Ada Colau aspira a ser alcaldessa per tercera vegada. Després de vuit anys al capdavant de Barcelona, ho haurà de fer renovant una part important del que havia estat la columna vertebral del seu projecte, on ja queden pocs dels regidors que van acompanyar la batllessa durant el seu primer mandat.
Colau, que necessita un aval extraordinari de les bases per poder-se presentar per tercera vegada al càrrec aquest 2023, ha vist com aquesta setmana es descartaven de la futura llista electoral dues persones de la seva estreta confiança. Es tracta dels regidors Laura Pérez, que ja anava a les llistes de Barcelona en Comú l’any 2015, i Eloi Badia, incorporat al govern municipal només sis mesos després de les eleccions de 2015 en substitució de Raimundo Viejo. De fet, tots dos, per poder tornar-se a presentar haurien necessitat també un aval específic per esquivar la limitació de dos mandats que estableix la normativa de la formació.
Tant la regidora de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI com el regidor Emergència Climàtica i Transició Ecològica van al·legar motius personals a l’hora de prendre la decisió. “Hem de normalitzar la renovació”, deia Pérez en una entrevista a Crític. Al seu torn, Badia explicava a eldiario.es que vol “baixar el ritme” perquè serà pare.
Dels que es van sumar a Colau amb el primer mandat, doncs, només no s’ha descartat com a electe la regidora Janet Sanz -que també hauria de passar per un procés d’aval si ho volgués tornar a fer. En aquesta llista s’hi podria incloure encara Jordi Martí, regidor de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat. Ell, tot i no ser regidor, durant el primer mandat va ser gerent municipal a proposta de Colau.
El Codi ètic del partit concretament parla de limitar “a dues legislatures consecutives, excepcionalment prorrogables a un mandat més sempre que es doni un procés de discussió i validació ciutadana” i afecta càrrecs electes, gerencials i de lliure designació. No queda clar si la seva continuïtat s’adequaria al codi del partit -ja havia estat regidor del PSC entre 2011 i 2014-. Tampoc queda clar en altres casos com el del regidor Marc Serra, que durant l’anterior mandat havia estat la mà dreta de Jaume Asens a l’Àrea de Drets de la Ciutadania, Participació i Transparència, o la regidora Gemma Tarafa que entre 2015 i 2019 va ser Comissionada de Salut i Diversitat Funcional del consistori, un càrrec de confiança.
També els regidors Jordi Rabassa i Pau González tenien un càrrec de lliure designació entre 2015 i 2019 com a conseller tècnic de Ciutat Vella i Horta-Guinardó respectivament. De voler continuar, però, tindrien menys problemes que els que han estat regidors dues vegades.
Finalment, també podrien veure’s vinculats a aquesta necessitat de deixar el càrrec o demanar una pròrroga excepcional una part de les persones del sottogoverno properes a Colau. Un debat que, tal vegada, pot generar tensions al si de la formació entre les visions més pragmàtiques de conservar els coneixement acumulat i els partidaris de respectar la regeneració política que inspirava el codi ètic.
Tot plegat, fa pensar que l’etapa que comença comporta un nou inici per als de Barcelona en Comú, lluny dels perfils forts que van marcar els primers passos de l’organització com Jaume Asens, Gerard Pisarello, Laia Ortíz o Gala Pin que van plegar el darrer mandat, o Badia i Pérez que ho fan ara.
És cert que, de mantenir, Sanz i Martí, Colau conservaria una part significativa del que és ara el seu nucli dur. Cal esperar, però, i en aquesta direcció s’estan movent des de la formació, que els comuns intentin incorporar un parell de perfils amb certa projecció i capital públic de cara a ocupar llocs de responsabilitat a les eleccions vinents si així els pertoca.
A hores d’ara, és difícil pensar que tenen garantit seguir al Govern quatre anys més, però, també descartar-ho. Les enquestes de les darreres setmanes els situen en segon o tercer lloc, per darrere del PSC de Jaume Collboni -que sembla acusar menys el desgast de ser a l'executiu- i frec a frec amb l'ERC d'Ernest Maragall i l'exalcalde Xavier Trias, recuperat per Junts per Catalunya.
Caldrà veure si els comuns poden trobar algun revulsiu que puguin sumar al capital social considerable però en vies d’erosió d’Ada Colau de cara a les eleccions municipals del proper 28 de maig.