El món de les sèries de televisió ha experimentat en els darrers anys una de les seves revolucions tecnològiques més importants de la seva història: la irrupció dels serveis d’streaming, que han canviat la industria televisiva. Curiosament, no existeix, fins ara, cap sèrie que indagui en l’entre bambolines d’aquesta revolució. No s’ha fet la sèrie sobre l’origen de Netflix. Però, en canvi, en l’últim any, sembla que hi ha un interès específic per explicar la història d’altres revolucions anàlogues, de manera que s’han fet sèries sobre la història d’Uber o d’Spotify, dos serveis que de manera molt diferent han provocat canvis i estralls en les respectives indústries. Moltes d’aquestes sèries tenen com a protagonistes als fundadors dels serveis respectius i es plantegen com una mena de Halt and Catch Fire protagonitzades per individus narcisistes i mancats d’ètica. La interpretació que Joseph Gordon-Levitt fa de Travis Kalanick, fundador d’Uber, a Super Pumped seria el màxim exponent d’aquest perfil. També el paper de Jared Leto, que interpreta al fundador del servei WeWork, a la sèrie WeCrashed. Són sèries que presenten el pioner tecnològic com un nou tirà, no tan diferent dels tirans dels conglomerats mediàtics tradicionals que retraten sèries com Succession.
Els Elon Musk que presenten les sèries no van amb americana i corbata com els membres de la família Roy. Porten bambes i vesteixen dessuadores, però són igualment temibles i despietats. El món de les sèries els està posant com a protagonistes (amb alguna excepció notable, com el de la sèrie alemanya The Billion Dollar Code, on els presenten com a víctimes d’un tauró encara més gros, en aquest cas Google) perquè reuneixen carisma i una cara fosca que els fa fascinant. Per aquest motiu m’ha semblat especialment interessant la sèrie sueca sobre Spotify, que es titula The Playlist i que s’ha estrenat recentment a Netflix. Perquè en comptes de centrar-ho tot en el fundador de la companyia, la sèrie decideix presentar múltiples punt de vista en cada episodi. Així, si bé el primer episodi manté el punt de vista de l’emprenedor Daniel Ek, que va imaginar un servei d’streaming de música que fos legal, la resta d’episodis dona veu a altres perspectives: la de l’inversor que va donar suport al seu projecte, els programadors que van treballar-hi, els advocats que tenia l’empresa, la indústria discogràfica i, finalment, la dels músics que tenen els seus treballs a Spotify.
Amb cada nou punt de vista, el discurs inicial que Daniel Ek fa al primer episodi es va desmuntant per si sol. I a més, permet fer-se una idea molt més clara de tots els elements que van haver de coincidir per tal que la revolució d’Spotify fos possible. Alguns van contribuir a la llum amb idees innovadores, i d’altres van contribuir a les ombres, amb problemes ètics seriosos i un menysteniment general cap a la base del seu negoci, els músics, als que es va col·locar en una situació d’explotació. Les ombres no són només responsabilitat del fundador, tal i com suggereixen altres sèries sobre empreses tecnològiques, si no que provenen d’un sistema prèviament problemàtic, al qual el fundador sucumbeix, amb més o menys resistència. El resultat és una sèrie que fa un anàlisi més complex del que és habitual d’aquesta mena d’història, ja que no singularitza el problema en un individu sobre el que poder descarregar tots els danys colaterals de les transformacions tecnològiques, i, per tant, molt més interessant.
The Playlist
Creadors: Christian Spurrier i Luke Franklin
Repartiment: Edvin Endre, Christian Hillborg, Janice-Kamya Kavander
Minisèrie: 6 episodis
Plataforma: Netflix