Qui és qui al nou Govern català?

Natàlia Mas serà la nova consellera d'Economia i es convertirà en la primera dona en ocupar el càrrec a la Generalitat. Mas ha estat fins ara directora general d'Indústria del Departament d'Empresa i Treball i consellera delegada de l'Agència per a la Competitivitat de l'Empresa (ACCIÓ). Nascuda a Sant Martí de Tous el 1979, la nova titular d'Economia és llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses i en Comerç Internacional per la Universitat Pompeu Fabra. Té un màster en Economia Europea pel Col·legi d'Europa (Bèlgica), amb una beca del patronat Catalunya-Món, i un màster en Política Econòmica per la Universitat de Columbia (Estats Units), amb una beca de la Fundació La Caixa.

Mas ha treballat i estudiat a la Xina i el 2001 es va graduar en un Postgrau en Llengua i Civilització Xinesa per l'Escola d'Estudis de l'Àsia Oriental (UPF). Ha estat secretària de Finances Públiques del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda en els darrers tres anys. Prèviament, va treballar com a directora d’Entorn Financer a la Direcció de Macroeconomia i Entorn Financer del Banc Sabadell.

Entre 2004 i 2015 va treballar al Banc Central Europeu, primer com a economista a les direccions generals d’Economia (divisió d’Afers Exteriors) i d’Estadística (divisió d’Estadístiques Monetàries i Financeres) i, des del 2010, com a experta en Estabilitat Financera a la Direcció General de Política Macroprudencial i Estabilitat Financera. També va treballar com a consultora del Banc Mundial (2009), a la Unitat d’Assessorament per a la captació d’inversió estrangera.

Durant l’XI legislatura va ser directora d’Anàlisi Econòmica de la Generalitat de Catalunya al Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda. El juny del 2018 va ser nomenada secretària d’Acció Exterior i de la Unió Europea al Departament d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència.

Mas tindrà damunt la taula un dels projectes més importants del Govern, el pressupost del 2023, que fins ara estava elaborant el conseller d'Economia sortint, Jaume Giró (JxCat). La nova consellera, amb una àmplia experiència en l'administració, ja va treballar colze a colze amb Aragonès quan era ell qui encapçalava el Departament d'Economia i Hisenda. També va tenir responsabilitats en la conselleria d'Economia d'Oriol Junqueras, entre el 2016 i el 2018.

Juli Fernández i Olivares (Sabadell, 1977) serà el conseller del Departament de Territori del Govern. Fernández és actualment diputat d’ERC al Parlament de Catalunya des de les darreres eleccions i ha estat delegat del Govern a Barcelona des del 2018 al 2021. Va encapçalar la llista dels republicans a Sabadell en les eleccions municipals del 2015 i va ser elegit alcalde, càrrec que va exercir fins al 2017, quan - tal com havia estat acordat - el va cedir a una altra formació del govern de coalició. Va ser tinent d'alcalde entre el 2017 i el 2019, així com regidor entre el 2015 i el 2020. El juliol d'aquell any va renunciar a l'acta per centrar-se en la tasca de delegat del Govern, en plena pandèmia de la covid-19.

Llicenciat en Farmàcia i màster en màrqueting farmacèutic (EADA), ha treballat en el sector farmacèutic sempre vinculat a la gestió d'oficines de Farmàcia. La seva darrera responsabilitat al sector va ser com a cap de compres a Ecoceutics entre el 2014 i el 2015. Va començar a militar a les Joventuts d'ERC i posteriorment a la pròpia formació el 2000. Va ser director general de Joventut de la Generalitat, sent director de Turisme Juvenil de Catalunya (2007-2009) i de l'Agència Catalana de la Joventut (2009-2011).

Actualment viu a Sabadell, és soci d'Òmnium Cultural, i membre del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona. Fernández s’haurà de posar al capdavant de la fins ara conselleria de Polítiques Digitals i Territori, que passa a mantenir només la segona part al nom.

L'exconsellera d'Agricultura Meritxell Serret serà la nova consellera d'Acció Exterior i Govern Obert. Serret va ser la consellera d'Agricultura entre el 2016 i el 2017, quan va ser destituïda amb l'aplicació de l'article 155. Es va exiliar a Bèlgica, on va exercir com a delegada del Govern de Catalunya a Brussel·les des del 2018. En les darreres eleccions catalanes va ser elegida diputada al Parlament i va retornar a Catalunya, per sorpresa, un mes després dels comicis. Serret va comparèixer davant el Tribunal Suprem de forma voluntària i el jutge la va deixar en llibertat provisional. La Fiscalia li demana un any d'inhabilitació i una multa de 12.000 euros per la seva participació en els preparatius de l'1-O.

Serret, que també és vicesecretària general de Partit Obert d'ERC, ha actuat fins ara com a portaveu adjunta d'ERC al Parlament.

Nascuda a Vallfogona de Balaguer el 1975, Serret és llicenciada en Ciències Polítiques i de l'Administració per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). També va fer un postgrau en Direcció General d'Empreses a la Universitat Oberta de Catalunya. Ha estat coordinadora tècnica de la Fundació del Món Rural i ha estat a la direcció i gerència de Provedella (Centre de Promoció de la Carn de Vedella de Catalunya). També ha treballat al sindicat Unió de Pagesos del 1997 al 2006 en diverses tasques.

