Entrevista

“La discreció és fonamental per a desencallar un conflicte”

María Oianguren (Gernika, 1966), directora del centre d’investigació per la pau Gernika Gogoratuz i membre de la Junta Directiva de l’Associació Espanyola d’Investigació per la Pau, va ser una de les persones que va rebre el premi ICIP Construcció per la Pau 2022, atorgat per l’Institut Català Internacional per la Pau, que va ser entregat “al conjunt del teixit associatiu basc en favor de la pau” en una cerimònia a l’auditori del Parlament de Catalunya, en què van participar una quinzena d’entitats i organitzacions.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

-Abans que res, explique’m què és exactament Gernika Gogoratuz i quina contribució ha fet aquesta entitat a la pau al País Basc.

-Gernika Gogoratuz significa “Recordant Gernika”, i és un centre d’investigació per la pau creat en 1987 en el marc del 50 aniversari del bombardeig de la ciutat. La seua creació va ser fruit d’un mandat parlamentar, i és un centre independent. La nostra contribució ha sigut, justament, fomentar la pau i la convivència, sempre orientant-nos cap a la reconciliació. Hem realitzat un treball de construcció local de pau amb un enfocament global, amb diverses activitats de recerca, formatives i de divulgació com ara diferents cursos formatius d’actitud no-violenta en conflictes. Amb la nostra iniciativa també s’han implementat programes de mediació escolar, i s’han realitzat campanyes a nivell divulgatiu per a compartir experiències en altres llocs a l’hora d’afrontar conflictes, experiències com ara la pràctica de mediació i negociació. Tot s’ha fet amb la idea de conscienciar la ciutadania per la pau i la convivència, amb la finalitat d’assolir-les.

-Heu comptat sempre amb tota la comprensió necessària per a desenvolupar el vostre treball?

-Crec que hem comptat amb molta comprensió. Les persones o organitzacions que potser en un moment determinat no entenien l’abast del nostre treball ni la intenció de les nostres propostes, amb el temps ho han acabat comprenent. Avui es comprèn molt més què és allò pel qual treballem, i també hem fet un esforç per explicar i per compartir. Per això, crec que la comprensió d’ara és major que la que hi havia fa trenta anys, i això cal posar-ho en valor. Sabem que els resultats requereixen d’un temps, i en el nostre cas hem necessitat temps, clar, perquè tot aquest treball impregne en la societat.

-L’entitat que us va atorgar el premi destacava el vostre treball “sovint amagat i discret per una bona convivència social”. Han treballat de manera discreta per imposició o perquè era el que més convenia?

-En el seu dia va ser una tasca discreta, perquè es requeria una certa discreció a l’hora de parlar amb els agents implicats que buscaven solucionar el conflicte. És una actitud que en determinades fases del procés es requereix, tot i que després es fan públiques aquestes experiències perquè puguen ser útils, aquests treballs, en aquests casos de conflicte. La discreció és fonamental per a desencallar un conflicte. La pau requereix d’un diàleg fora del focus mediàtic, tot i que després es faça públic.

-Si girem la mirada enrere, quina diria que és la diferència fonamental entre el País Basc actual i el de fa, per exemple, 25 anys?

-Des del teixit associatiu basc vam contribuir a la fi de la violència, i en aquest premi es reconeix també el paper de la societat civil en aquest avanç cap a la pau, així com el sosteniment dels processos, un treball que cal fer molt a nivell local i molt en xarxa. Hem de reconèixer, també, la contribució de les institucions basques, des d’ajuntaments a les diputacions i passant també pel Govern basc, que recullen les nostres propostes quan les fem arribar. I també destacaria el paper de tantes persones anònimes que han estat durant tants anys reunint-se i manifestant-se per la pau, així com el paper de tantes dones que, de manera discreta, han treballat per dissenyar un horitzó comú. Som moltes les dones que estem en propostes de construccions de pau i en la defensa dels drets humans. També és important la contribució que les víctimes realitzen des de la memòria per treballar a favor de la pedagogia per la convivència en el marc escolar, en centres educatius i en molts programes amb iniciatives socials, així com també les propostes de diàlegs restauratius entre víctimes i presos responsables de la violència. Ara s’està dialogant també a través del testimoni de gent que ha patit la violència per poder seguir elaborant processos de construcció social de la memòria i aprendre a escoltar els testimonis, que no es coneixien tant, i entre tots arribar a l’esclariment de la veritat. Cal fer coneixedores a les noves generacions del que va ocórrer, però sempre amb propostes que miren cap al futur.

-S’han complit més de deu anys de la desaparició d’ETA, i hi ha la sensació com que en segons quins partits encara es pretén fer creure que la violència encara existeix al País Basc. Com viuen aquesta contrarietat?

-Allà sabem que, afortunadament, ni la violència d’ETA ni ETA existeixen, i seguim treballant per continuar fent passos a nivell associatiu i acadèmic, així com a nivell legal. En aquest sentit, hi ha més víctimes que han sigut reconegudes, per exemple les de la violència policial. I ETA forma part del passat. El que cal fer és treballar en les conseqüències del que va ocórrer i en esclarir la veritat. I una de les veritats és aquesta: ETA, afortunadament, ja no existeix.

-Els poders públics han estat a l’altura en la resolució del conflicte al País Basc?

-És una pregunta que exigeix temps per a ser contestada com cal, però crec que es van fer passos importants a l’hora de col·laborar en el sosteniment de processos educatius i associatius per a contribuir a la pau. També es van fer actes importants de reconeixement a les víctimes. Hi ha hagut institucions a nivell municipal que encara col·laboren amb programes de convivència en distints ajuntaments. És important que l’aposta pública siga decidida a l’hora de construir la pau, la memòria i la protecció dels drets humans, i diverses conselleries estan implicades en aquests principis des de fa més de vint anys. En termes generals, cal agrair aquesta col·laboració amb programes de construcció de la pau, de la convivència i de la memòria. Tot i que encara queden reptes i espais sobre els quals continuar incidint.

-Al País Basc la pau hi ha arribat, però segur que queden qüestions per resoldre i millorar la situació. Quines diria que cal solucionar?

-Crec que el teixit associatiu està en un punt, i també gràcies a aquest reconeixement així ho valorem, en què cal enfortir aquesta xarxa per compartir coneixements i experiències i insistir les institucions perquè complisquen amb els programes associatius que continuem realitzant. Cal continuar arribant a molta gent, i tenim també el repte de transmetre la memòria a les generacions més joves. També tenim en compte que la construcció de la pau és molt important amb un enfocament, també, global. Hi ha agendes de pau que compartim amb altres entitats a nivell d’Estat, i hi ha reptes de l’agenda global als quals volem contribuir i treballar perquè el pacifisme siga un moviment social, tal com es planteja, amb les propostes emancipadores que pot oferir i per a fer eixes transicions tan necessàries, personals i col·lectives, que ens permeten transformar els conflictes de manera tan correcta. I cal fer-les arribar a la ciutadania per fer veure que hi ha alternatives a la guerra i a la violència.

-I en el cas català, pensa que han contribuït a pacificar el conflicte polític?

-Aquest tema m’agafa una mica més en un terreny en què no tinc suficients dades com per a donar una opinió seriosa. No he seguit massa de prop aquesta qüestió, tot i que en tinc interès. Però aprofitant que hem rebut aquest premi al Parlament de Catalunya i que tenim tants vincles amb associacions catalanes, potser en un temps m’atreviré a respondre.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.