El Parlament balear va aprovar aquest passada setmana el Projecte de Llei de Règim Jurídic i de Procediment de les Activitats Subjectes a Autorització Ambiental Integrada. La nova normaté per objecte evitar o, quan no sigui possible, reduir i controlar la contaminació de l'atmosfera, l'aigua i el sòl, a través de l'establiment d'un sistema de prevenció i control integrats de la contaminació, amb la finalitat d'aconseguir una elevada protecció del medi ambient en el seu conjunt. Aquesta llei és aplicable a totes les instal·lacions ubicades a Balears, tant de titularitat pública com privada, en què es dugui a terme alguna activitat relacioanda amb instal·lacions de combustió, indústria mineral, indústria química, gestió de residus, producció i transformació de metalls, indústria tèxtil, indústria del cuir, indústria agroalimentària i explotacions ramaderes, indústria derivada de la fusta, indústria del carboni i tractament d’aigües, entre d’altres. En principi, per tant, no afectava les cases particulars. Però Més per Mallorca va incloure dins la nova llei una esmena per tal que s’exigeixi un informe sobre paisatge als projectes immobiliaris que es vulguin desenvolupar en sòl rústic. És a dir, que els nous habitatges que tenguin una valoració negativa a l’informe de paisatge emès pel consell insular afectat i, per tant, puguin tenir un impacte significatiu sobre aquest, hauran de passar una avaluació d’impacte ambiental simplificada.
Sòl rústic. La nova norma és un intents de dificultar l’allau de construccions en sòl rústic que pateix Mallorca. La setmana passada aquest setmanari es va fer ressò -en aquest format digital- de la denúncia de Terraferida -el grup ecologista balear d’activisme a través de xarxes socials –, segons la qual en els últims sis anys s’han construït en el sol rústic de Mallorca més de 1.000 xalets i altres tants ja existents han estat objecte de reformes i ampliacions de volum que, a la pràctica, els deixava com si fossin noves construccions. Amb el resultat global d’un increment brutal de la superfície construïda en el sòl rústic mallorquí, equivalent a més de 4 milions de metres quadrats.
Respecte a aquest fenomen, Més per Mallorca considera, segons explica en la seva pàgina web, que «el cert és que el procés d’urbanització ha tingut àmplies conseqüències ambientals, donat que ha modificat la fisonomia de les zones agràries, suposant un empobriment, fraccionament i degradació dels nostres paisatges. Així, i en un context social de preocupació creixent per la transformació del territori, s’ha considerat necessari fer una passa més per a garantir la integració d’aquells usos que no són propis del sòl rústic, com és el residencial. Així, a través de l’esmena esmentada» tot projecte de construcció en sòl rústic haurà de presentar «un informe de paisatge previ i vinculant que haurà d’emetre el consell insular corresponent abans que els habitatges puguin obtenir llicència municipal». No és el que els ecologistes reclamen – la prohibició de fer noves edificacions en aquest tipus de terreny – però sí que suposa un nou entrebanc per al creixent allau urbanitzador del sòl rústic a Mallorca.