Manel Balcells (Ripoll, 1958) substituirà Josep Maria Argimon com a conseller al capdavant del Departament de Salut. L’actual director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya li agafarà el relleu després de la renúncia d’Argimon derivada del trencament de l’executiu entre ERC i Junts. Argimon – tot i ser independent – va ser nombrat per Junts el maig del 2021, quan ja era molt conegut per la gestió de la pandèmia de la covid com a secretari de Salut Pública. El nou conseller és considerat un dels impulsors de la medicina de l'esport a Catalunya

Llicenciat i Doctor en Medicina i Cirurgia. Especialista en Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia i en Medicina de l'Educació Física i l'Esport. Es va especialitzar a la Universitat de Montpeller en Biologia i Medicina de l'Esport. Ha estat director mèdic de l’hospital de Granollers i president executiu de Biocat de 2006 al 2010. També té la Medalla Josep Trueta al Mèrit sanitari. Actualment, és director del Centre per a la Integració de la Medicina i les Tecnologies Innovadores a Catalunya, comissionat de salut de leitat i president de la Fundació de Gestió de Sant Pau i membre del consell de Govern del consorci sanitari de Terrassa i de l’Hospital del Mar.

Va ser director d'Estratègia i Coordinació del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya des del gener del 2004 i Secretari d'Estratègia i Coordinació des del febrer del 2006. Posterioment, va assumir breument el càrrec de conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació el 2006. També ha estat regidor i Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Granollers des de 1995 al 2004.

Balcells agafa les regnes de la conselleria en un moment en que la pandèmia del coronavirus ha donat una petita treva als sanitaris. A l’espera de veure si arriben més onades o bé una possible introducció de noves variants, els professionals agafen aire amb la vacunació de la quarta dosi ja en marxa. Això sí, l’impacte de la pandèmia s’ha fet notar, així que tindrà per davant el repte de mantenir fort el sistema per poder mantenir un servei públic i de qualitat a l’alçada de les necessitats de la ciutadania.

Amb aquest moviment, ERC recupera la gestió d’un dels departaments amb més pes de la Generalitat, que prèviament ja havia gestionat amb Alba Vergés al capdavant durant tres anys, del 2018 al 2021.

L'exconseller socialista del tripartit Quim Nadal serà el nou conseller d’Universitats i Recerca del nou govern de Pere Aragonès. La cartera, que fins ara havia ocupat la consellera de JxCat Gemma Geis, passarà a estar a les seves mans. Nadal va tenir responsabilitats tant en el tripartit de Pasqual Maragall com en el de José Montilla. Va encapçalar la conselleria de Política Territorial i Obres Públiques del 2003 al 2010. Va ser conseller de Presidència el 2006 i portaveu del Govern entre el 2003 i el 2006. Nadal, que va presidir a Girona el Pacte pel Dret a Decidir, va deixar el PSC el 2015, just un dia abans de les eleccions del 27-S, després de 35 anys de militància. També va ser el primer alcalde de Girona de la democràcia.

Nadal, nascut a Girona el 1948, va ser batlle de la ciutat del 1979 al 2002. També va ser el candidat del PSC a la Generalitat el 1995. I va ser president de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) entre el 1981 i el 1995

Nadal és catedràtic emèrit d’Història Contemporània de la Universitat de Girona i doctor en Història per la Universitat de Barcelona. Ha estat professor en diverses universitats, com la Universitat Autònoma de Barcelona entre el 1972 i el 1983.

Gemma Ubasart serà la nova consellera de Justícia, Drets i Memòria. Així, Ubasart rellevarà Lourdes Ciuró (JxCat) que havia ocupat fins ara el Departament. Ubasart va liderar l'espai de Podem a Catalunya als seus inicis, i en va acabar dimitint el 2015 pel to del seu partit i de Catalunya Sí que Es Pot durant la campanya electoral del 27-S. Nascuda el 1978 a Castellar del Vallès, Ubasart és doctora i llicenciada en Ciència Política per la UAB i és professora a la Universitat de Girona. La cara de la nova consellera també és coneguda per les seves intervencions com a analista en diversos mitjans de comunicació.

Té un Diploma d'Estudis Avançats (DEA) en Dret i un Màster Europeu en Sistema Penal i Problemes Socials per la UB. Ha fet estades de recerca i docència a diverses universitats europees i americanes. Els seus àmbits d’interès són les polítiques públiques, la gestió dels conflictes i el canvi social. En els darrers temps ha desenvolupat investigacions sobre règims de benestar i polítiques socials; conflictes, sistema penal i drets humans; govern i política locals; política espanyola i catalana.

Carles Campuzano (Barcelona 1965), ha estat l’escollit per rellevar Violant Cervera a la conselleria de Drets Socials. Llicenciat en Dret, té una llarguíssima trajectòria política vinculada a l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i posteriorment al PDeCAT, formació que va abandonar el juny de 2020. Després de ser regidor a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (1987-1992) i diputat al Parlament de Catalunya (1992-1995), el mes de marc de 1996 es va estrenar com a diputat al Congrés dels Diputats on s’hi va estar fins el 2019, arribant a ser portaveu del grup parlamentari del 2017 al 2019. Actualment ocupava la direcció de la Federació Catalana de Discapacitat Intel·lectual (Dincat).

Carles Campuzano també estat president de la Fundació Acsar, vicepresident del Cocarmi i secretari de la junta directiva de la Taula del Tercer Sector.

Ha format part de l’Assemblea Parlamentària de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), amb la que ha fet d’observador internacional en processos electorals.

El juny de 2020, Carles Campuzano va abadonar el PDeCAT, partit que va rellevar les sigles de CDC i al que va estat vinculat des dels seus inicis en política a la Joventut Nacionalista de Catalunya (JNC).

Mesos abans, Campuzano es va mostrar crític amb l’estratègia de Junts per Catalunya (JxCat) en rebutjar les vies unilaterals per assolir la independència. En aquell moment defensava que ni ERC ni JxCat no satisfeien la demanda d’un sobiranisme de centre pragmàtic, espai que va intentar cobrir impulsant el Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) amb Marta Pascal.