Que potser esteu llegint aquest text a la pantalla del telèfon? Si és el cas, deixeu-lo de banda i observeu el vostre voltant. La vostra parella és a prop? Us està explicant alguna cosa —potser fins i tot mentre esteu sopant—, però vosaltres voleu fer un cop d’ull a la pantalla per veure què hi ha de nou a l’esfera digital? Que sapigueu que, segons una sèrie de nous estudis, esteu posant en joc la vostra relació.
El fenomen, que ja és objecte de recerca de molts investigadors, s’anomena “phubbing”, i és un terme compost per les paraules phone, que significa “telèfon”, i snubbing, que vol dir “menysprear”. Descriu una situació que probablement ha viscut tothom: en comptes de concentrar-se en la conversa que manté amb nosaltres, el nostre interlocutor mira la pantalla del mòbil cada dos per tres.
«La majoria de nosaltres ens passem el dia amb el mòbil al costat», explica la investigadora en economia Meredith David, de la universitat Baylor de Texas. «És inevitable ser víctima del phubbing.»
Les conseqüències d’aquest subtil greuge comunicatiu poden ser nefastes. Els estudis realitzats tant per David com per altres investigadors demostren que, si es mira sovint el mòbil en detriment de l’atenció que es dona a algú, aquesta persona se sentirà desproporcionadament més estressada, infeliç i exclosa, i passarà, al seu torn, més temps a les xarxes socials.
Una persona que ignori sovint la seva parella per mirar el mòbil, tindrà més conflictes amb la parella i s’hi sentirà més infeliç que aquelles persones que deixin el mòbil de banda amb més freqüència. De fet, la capacitat destructiva que tenen els mòbils en una parella ha generat un nou concepte híbrid en la comunitat científica: “pphubbing”, de partner phubbing, phubbing envers la parella.
És una realitat omnipresent. En un estudi publicat recentment de la psicòloga Janneke Schokkenbroek, de la universitat de Gant, el 93% de les dones i el 89% dels homes van indicar que se sentien ignorats perquè la seva parella mirava el mòbil mentre mantenien una conversa. Com a conseqüència, molta gent es torna desconfiada davant del fet que la seva parella miri la pantalla tan sovint. Schokkenbroek va observar que les víctimes de pphubbing solen espiar més sovint les seves parelles, ja sigui mirant-los el correu, els missatges o l’historial de navegació.
«Fer un cop d’ull al mòbil mentre es parla amb la parella sembla inofensiu», explica Schokkenbroek, que, a banda del phubbing, també investiga l’efecte que tenen altres factors de la realitat digital actual en les parelles. Tanmateix, mirar el mòbil implica que el nostre interlocutor o la nostra interlocutora se sent menyspreada, continua explicant la doctoranda, «i això pot tenir conseqüències greus en la percepció que es té d’un mateix i de la parella.»
Per si això no fos prou, Claire Hart, psicòloga de la universitat de Southampton, va observar en un estudi que, en una relació sentimental, el phubbing activa un cercle viciós que va de la humiliació a la venjança. En aquest estudi, Hart va demanar als subjectes que escrivissin un diari dedicat al phubbing. Els dies en què se sentien més ignorats per les seves parelles, els participants de l’estudi se sentien més infeliços i estaven més rabiosos i frustrats que els dies en què se sentien menys ignorats. A més a més, quan se sentien pitjor, també tendien a utilitzar més el mòbil quan parlaven amb la seva parella, i ho feien, sobretot, per venjar-se del seu comportament anterior.
Claire Hart ho justifica de la manera següent: en una parella, la felicitat és fruit de l’equilibri entre els costos i els beneficis. «Estem contents amb la nostra relació quan sentim que el retorn d’allò que nosaltres hi invertim és suficient», afirma. Segons ella, els sentiments negatius que genera l’ús del telèfon mòbil per part de l’altra persona van a parar a la banda dels costos. En la mesura que aquests sentiments negatius són més freqüents, la balança es decantarà cada vegada més cap a un cantó.
El sexe també pateix les conseqüències de l’ús excessiu dels mòbils. «El mòbil ha de quedar-se ben lluny del llit», afirma Anne Milek, psicòloga experta en salut de la universitat de Witten/Herdecke. Una persona que se senti sovint víctima de phubbing, sentirà que la seva vida sexual és menys intensa, menys passional i menys satisfactòria.
Així ho confirmen les primeres anàlisis d’un estudi en el qual Milek està treballant actualment. L’objectiu d’aquesta recerca és saber si el contingut que consulta el nostre interlocutor influeix d’alguna manera la percepció que tenim de la manca d’atenció. En altres paraules: saber que està consultant el correu de la feina ens molesta menys que saber que està mirant algun vídeo de YouTube? Així mateix, Milek es planteja si les parelles poden evitar caure en la trampa del phubbing si en parlen obertament o si miren el mòbil conjuntament.
Amb tot, per confirmar la correlació entre el phubbing i la mala maror en una parella, Milek conclou que calen estudis longitudinals. «Ara per ara ens falten dades objectivables perquè molts estudis es basen en l’opinió dels subjectes», explica. En molts casos, evadir-se al món digital potser sigui una conseqüència de la infelicitat que se sent amb la parella, no pas la causa.
En qualsevol cas, la comunitat científica està d’acord que practicar l’abstinència general en l’ús del mòbil no és cap solució. «Utilitzem el mòbil per a moltes coses del nostre dia a dia», afirma Milek, «ja sigui per comprar un bitllet de bus o per sol·licitar un test de covid; no en podem prescindir.» Tanmateix, i per aquest motiu, cal ser conscients que l’alienació digital és nociva per a la parella.
La psicòloga Janneke Schokkenbroek tampoc no creu que calgui restringir l’ús dels telèfons mòbils, però sí més transparència. «Potser només cal explicar a la nostra parella per quin motiu estem mirant el telèfon», explica; «d’aquesta manera, com a mínim sabrà perquè l’ignorem.»
Traducció de Laura Obradors