No hi haurà reforma del sistema de finançament aquesta legislatura, com tampoc no n'hi hagué en l'anterior. La del finançament és la particular història interminable del País Valencià. Fins i tot en altres temes que semblaven blocats, com ara el corredor mediterrani ferroviari, s'han fet més avanços que no en aquesta altra matèria, que ja el 2017 era urgent resoldre. El 18 de novembre d'aquell any, milers de persones, convocades per entitats civils, van demanar que s'acabara amb l'infrafinançament que, històricament, ha patit el País Valencià. Era un clam compartit, pràcticament unànime. Aleshores, només el Partit Popular va quedar al marge d'aquella manifestació.
Han passat cinc anys d'aquella data i entre els qui aleshores convocaren o participaren en la mobilització es barregen els sentiments de frustració i desànim. "S'ha avançat en la conscienciació de la població valenciana. La idea que la Comunitat Valenciana era una comunitat rica estava molt assentada tant dins com fora. En això hem avançat, però és cert que, a causa de les tensions territorials i partidistes, no s'han produït avanços significatius", exposa Ismael Sáez, qui és secretari general d'UGT al País Valencià, una de les entitats que més va empènyer perquè la manifestació de novembre de 2017 fora multitudinària.
Ana García és l'actual secretària general de Comissions Obreres, l'altre sindicat que abanderà la causa el 2017. Aleshores, ella era membre de la comissió executiva de la seua organització. Aquests cinc anys li deixen un sabor més agre que dolç. Dolç, perquè, com Sáez, valora el fet que "s'haja passat de negar l'existència d'aquest problema a situar-se en l'agenda del govern". Tanmateix, assegura, "el balanç no pot ser satisfactori" perquè la reforma no s'ha materialitzat. "El govern espanyol ha habilitat fons transitoris, però això està provocant un deute il·legítim. Tan important com reformar el model és condonar el deute", avisa García.
Per a Ismael Sáez, d'UGT, "el fet que algunes autonomies entenguen la reivindicació valenciana com un atac, no ajuda a poder fer avanços. Per ensortir-nos, o hi ha un canvi en la política espanyola o en la realitat parlamentària. Altrament, estem en un atzucac. D'ell només ens podrien traure els ciutadans amb el seu vot". Ana García comparteix, només en part, aquesta apreciació: "L'aritmètica parlamentària és complicada, però cal treballar-la. No pot servir com una excusa per a la paràlisi", exposa la responsable de Comissions Obreres.
Com els sindicats, la Confederació Empresarial Valenciana (CEV) ha estat una altra de les organitzacions que, en aquests cinc anys, més pressió ha fet en aquesta matèria. I això a pesar que, aquella tardor de 2017, no va anunciar fins darrera hora que participaria en la manifestació. "La decepció és igual amb [Cristóbal] Montoro [ministre d'Hisenda en el govern de Mariano Rajoy] que amb [María Jesús] Montero", assegura Salvador Navarro, president de CEV, qui recorda que l'any 2019, de visita a València, l'actual ministra va prometre que, durant la següent legislatura, hi hauria reforma. En el mateix sentit es manifesta José Vicente Morata, president de la Cambra de Comerç de València, qui mostra la seua frustració pel fet que la qüestió no s'ha fet un lloc en l'agenda mediàtica i política espanyola.
"Estem en el punt d'eixida de fa cinc anys. No ha canviat res a pesar que ens han dit en moltíssimes ocasions que les coses anaven a canviar -exposa-. Tenim eleccions d'ací a poc i han de ser els diputats els qui prenguen les decisions. El temps de les manifestacions ja està superat". També Navarro apel·la als diputats valencians a Madrid. "Ells saben perfectament quina és la situació que patim els valencians. És hora que deixen d'atendre les consignes de partit i voten en clau valenciana", exposa el president de la patronal, qui recorda que una via per desempantegar una qüestió que enfronta les autonomies seria que l'Estat estiguera disposat a aportar més diners en la distribució de recursos entre els diversos nivells de l'administració.
