L'emergència climàtica, l'esgotament dels recursos fòssils i la caiguda del model industrial fonamentat en la utilització de gas barat procedent de Rússia han convertit la transició energètica en un objectiu fonamental, especialment per a la Unió Europea. Al País Valencià, per exemple, s'han fixat com a meta la instal·lació de fins a 6 GW d'energia fotovoltaica per a l'any 2030. Tanmateix, els diferents membres del Consell han xocat en les darreres setmanes sobre quina era l'estratègia a seguir per aconseguir aquest propòsit d'instal·lació d'energia renovable.
Enmig d'una pugna entre diferents visions de com emprendre la transició energètica, la Confederació General del Treball ha denunciat «les pressions als funcionaris» pels projectes d'instal·lació d'energia fotovoltaica. De fet, ha demanat que es deixe de «pressionar al personal funcionari professional que avui continua sent l'única garantia d'independència dins l'administració pública, de control del compliment de la legalitat de les activitats que puguen malmetre el medi ambient, destruir el territori i el paisatge i, en definitiva, de l'interès general de tota la ciutadania».
La central obrera de tarannà anarcosindicalista ha advertit que «la sostenibilitat, concretament l'energètica, no es pot aconseguir a costa de la destrucció del territori de totes i, per descomptat, tampoc seguint pel camí del creixement sense límits que, per definició, és insostenible», així com ha retret al «sector empresarial de les grans instal·lacions fotovoltaiques per amenaçar de reclamar indemnitzacions milionàries contra el personal funcionari i càrrecs públics que, segons ells, obstaculitzen arbitràriament l'obtenció de les autoritzacions administratives corresponents». «No tolerarem cap ingerència en la independència funcionarial i estudiarem l'exercici d'accions contra la reiterada actitud d'interessos corporatius que pretenen pressionar d'una forma intolerable el personal funcionari per tal d'aconseguir la inaplicació de la normativa de protecció ambiental, urbanística i patrimonial», han alertat.
«La mal entesa agilització administrativa per a beneficiar uns interessos empresarials desbocats provoca la defenestració permanent del personal funcionari i una intromissió intolerable en la Funció Pública que constitueix la garantia de l'estat de dret per a protegir els drets de la ciutadania», han subratllat, per indicar: «La necessària agilització administrativa s'aconsegueix amb una dotació més gran de recursos humans qualificats i professionalitzats i de recursos materials, en especial tecnològics, per tal de millorar les condicions de treball dels tècnics professionals del sector i la qualitat del servei públic que ofereixen a la societat».
L'organització, en aquesta defensa del cos funcionarial, ha incidit en el fet que «aquest personal ja fa molt de temps que treballa en la més absoluta precarietat de recursos, precisament gràcies a les tesis ultra liberalitzadores i privatitzadores que estan ofegant l'administració, retallant els recursos humans de forma constant i amb l'objectiu d'acabar amb els controls públics independents». «La ciutadania ha de conèixer la realitat d'allò que està passant en l'administració pública: les mesures privatitzadores, la pèrdua constant d'ocupació pública, la relaxació o eliminació dels controls públics, la manipulació informativa denigrant constantment al personal funcionari, només beneficien a uns quants que persegueixen un enriquiment desmesurat, i perjudica la gran majoria social», han completat.
«Exigim, per tant, una auditoria interna immediata dels recursos humans de les administracions públiques amb l'objectiu de garantir la dotació necessària de personal funcionari com a una garantia d'imparcialitat, objectivitat i independència en l'exercici de les funcions de control del compliment de la normativa ambiental, patrimonial, urbanística i de qualitat de l'edificació», conclouen a manera de petició a l'administració pública. Un altre capítol de la pugna pel model d'implantació d'infraestructures d'energies renovables al País Valencià en un context de transició energètica forçada pel canvi climàtic i l'adeu a les reserves conegudes de combustibles fòssils.