El dia de Sant Jordi de l’any 1925, Estat Català llençà l’Emprèstit Pau Claris. Un préstec extraordinari que va servir per finançar l’intent d’insurrecció armada de Prats de Molló i que tenia com a objectiu final fer realitat "la llibertat de Catalunya". A canvi, es rebia un paper-moneda avalat i firmat per Francesc Macià, en nom del Govern provisional de Catalunya i que seria retornat una vegada instaurada la República catalana.
Les inhabilitacions, les multes i les amenaces al patrimoni dels representants polítics catalans és el mecanisme amb el qual l’Estat vol aturar el referèndum del proper octubre i les accions posteriors que se’n derivin. La repressió de l’Estat espanyol contra Catalunya és més subtil que en altres èpoques. La política continua sense fer acte de presència i l’estratègia de Madrid recau sobre l’aparell judicial. En aquest sentit, un nou emprèstit podria funcionar per donar cobertura a polítics i funcionaris catalans que hagin d’avalar amb el seu patrimoni les accions que emanin de la legalitat catalana i el Parlament. Uns bons patriòtics que tan podrien servir per finançar la independència com per fer front a la repressió econòmica de l’Estat.
L’Estat espanyol és conscient que les multes i les inhabilitacions són més efectives que enviar gent a la presó. De fet, ja fa temps que és habitual aquest mecanisme de coerció. Per exemple, el novembre del 2015, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural van ser sancionats amb 440.000 euros de multa per haver fet servir dades personals de manera suposadament irregular en la Giga enquesta prèvia al 9-N. A causa de l’impagament, a l’ANC li han embargat prop de 250.000 euros. També cal sumar-li exemples personals derivats de la consulta del 2014, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va condemnar a l'ex-president Artur Mas a dos anys d'inhabilitació i a una multa de 36.000 euros. I el Tribunal Suprem espanyol, per la seva banda, va condemnar l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs a més d’un any inhabilitació i a una multa de 30.000 euros.
Una repressió sibil·lina que es podria repetir contra els representants que impulsin el referèndum de l’1 d’octubre. Els delictes de desobediència i malversació que recull el Codi Penal espanyol, doncs, podrien afectar ara el Govern amb multes de més de 250.000 euros. Unes sancions que haurien de pagar amb el seu patrimoni personal. Una amenaça real tenint en compte els antecedents de la consulta de fa tres anys. En aquest sentit, El Periòdico publicava fa un mes un article on comentava que el patrimoni dels diputats independentistes estava "en joc" si tiraven endavant el referèndum unilateral.
De moment, per fer front a la repressió econòmica de l’Estat s’ha creat una caixa de solidaritat per pagar les multes de polítics i funcionaris públics represaliats pel referèndum. Una iniciativa de les entitats sobiranistes que esdevé "un gest potent de solidaritat, transversalitat i unitat de l’independentisme". A més, afirmen que "vindran més sancions, inhabilitacions i més embargaments".
L’emprèstit de Pau Claris no va tenir un bon final, no només perquè l’Estat català no va reeixir sinó perquè tampoc no es va aconseguir el fons per bastir un exèrcit prou potent. De totes maneres, fou una de les accions de Francesc Macià que va deixar més petjada, des de l’exili durant la dictadura de Primo de Rivera a convertir-se en el futur president. La idea de recuperar un sistema de bons patriòtics, doncs, podria tornar a ser útil en l’actualitat. Sobretot per compensar les pèrdues que se’n derivin els propers mesos.
Un nou emprèstit que duia escrit al dors les següents proclames: "Per la llibertat de Catalunya. Per la cultura dels catalans. Per la riquesa catalana. Per la pau social i pel millorament i la dignificació del proletariat".
Com funcionava l’Emprèstit Pau Claris?
El butlletí l’Estel Blanc d'Estat Català el presentava així:
L'Emprèstit Pau Claris no és una emissió de bons a termini fixe ni a un interès determinat. És un préstec a Catalunya per la conquesta de la seva llibertat. El total de l'emissió Pau Claris és de 8.750.000 pessetes, repartit en títols de 25, 100, 500 i 1000 pessetes. Els bons d'Emprèstit o paper-moneda seran reconeguts i fets efectius en pessetes-or tantost estigui constituït i instaurat plenament l'Estat Català. Els títols d'emprèstit són garantits per un Comitè compost per homes eminents de Catalunya que cuidaran de l'administració d'aquests cabals, i actuaran segons les instruccions del Govern Provisional de Catalunya. Per facilitar la realització dels bons, els noms o contrasenyes dels subscriptors quedaran degudament registrades en les matrius dels títols i en els llibres corresponents.
El venciment de l'Emprèstit començarà de comptar-se a partir del dia en que, recobrada la nostra terra, comenci en ella el Govern legal dels homes elegits pels catalans. En el cas que, per raons que no estan al nostre abast, el Govern no podés desseguida acudir al pagament de l'Emprèstit, aleshores es fixarà un interès sobre el valor dels títols. Aquest interès es farà efectiu en quedar redimits els títols, en cas que l'Emprèstit es pagui abans d'acabar el primer any de govern, o bé per semestres, si el pagament es prorroga per més d'un any.
En pagar els interessos, es farà considerant sempre els títols en llur valor de pesseta-or. Queda entès doncs, que, si bé el venciment de l'Emprèstit és considera el dia de la Victòria, podrà ésser prorrogat fins a 5 anys com a màxim, amb la condició que els títols guanyaran l'interès que es fixarà. No podrà carregar-se impost de cap mena sobre els títols d'aquest Emprèstit, que gaudirà d'absoluta excepció, donada la seva alta finalitat. El Comitè Emissor d'Estat Català pren el compromís solemnial de fer respectar les condicions del nostre Emprèstit a tot Govern que s'estableixi a Catalunya.