ANC) amb el lema «Catalunya, nou Estat d’Europa». En aquell moment, l’ANC va saber concentrar en una protesta netament independentista bona part dels emprenyats per l’Estatut retallat pel Tribunal Constitucional -que s’havien manifestat unitàriament el 2010- i els hereus d’un cicle de consultes sobre la independència de Catalunya, de caràcter popular i àmbit municipal, que s’havia estès per Catalunya, des de la Diada de 2009 a Arenys de Munt fins a la de Barcelona el 10 d’abril de 2011.
L’esmentada manifestació de 2012 va sumar aproximadament 1,5 milions de persones (dades, en aquell moment, de la Guàrdia Urbana) i va ser l’esclat espontani que va conscienciar al mateix independentisme que tenia una força creixent que, fins llavors, només intuïa.
A banda de la manifestació de 2003 a Roma, és difícil trobar protestes a Europa semblants a les que anualment se celebren a Barcelona o Catalunya.
De fet, per la Via Catalana, la cadena humana que el 2013 va travessar Catalunya de verticalment des de la Jonquera a Alcanar (uns 400 km) només hi ha la cadena que es va prendre com a referència: l’anomenada Via Bàltica, que el 1989 va exigir la independència de les repúbliques bàltiques (Lituània, Letònia i Estònia) i va unir Vilnius i Tallinn passant Riga unint una distància de 560 km. En la concentració dels països que exigien a Moscú la independència s’hi van concentrar entre 1,5 i 2 milions i a Catalunya s’hi aplegaren al voltant d’1,6 milions de ciutadans.
En els últims anys, és un exemple clar les concentracions de la plaça Maidan de Kiev (a Ucraïna), l’anomenat EuroMaidan, que reclamava l’acostament a la UE i la dimissió del president Víktor Ianukòvitx pel seu acostament a Rússia. Teòricament la plaça Maidan mai no va esdevenir una concentració superior a unes 800.000 persones però, a diferència del cas català, la concentració es va succeir un dia i un altre durant setmanes, amb aldarulls periòdics i sovint amb temperatures al voltant dels zero graus. Van començar el 21 de novembre de 2013 i es van anar repetint fins el febrer de 2014.
De fet, alguns mitjans, com Politico, especulen aquests dies amb la possibilitat que el procés català derivi d’alguna manera amb una Maidan, una ocupació perpètua d’un espai públic, sobretot si l’Estat segresta les urnes.
L’altre referent de protestes a nivell global van ser les protestes generades per l’anomenada Primavera Àrab, entre les quals destaca la famosa plaça Tahrir del Caire. Però les manifestacions d’aquells 2011 en contra de l’antic president Hosni Mubarak no van ser tan multitudinàries com les que dos anys després es van concentrar per demanar la dimissió de Muhammad Mursi.
La gran concentració del 25 de gener de 2011 contra Mubarak va concentrar un nombre de persones semblant al que es manifesta a Barcelona cada any: entre 1,5 i dos milions de persones. En canvi, les protestes contra Mursi, de finals de juny i començament de juliol de 2013, van concentrar encara més egipcis, segons algunes fonts més de dos milions en algunes dates claus com el 30 de juny o el 3 de juliol.