Convèncer, i si pot ser des del primer moment, era el principal objectiu de la milionària sèrie (la més cara de la història) ambientada en el món d'El Senyor dels Anells que ha estrenat Amazon, incloent doblatge en català. Hi ha molt en joc: la sèrie és un moviment estratègic que ha de servir a la plataforma per mirar de tu a tu a les altres plataformes d'streaming i competir-hi en condicions. Té sentit, doncs, que la sèrie hagi optat per intentar despertar en l'audiència emocions similars a les de l'exitosa trilogia de pel·lícules d'El Senyor dels Anells que en el seu moment va dirigir Peter Jackson. Per dos motius: perquè aquelles pel·lícules van aconseguir convèncer al mateix temps a lectors de Tolkien i als espectadors neòfits, un repte que també té la sèrie d'Amazon, i perquè evocant aquells films s'assegura una sensació de familiaritat immediata. Aquesta és la Terra Mitjana que coneixem. Els dos primers episodis repeteixen nombrosos recursos de la primera pel·lícula: començar amb una veu en off que ens dona el context, i que ona més també hi apareix Sauron, una lluita contra un troll en una caverna que també té el seu equivalent a la primera pel·lícula, la presentació dels peupilosos com a éssers entranyables i despreocupats molt similar a la presentació dels hòbbits, l'ús dels nans com a element còmic en contrast amb la seriositat dels elfs, etc.
També la direcció de J. Bayona, que fa moviments de càmera llargs que sobrevolen els escenaris que ens presenten remeten a la direcció cinematogràfica de Peter Jackson. La tria del pal de paller de la història, Galadriel, també és l'adequada en aquest sentit. És un personatge que els espectadors de les pel·lícules ja coneixen i que aquí retroben, més jove i guerrera, interpretada per Morfydd Clark. Com que la sèrie pren com a base un text més aviat descriptiu, i no novel·lat, com és els Apèndixs d'El Senyor dels Anells, es pot permetre omplir organitzar l'esquelet narratiu com vulgui i omplir els buits entre els fets seguint un criteri personal. Al mateix temps, aquest és l'origen dels punts febles de la sèrie, ja que no té la sort de disposar de l'escriptura sàvia de Tolkien. Algunes idees que expliquen els personatges són força simples i també menys interessants que el temps que dediquen a exposar-les a través d'imatges poètiques (un exemple d'això és la conversa sobre la pedra i la barca entre Galadriel i el seu germà). De la mateixa manera, hi ha diàlegs insípids i excessivament llargs que tallen el ritme èpic que de tant en tant agafa la narració (un exemple seria la conversa entre Elrond i Galadriel).
A aquests problemes de ritme s'afegeixen a d'altres propis d'uns episodis introductoris on hi ha molta feina per presentar personatges i espais nous a l'audiència. És la part visual la que, en última instància, aconseguir generar més eficaç el sentit de la meravella, al descobrir llocs com la Mòria del passat o trobar-nos a les barques dels elfs que tornen a Valinor. La sèrie també presenta personatges nous que han estat criticats per múltiples motius, com ara el color de la pell, apel·lant al fet que s'ha de ser el màxim de fidel a l'obra original. Però justament, en el que més destaca la sèrie que ha estrenat Amazon és en ser rematadament tolkieniana. Parla de la lluita de l'esperança contra la desesperança, de la unió contra la divisió, i de l'heroisme com una força que trobem al cor fins i tot dels que no sembla que puguin ser herois. No és una sèrie perfecte, però sí una sèrie que ha entès perquè els relats de Tolkien continuen captivant a lectors i espectadors tants anys després. Bentornats a la Terra Mitjana.
El Senyor dels Anells: Els Anells de Poder
Creadors: J.D. Payne i Patrick McKay
Repartiment: Morfydd Clark, Robert Aramayo, Nazanin Boniadi
Temporades: 1
Plataforma: Amazon