La Diputació d’Alacant va ser l’única gran institució valenciana que, després del canvi polític del 2015, ha restat inamovible, amb el Partit Popular retenint-ne la presidència. Durant l’anterior legislatura, el seu president, César Sánchez, tot i ser alcalde de Calp (Marina Alta) no es va atrevir en cap moment a expressar-se en la llengua que parlen en aquesta localitat. Sánchez, que va apostar decididament per Pablo Casado en les primeres primàries que va fer el PP en la seua història, va ser també un dels primers dirigents del partit que va apostar públicament per pactar amb Vox si els números de les eleccions del 2019 ho possibilitaven. El seu successor a la Diputació, Carlos Mazón, alacantí de tota la vida i membre d’una nissaga empresarial ben opulenta, tampoc no s’ha dignat mai a expressar-se en valencià. Ni tan sols des que va esdevenir líder del PP al País Valencià i, de facto, candidat a la presidència de la Generalitat l’any que ve.
Aquesta incompetència lingüística, exercida mentre el PP denuncia que el català és una llengua “imposada” al País Valencià, és paral·lela a la incompetència de la mateixa Diputació. El cap de setmana passat, l’escriptor Jovi Lozano-Seser, natural d’Ondara (Marina Alta), va anunciar que no assistiria a recollir el Premi Enric Valor de novel·la en valencià 2022, atorgat a ell mateix per la seua obra Després de maig, abans de l’estiu i que suposa una quantitat de 20.000 euros que l’autor va cobrar a l’estiu. Es tracta d’un dels premis de literatura en català més dotats del país, tot i que el premi Azorín, impartit per la mateixa Diputació a la novel·la en castellà, consta de 45.000 euros.
Lozano va denunciar haver estat insistint a la Diputació d’Alacant en la celebració pertinent de l’acte anual que es fa per a oficialitzar l’entrega d’aquest premi. Els últims anys s’ha fet a Castalla (Alcoià), localitat d’Enric Valor, però aquest 2022 no hi va haver cap convocatòria. Fins que un dia, el passat 16 de desembre, mentre Lozano realitzava el programa de ràdio local que dirigeix al seu poble, va rebre tres trucades consecutives al seu telèfon mòbil des d’una centraleta. Quan va poder despenjar li van instar a assistir a un simulacre d’entrega, que constava en la seua visita al despatx de la diputada de Cultura de la institució provincial –Júlia Parra, de Ciutadans– per a rebre el premi i fer unes fotos. Lozano argumenta que en primera instància va acceptar la invitació, atès que el van sorprendre en un moment de treball intens i que el van pressionar per confirmar l’assistència de manera immediata. Després, pensant-ho amb més calma, va reconsiderar la decisió i va emetre un comunicat en què explicava que no hi acudiria.
El capítol tenia més parts. Lozano, que com s’ha dit va insistir durant la tardor per a celebrar l’acte, va arribar a ser invitat perquè rebera el premi Evarist Garcia de Teatre en valencià, al qual no s’havia presentat. Per acabar-ho d’adobar, la Diputació va justificar que enguany no se celebraria l’acte a Castalla, tal com es fa habitualment, perquè el consistori de la localitat no els havia donat dates disponibles. El mateix escriptor ho va contrastar amb l’alcalde, Antoni Bernabeu, de Ciutadans, que va negar que li hagueren ofert res.
L’escriptor, que ha atès aquest setmanari, reconeix estar “cremat” per diversos motius. Un, perquè li han retret, de manera indirecta, que haja cobrat el premi però que no el vulga arreplegar, a la qual cosa respon dient que té “tot el dret del món” a ser recompensat econòmicament pel guardó. “El premi me l’ha concedit un jurat molt pulcre, integrat per experts, i se m’ha abonat quan tocava. El que denuncie es que no faran cap acte perquè no els importa gens Enric Valor ni tampoc la literatura en valencià. Ells són de la llengua de l’imperi. Són supremacistes”, critica.
