Vint juristes de les Balears van remetre el passat 23 de desembre una carta al president del Govern, Pedro Sánchez, en la qual li demanen que insti al rei a renunciar a la seva inviolabilitat absoluta i que la prerrogativa quedi circumscrita a les actuacions com a Cap de l’Estat. No, per tant, a allò que faci a l’esfera privada, que és el que ha fet son pare, que s’acull a aquest privilegi -que, en realitat, és inventat, perquè és producte d’una interpretació delirant de la Constitució, no debades suposa que, per exemple, en cas que el rei assassinés algú no se’l podria jutjar- per evitar que la justícia el pugui asseure al banquet dels acusats per mor dels abusos que va cometredurant el temps que va exercir el càrrec.
Contra la inviolabilitat. El document enviat al president del Govern espanyol el firmen, entre d’altres, el famós jutge José Castro -instructor del cas Nóos -, Juan Pedro Yllanes, -actual vicepresident del Govern balear i magistrat en excedència- i advocats prou coneguts a Palma com Ferran Gomila, Jaime Bueno, Josep Valdés...
La petició va néixer a través d’internet, sense que els promotors s’hagin identificat. Només es coneixen alguns dels noms que s’hi han sumat. No es vol desviar l’atenció del fet substancial: l’aberrant inviolabilitat del monarca. La carta s’envià a Sánchez el 23 de desembre i, per suposat, no s’esperava resposta. No n’hi ha hagut. Cosa que no atura la iniciativa. Ara serà enviat el mateix manifest als diputats i senadors de les Corts espanyoles, instant-los a que assumeixin la necessitat que una llei deixi clar que la prerrogativa del Cap de l’Estat es limita a les seves actuacions com a tal i no, de cap manera, a les privades.
La carta adreçada al cap del Govern espanyol parla de «gran sorpresa i vergonya» que els signants han sentit per mor del «indefensable comportament personal de Juan Carlos I durant el seu regnat». I que tanmateix, davant les notícies aparegudes els darrers quasi tres anys, s’ha constatat «amb intranquil.litat la incapacitat de la Justícia per investigar, jutjar i condemnar delictes com els que mencionà el fiscal anticorrupció».
Davant l’evidència que el cas de Juan Carlos requereix d’una reforma legal que circumscrigui la inviolabilitat a l’esfera pública del càrrec, els signats troben que és «una decepció» que tant l’actual monarca com el PSOE i el PP s’hagin negat a assumir aquesta reforma, tal i com reconegué que havia passat l’exvicepresidenta Carmen Calvo.
Al respecte d’aquest manifest, el jutge Castro, en una entrevista al diari de Palma Última Hora, assegurava que si bé es coneixia la inviolabilitat constitucional del monarca, ningú havia pres consciència del seu abast pràctic fins que la instrucció que va dirigir del cas Nóos posà de manifest que la seva filla, Cristina, i el seu gendre, Iñaki Urdangarín, tingueren comportaments inacceptables. Aleshores es despertà un interès creixent pels privilegis dels membres de la família del rei. I en el moment en que va esclatar el cas Juan Carlos, el març de 2020, es comprovà que la citada prerrogativa era una aberració: «fer extensiva la inviolabilitat als actes privats és quelcom que a la majoria de juristes i ciutadans, excepte als monàrquics de sempre, els sembla fora de lloc».