Agents polítics
En el camp de la política, Vicent Soler prefereix veure el got mig ple. Qui va ser conseller d'Hisenda fins a l'estiu passat reconeix que no s'han donat els avanços que la Generalitat desitjaria, però, recorda, igualment, que el govern espanyol ha estat sensible a la realitat valenciana en el repartiment de fons, com ara els fons covid o en els avanços de la liquiditat. Soler reconeix les dificultats per aconseguir que la qüestió de l'infrafinançament es faja un forat en l'agenda política, però també mediàtica, de Madrid, "una mena de caixa de ressonància on aquest tema interessa poc", lamenta qui durant set anys va estar batallant per aquesta qüestió. També a Ferraz, admet, aquesta és una qüestió incòmoda. "Jo preferisc ser optimista. No pot ser que, de forma sistemàtica, s'estiga incomplint el mandat constitucional i l'article 156 de la Constitució -exposa-. Si una cosa se'ns reconeix és que des de la Generalitat Valenciana hem fet un treball rigorós i hem deixat constància que l'actual sistema és injust per a les valencianes i les valencianes".
Joan Baldoví, l'únic diputat que Compromís té al Congrés, és qui més ha insistit en aquesta qüestió des de la tribuna de les corts espanyoles. Coincideix, amb Vicent Soler, que cal felicitar-se pel consens que aquesta qüestió suscita entre la classe política valenciana i constata que aquesta unanimitat ha calat en els despatxos de Moncloa. Lamenta, tanmateix, que tant PP com PSOE "es fan els suecs; xiulen i miren cap a un altre costat, perquè tenen interessos creuats. La realitat és que ni els uns ni els altres tenen cap entusiasme en aquest tema". La situació de bloqueig és tal que els valencianistes han presentat -sense èxit- una iniciativa perquè s'habilite un fons d'anivellament per permetre situar els fons que arriben al País Valencià en la mitjana. "Treballarem perquè el pròxim govern del Botànic siga encara més reivindicatiu. Hem d'esgotar totes les vies", assegura qui, probablement, serà el candidat a la Generalitat per Compromís.
La tercera pota del Botànic, Unides Podem, lamenta que durant aquesta legislatura no s'hagen produït els avanços esperats. L'argument de l'endimoniada aritmètica parlamentària no acaba de convèncer als morats. "És veritat que hi ha un alt grau de complexitat parlamentària, però aquest és un argument que sempre es pot utilitzar. La complexitat del Congrés no es reduirà. És responsabilitat del govern abordar els interessos de tothom encara que estiguen contraposats". Com Comissions Obreres, Unides Podem advoca perquè l'Estat injecte més recursos a les autonomies, una opció que, a parer seu, requeriria una reforma fiscal en profunditat.
Des de la trinxera
En el camp dels més bel·ligerants es situen les organitzacions aixoplugades sota el paraigua de la Crida pel Finançament, una plataforma nascuda l'estiu de 2017. Ja al mes de juny d'aquell any, és a dir, cinc mesos abans de la manifestació del novembre, van organitzar una manifestació a propòsit d'aquest tema. "A aquestes altures, qualsevol persona sap que aquest no és un problema tècnic, sinó polític", assegura Toni Infante, membre d'aquesta plataforma, qui considera que la Plataforma per un Finançament Just es va impulsar des de la Generalitat amb la mediació dels sindicats amb l'objectiu de tindre controlada la societat civil i el nivell de protesta. "Espanya, i els dos grans partits polítics de l'Estat, no tenen cap voluntat per resoldre aquest problema, a pesar que tothom sap que vivim una situació d'espoli sistemàtic", lamenta Infante, qui és mostra particularment decebut amb els partits de l'esquerra.
"No hem fet pasos endavant, en absolut. Després de la manifestació de 2017, no hi ha hagut continuïtat en la reivindicació", lamenta Beatriu Cardona, portaveu d'Intersindical, qui lamenta la tutela que, a parer seu, han tingut els partits polítics, la patronal i els sindicats sobre la Plataforma pel Finançament i el conjunt de la societat civil. "Aquell novembre de 2017 vam tindre la sensació que la manifestació podia ser l'inici d'una mobilització de més ampli abast, però va ser tot just el contrari", es plany. Davant la paràlisi política i la "hipocresia" dels dos grans partits, Cardona està convençuda que "només una mobilització contundent i real de la societat valenciana podrà canviar les coses. Els dos grans partits d'Espanya es dediquen a passar-se la pilota i ajornen la solució del problema. Només el poble salva al poble".