Ministeri de Futbol

El cercle virtuós del Reus

El cercle virtuós del Barça de Laporta continua donant els seus fruïts, tot i que lluny de Barcelona i sense el personatge. Concretament al Baix Camp, on en només tres anys el Reus ha passat del futbol amateur al professional, signant les millors temporades d’aquest club centenari. L’aposta reeixida de Joan Oliver per implantar aquesta sinèrgia en un equip de Segona B ha demostrat l’efectivitat del mètode de Johan Cruyff.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Tothom coneix la gesta del Girona de la temporada passada, avui nou equip de Primera. En canvi, no és tan coneguda la trajectòria meteòrica del CF Reus Deportiu, avui el quart equip del Principat i entre el top 10 dels conjunts dels Països Catalans. Tot i que esportivament la ciutat sempre havia destacat en l’hoquei sobre patins - gràcies a les 8 copes d’Europa -, actualment l’esport que guanya protagonisme i desperta més passió entre els reusencs és el futbol. L’arribada del periodista Joan Oliver, qui fou director de TV3 i director general del Barça, com a màxim accionista del conjunt roig-i-negre, ha revolucionat l’entitat, tal i com en el seu dia va fer Joan Laporta a can Barça.

Uns projectes esportius que tenen moltes similituds i comprensibles coincidències, ja que beuen de la mateixa tradició futbolística. Per una banda, la referència omnipresent de Johan Cruyff, que evoca un joc atractiu i de possessió, la confiança amb el planter i la professionalització de totes les àrees del club en una direcció. I per l’altra banda, l’arrelament al territori i al país o com l’orgull de ciutat i un catalanisme sense complexos esdevé la millor manera de creuar fronteres. Les accions solidàries i de responsabilitat social també formen part indestriable d'aquest model, per aprofitar en positiu la projecció que dóna aquest esport de masses on els diners són moltes vegades massa volàtils.

Joan Oliver va formar part del millor Barça de la història, liderat per Joan Laporta. 

Per què Reus?

Després de contemplar diverses opcions, Joan Oliver es va decidir pel Reus, ja que es tractava d’un equip consolidat a Segona B, que comptava amb una estructura de futbol formatiu prou potent i tenia una economia sanejada, amb deute zero. A més, també va ser determinant la situació estratègica del Camp de Tarragona, que compta amb infraestructures com l'aeroport i el port. Una zona atractiva per invertir i reclam turístic de primer ordre. El gerent del Reus, Ferran Pujol, en una conversa amb EL TEMPS, destaca el potencial de la ciutat, situada a “la segona àrea metropolitana del país en PIB i població i la setena o vuitena de l’Estat”, informació que recollia l’estudi que la nova direcció va elaborar per entrar a l’entitat.

L’únic escull que calia superar era la transformació del club a Societat Anònima Esportiva (SAE). Finalment, el projecte d’Oliver va ser prou engrescador com per a convèncer l'assemblea de socis, que va aprovar el canvi per una amplíssima majoria. Una nova etapa presidida per un històric del club, Xavier Llastarri.

L'Avellana mecànica

El cercle virtuós arrenca sempre al camp i en aquest sentit es va adoptar un sistema d’entrenament model anglès, molt similar el que va implantar Pep Guardiola al Barça. Els jugadors fan jornada intensiva, com un horari laboral. Arriben a les instal·lacions a les 8 del matí i dediquen gran part del dia al club. La plantilla, doncs, fa dos dels tres àpats en grup, entrenen, preparen el partit i es recuperen plegats. Un model que accelera la integració dels jugadors nouvinguts al grup, ja que els joves conviuen i fan pinya com una família. Una bona manera de consolidar les sinergies positives dins i fora del terreny de joc. Tècnics i preparadors, doncs, controlen en bona part que la plantilla tingui una dieta equilibrada i una vida ordenada.

Les primeres decisions de la nova direcció van posar al focus en la professionalització de l’entitat: “A Segona B vam muntar una estructura esportiva i tècnica que va ser el pal de paller de Segona A; després de l’ascens, simplement, s’agafa musculatura i s’enriqueix l’esquema”, explica Pujol a EL TEMPS.

A més dels entrenadors, s’incorporen psicòlegs, que proposen teràpies innovadores de grup i personalitzades per a involucrar fins al darrer suplent. Així com un equip de nutricionistes, liderats per Sílvia Tremoleda, parella de l’economista Xavier Sala-i-Martín. En la línia de cuidar els jugadors, es lloguen les millors instal·lacions esportives del Camp de Tarragona. Tot i que el component de sort i encert forma part del joc, la professionalització de l’entitat ha estat determinant en la trajectòria ascendent de l’equip: “Els petits detalls ajuden a sumar probabilitats d’èxit”, comenta el gerent reusenc.

De la Taronja mecànica de Johan Cruyff a l'Avellana mecànica reusenca. 