Lozano, al seu torn, està segur que aquest “menyspreu” mai no li’l farien a un autor o autora que obtinguera el Premi Azorín. “De fet, l’acte d’entrega d’aquest premi es fa a l’Auditori de la Diputació”, instal·lació de primer nivell ubicada al centre d’Alacant, “amb l’orquestra simfònica i amb un acte posterior a Madrid, amb l’impuls de Planeta”, grup editorial que edita el llibre, “i amb la presència de Carlos Mazón i de Julia Parra”. L’escriptor també lamenta que cap treballador ni polític de la Diputació s’ha posat en contacte amb ell després de la seua denúncia, ni tan sols després que avisara que faria públic el seu enuig per “l’acte” d’entrega del guardó que li havien proposat. “En sis mesos no m’han contestat cap correu, m’han convocat per a atorgar-me el premi de teatre al qual no em vaig presentar, i ara diuen que no han tingut temps de fer cap altre acte que el que em van proposar”.
La Diputació sí que hi va respondre, en canvi, de manera pública. Carlos Mazón va lamentar públicament que l’autor haguera renunciat a recollir el premi. La institució com a tal va emetre un comunicat a través del seu gabinet, i exclusivament en castellà, defensant la versió que es pretenia fer l’acte a Castalla, però que no hi havia dates disponibles. La Diputació també demanava “actuar amb responsabilitat per a evitar que una queixa personal s’utilitze per a qüestionar tot el treball en favor de la cultura i de la preservació del valencià”. Segons aquest mateix text, “la Diputació d’Alacant, a través de l’àrea de Cultura, manté el seu més ferm suport al valencià com a llengua pròpia”, i s’enumeren algunes mesures per a justificar l’argument, com ara la mateixa convocatòria del premi, la del guardó de Teatre Breu en Valencià Evarist Garcia o, ja de manera genèrica, “la convocatòria de subvencions a ajuntaments per al foment del valencià”, tot dient que s’ha triplicat “l’import en aquesta legislatura”.
El cert, en canvi, és que queda poc rastre d’aquest suport. La mateixa diputada de Cultura, de Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí), no s’expressa mai en català perquè no domina la llengua. Tampoc ho fan durant els plens ni durant els actes oficials cap dels membres de la corporació que integren el govern. Gerard Fullana, diputat de Compromís a la institució provincial, explica que la Diputació no compleix amb la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, atès que “mai no envien la documentació als ajuntaments en valencià, les intervencions del govern són sempre en castellà, sense excepcions, i fins i tot van votar en contra de la moció que vam plantejar des de Compromís davant un cas de discriminació lingüística que es va donar a la Diputació”.
Fullana es refereix a un fet que es va produir al juny, quan Plataforma per la Llengua va denunciar que una funcionària de la Diputació d’Alacant es va negar a atendre en català una treballadora pública d’un Ajuntament de la Marina Alta. Quan Compromís va plantejar una moció al respecte per condemnar l’actitud discriminatòria, els partits del govern, PP i Cs, hi van votar en contra. “Ignoren el valencià, no actuen contra la llengua de manera premeditada, sinó rutinària. Ni se n’adonen. Fa la sensació que sense el valencià viurien més feliços”, etziba Fullana.
D’altra banda, un dels diputats del govern de la institució, Sebastián Cañadas, responsable d’Economia i Sectors Productius i alcalde de Mutxamel (l’Alacantí), va ser qui va rebatejar l’avinguda dedicada a Enric Valor amb l’entusiasme de Vox, que dona suport extern a l’executiu local. Una de les principals artèries de la localitat passar a anomenar-se avinguda d’Espanya.
Curiosament, Carlos Mazón, que volia fabricar una imatge de polític de consens, havia acordat els últims anys els pressupostos amb Compromís, tot i disposar de majoria absoluta amb la suma incondicional de Ciutadans. Aquest any, per contra, els valencianistes n'han votat en contra. Havien presentat una esmena als pressupostos per a incrementar la dotació del premi Enric Valor després del que ha ocorregut amb l’autor Jovi Lozano-Seser. El guardó havia de ser dotat amb 45.000 euros, el mateix que el premi Azorín de novel·la en castellà. Peró Mazón s'hi ha negat. Dies abans que es presentara l'esmena, ja ho havia justificat responent els periodistes quan li preguntaven sobre les diferents recompenses d'ambdós premis: es tracta de “guardons diferents”.