De manera ininterrompuda, aquest setmanari ha publicat, des de maig del 1984, un número setmanal fins arribar, aquest dilluns dia 10,al número 2.000. Evidentment, aquesta fita calia celebrar-la, i és per això que el 2.000 no serà un número qualsevol.
En aquesta edició especial, de 212 pàgines, podran trobar sis grans reportatgesque explicaran com ha canviat el país durant els quasi quaranta anys d’existència de la revista en els següents àmbits: llengua i ensenyament, economia i empresa, indústries culturals, lluita pel territori, combat contra l’extrema dreta i reivindicació de la memòria històrica. Es tracta de sis reportatges extensos que ofereixen una mirada retrospectiva sobre tot el que s’ha aconseguit en aquestes quatre dècades a través d’una setantena de testimonis que aporten la seua experiència personal. Veus del nord i del sud, de generacions múltiples, en la majoria dels casos gent anònima que, amb el seu granet de sorra, han contribuït a construir un país millor.
El primer reportatge, signat per Manuel Lillo, para atenció en algunes zones en què el català ha evolucionat bastant. El segon, de Violeta Tena, se centra en els lligams econòmics i de transport. En tercer lloc, de la mà de Xavier Puig, repassarem algunes victòries ambientals sonades, en què la societat civil ha derrotat l’afany especulador. A continuació, amb Miquel Payeras, comprovarem les passes endavant que s’han fet quant al memorialisme, mentre que Moisés Pérez, en la mateixa línia, traçarà el mapa de la dignitat antifeixista al nostre país. Per acabar, Àlex Milian farà una passejada pel món cultural, on músics, dramaturgs i escriptors difonen les creacions sense fronteres.
Però no només fem balanç d’allò que ja s’ha aconseguit. Després de cada reportatge, albirem què pot deparar-nos el futur en els sis àmbits referits. I amb bons especialistes. En concret, Andreu Sentí (Ondara, Marina Alta, 1983), professor titular de la facultat de Filologia Catalana a la Universitat de València; Ramon Marrades (València, 1986), expert en economia urbana ara radicat a Berlín; Margalida Ramis (Sa Pobla, Mallorca, 1976), activista ambiental; Queralt Solé (Barcelona, 1976), doctora en història i professora de la Universitat de Barcelona; Alba Sidera (Girona, 1979), periodista d’El Punt Avui establerta a Itàlia, i el filòleg, escriptor i periodista Pere Antoni Pons (Campanet, Mallorca, 1980). Sis persones nascudes a la segona meitat dels 70 i la primera dels 80, és a dir, quan EL TEMPS es trobava en procés de gestació o ja feia les primeres passes.
Els orígens d’EL TEMPS
El número 2.000 encara va més enllà. Perquè si EL TEMPS ha arribat a una xifra com aquesta és perquè alguns, en el seu dia, van posar unes bases sòlides que així ho ha permès. I és per això que girem la vista enrere per explicar els inicis del setmanari, tot recordant els auguris pessimistes de Joan Fuster, qui va pronosticar-li una vida efímera.
Aquesta mirada al passat, a més, hem volgut efectuar-la de la mà de sis integrants de les primeres redaccions de València, sis periodistes que van coincidir a EL TEMPS i que han esdevingut —cadascú en el seu àmbit— referents de la professió. Es tracta de Miquel Alberola, Adolf Beltran, Fúlvia Nicolàs, Vicent Partal, Vicent Sanchis i Ferran Torrent. Després de molts anys, tots sis s’han retrobat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) per explicar-nos aquells inicis vacil·lants però farcits de reportatges i entrevistes d’una gran qualitat.
El col·loqui, molt extens, suposa un viatge a la València convulsa dels vuitanta, quan la publicació d’un setmanari en català gairebé semblava una excentricitat. Una època en què EL TEMPS, no obstant, va ser capaç de generar-se un espai, oferint als lectors un producte molt digne que ha perdurat fins els nostres dies. La trobada a sis bandes ofereix moments deliciosos, així com fotografies inèdites de tots ells.
L’Any Fuster, també en el 2.000
Per últim, com no podia ser d’una altra manera en un any com aquest, el número 2.000 d’EL TEMPS para atenció en la figura de Fuster. D’una banda, amb una selecció dels seus millors aforismes, que apareixen a peu de pàgina. I de l’altra, rescatant l’entrevista —titulada “Fuster incòmode”— que el periodista Vicent Martí va realitzar a l’assagista de Sueca en 1987, quan tot just es complien 25 anys de la publicació de Nosaltres els valencians. Una entrevista polèmica, amb molta intrahistòria, que Víctor Maceda explica també en un reportatge. A més, EL TEMPS reedita l’article de Miquel Alberola que acompanyava la famosa entrevista, en què el periodista descriu, magistralment, cada racó de la casa de l’escriptor.
Podeu adquirir el número 2.000 a partir d’aquest dilluns —al preu de sempre, 4 euros— al vostre quiosc habitual, o bé podeu demanar-lo, també a partir de dilluns, a través del nostre web.
EL TEMPS celebra aquesta fita amb ofertes especials per tal que us subscriviu al setmanari. Per moltes setmanes més llegint-nos!