Des de les beceroles del projecte, el Reus no s’ha guiat només pels resultats, la idea sempre ha estat jugar el més atractiu possible. L'entrenador Natxo González deia que "la millor manera de defensar és tenint la pilota" al més pur estil cruyffista. Un concepte de futbol creatiu i de control del joc que va en sintonia amb la direcció del club: «No em puc imaginar una manera de jugar a futbol que no sigui atractiva per a la gent. Això forma part de la identitat d’aquest projecte: jugar a un futbol maco i divertit”, comentava el màxim accionista del Reus, Joan Oliver, en una entrevista a EsportsdelCamp.cat.

Un club arrelat al territori i la connexió amb el patrocinador van servir per batejar l'equip com l'Avellana Mecànica. Una idea futbolística que s'inspira amb el futbol espectacle i d’atac de Johan Cruyff, clau a l’hora d’omplir un estadi que històricament presentava una imatge molt desoladora. Quan el club es va convertir en SAE l'Estadi Municipal tenia una mitjana de menys de mil espectadors, una xifra que ara s’ha triplicat. En el darrer any i en les grans cites amb el Nàstic, Saragossa o Llevant, el Municipal ha quedat petit, ja que la capacitat total de l’estadi és de 4.300 localitats.

Sempre amunt

A partir de l’arribada de la nova direcció fa 3 anys, la trajectòria del Reus sempre ha estat ascendent. Tot i que el setembre del 2013 és quan es fa el canvi a SAE, el salt de qualitat es produeix la següent temporada, sota les ordres del nou tècnic Natxo González, que aconsegueix entrar a les eliminatòries d’ascens a Segona A per primera vegada a la història. L’any següent, el curs 2015-2016, l’equip es reforça i queda campió de la categoria, aconseguint l’ascens per la via ràpida contra el Racing de Santander, guanyant per 0-3 al mític Sardinero. L'equip viu el millor curs de la història, un any en el qual l’eliminatòria contra l'Atlético de Madrid a la Copa va fer vibrar la capital del Baix Camp.

Foto de la plantilla del CF Reus Deportiu 2015/16, la millor temporada de la història del club.

La temporada passada, la 2016-2017, va ser la primera competint al futbol professional. S'aconsegueix la permanència a Segona A sense problemes, després d'haver ocupat posicions capdavanteres en el primer tram de campionat. Enguany, l’equip haurà d’afrontar l’èxode de jugadors importants i la marxa del tècnic Natxo González, que el substituirà Aritz López Garai, fins al moment migcampista de l'equip. Una decisió estratègica en pro de la continuïtat del projecte. La línia marcada per la secretaria tècnica de Sergi Parés segueix el mateix rumb, tal i com Txiki Begiristain va traçar en el seu temps al Barça, on entrenadors i jugadors tenien un perfil similar i representaven un mateixa idea de veure el futbol. Tot i els canvis, l'objectiu d’enguany és consolidar-se al futbol professional, intentant millorar els registres del curs passat i sempre mirant cap amunt, cap a Primera.

De Reus al món

Una de les marques de la casa del Barça de Laporta era el compromís amb el país. La catalanitat del club esdevenia la millor manera de projectar-se a l’exterior. El millor Barça de la història era també el Barça més catalanista i el més universal.

En aquest sentit, l’arrelament del Reus al territori i al país és un dels pilars estratègics del projecte. Per exemple, alhora d’omplir l’estadi: “El nostre primer objectiu va ser anar a buscar els reusencs de tota la vida, que abans anaven al camp. Volíem atraure un perfil catalanista, per això vam ser el primer equip de la demarcació en incorporar la senyera a la samarreta”. A més, el CF Reus Deportiu s’ha sumat al Pacte Nacional pel Dret a Decidir o en campanyes de Plataforma per la Llengua, entre d'altres accions. Una directiva que viu la catalanitat amb normalitat, aplicant aquella màxima d’actuar localment i pensar globalment: “Ens projectem a l’exterior amb la nostra personalitat, donem a conèixer els fruits secs, el petit comerç, l’emprenedoria o la ciutat a través del futbol”, explica en gerent del Reus.

Un altre paral·lelisme és la vessant solidària de l’entitat, el Reus té un acord amb BIOT Fundation, que Pujol va definir com "el nostre UNICEF". Aquesta petita organització ajuda a través dels valors del futbol a nens i nenes procedents de famílies desestructurades de Catalunya i Àfrica.

El planter és un pilar del model reusenc. El Barça es nodria de la Masia i el Reus de diversos equips de la demarcació. 

Un altre fet interessant del projecte reusenc és l’exportació del model marca Cruyff a l’exterior, concretament a la Xina. Es tracta de l’únic club estranger que té propietats d’un equip xinés, el conjunt universitari BIT FC. En una època en la qual els inversors xinesos venen a Europa a comprar clubs, el Reus capgira aquesta tendència. La combinació dels jugadors asiàtics amb un cos tècnic i una gestió a la catalana és l’estratègia marcada perquè a mig termini l’equip pugui a la Super lliga, la primera divisió xinesa.

El model de Johann Cruyff va triomfar a l’elit del futbol amb el Barça a través dels seus deixebles. Un cercle virtuós que continua ben viu a la capital del Baix Camp, on s’ha demostrat que aquest sistema de gestió també es pot aplicar al futbol més modest. Un model futbolístic fet a Catalunya i que ara vol esdevenir universal.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.