El so de les festes de Moros i Cristians a poblacions situades a kilòmetres i kilòmetres, com ara Cocentaina o Beniarrés, ambdós municipis del Comtat, sembla aturar-se quan la mirada es dirigeix deixant enrere la Serra de Mariola. Un núvol gris, espès, aclaparador i de premonicions tràgiques invisibilitza qualsevol intent observador a l'est de la comarca. No hi ha capacitat de visió possible, ni gaires ànims per a celebracions, ni per alegries. El cor es queda glaçat, amb els ulls en plena tempesta desbocada i sense previsió que amaine. Sense veure directament les flames devorant el paisatge de la muntanya fronterera, tots són conscients de la catàstrofe mediambiental pels records dramàtics d'altres incendis que queden més a prop. El soroll constant de les avionetes que transporten aigua fa volar la imaginació del desastre. Tothom en parla als carrers i a les llars. Les imatges pels grups de Whatsapp corren adobades d'emoticones de tristesa. Aquesta nit, no debades, s'escoltaven les sirenes i les flames s'observaven des de Benimarfull, l'Alqueria d'Asnar i Muro d'Alcoi, totes tres poblacions del Comtat.
La Vall d'Ebo, una xicoteta població de l'interior de la Marina Alta, s'ha convertit en la boca d'un infern de flames, foc i cendres. La seua muntanya, l'impressionant paratge ambiental que encercla una localitat d'ancestres àrabs, s'està consumint des del passat dissabte a un ritme autènticament desolador. Aquell verd espectacularment viu, intens i majestuós de la primavera s'està transformant en un roig amarg, en un color que exerceix de preludi inevitable d'un negre capacitat per restar qualsevol gest d'esperança als seus habitants, a les persones que s'han criat entre aquestes enlluernadores valls de l'interior del País Valencià. La impotència, la ràbia i la desesperació són els sentiments que envaeixen a veïns i amants d'unes muntanyes que albergaven una màgia natural indescriptible.
D'ençà que va començar aquest fatídic incendi al municipi de la Marina Alta, s'han cremat, segons dades actualitzades a mitjan vesprada d'aquest dilluns,9.500 hectàrees. Aquesta guerra contra les flames compta amb tres fronts: un a la zona entre l'Atzúbia i Pego, situat a la part més nord; un segon a la Vall d'Alcalà, en la franja oest d'aquesta batalla; i un tercer tocant a la porta de Castell de Castells, municipi localitzat al sud d'aquesta preciosa vall i que, justament, aquest dilluns havia d'encendre el tro d'inici de les seues festes patronals. El flanc sud, de fet, ha adquirit en les darreres hores una evolució preocupant. No debades, estava amenaçant la Vall de Laguar, una localitat situada a tocar de la coneguda senda senderista del barranc de l'Infern. Tollos, un municipi on només hi ha censats 50 habitants, representant d'aquell País Valencià despoblat sense gaire atenció mediàtica, ha estat desallotjat.
L'amenaça ha creuat, tanmateix, la frontera de la Marina Alta per amenaçar els dominis de la comarca del Comtat. Després d'evacuar Tollos, localitat fronterera entre ambdues comarques, ha estat el torn de Fageca i Famorca, altres poblacions marcades pels designis dramàtics de l'abandonament rural. Les flames, fins i tot, han obligat a treure la gent de Margarida, una pedania de Planes (Comtat), atès que ja estaven cremant el barranc de l'Encantada, un paradís natural únic, segons informava el meteoròleg oriünd d'À Punt, Javier Miró. Benimassot, altra xicoteta població del Comtat, ha estat dessallotjada.
A l'altra part de la cruenta batalla contra la devastació immisericorde del foc, els desallotjaments de persones s'han estès fins a la comarca de la Safor. Una urbanització de Villalonga, una localitat que fita amb Orxa (Comtat), la pedania de Beniaia (Marina Alta) o Alcalà de la Jovada (Marina Alta), ha estat evacuada per les forces i els cossos de seguretat de l'Estat espanyol.
Els serveis d'emergències de la Generalitat Valenciana, de fet, havien ordenat hores i hores enrere treure a les persones de Beniaia i d'Alcalà de la Jovada per la proximitat del foc. L'alberg provisional que ha organitzat la Creu Roja de Pego acull, de moment, 107 persones evacuades dels seus domicilis. L'organització assistencial prepara un altre alberg a Muro d'Alcoi per acollir les persones evacuades de Famorca i Fageca.
Amb 26 mitjans aeris treballant per contenir un incendi de proporcions desastroses, amb recursos aportats pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, la Generalitat Valenciana i el consorci de bombers de la Diputació d'Alacant, l'incendi de la Vall d'Ebo s'ha erigit en el pitjor foc des de 2012. Els incendis van deixar en aquell any una petjada absolutament calamitosa: van calcinar-se 28.000 hectàrees a Cortes de Pallàs, a la comarca de la Vall de Cofrents, i 20.000 hectàrees més a Andilla, localitzada a la comarca dels Serrans, en l'interior de la demarcació de València.
Segons assenyalaven a la televisió pública valenciana À Punt, les previsions meteorològiques per a les pròximes hores podrien millorar les condicions ambientals actuals per contenir el foc i caminar cap a la desitjada extinció. L'allunyament dels mercuris de les temperatures extremes que s'han donat aquest cap de setmana i la retirada gradual del vent de ponent jugarien a favor. El diputat provincial d'Emergències, el popular Javier Sendra, ha indicat a la cadena pública valenciana que l'entrada del vent de Llevant podria ser beneficiosa per al flanc de l'incendi d'Atzúbia-Pego, mentre que podria dificultar les tasques d'extinció del foc al front de Castell de Castells, on es volia emprar alguna de les carreteres comarcals com a tallafocs.
«Des de la zona alta de la Vall d'Ebo, es veu com el fum envolta el poble. Encara preocupa l'evolució de l'incendi de la Vall d'Ebo per a la meteorologia actual, amb molts canvis de direcció del vent, una temperatura de 32 graus i una humitat del 34%», assenyalava el passat diumenge Salva Almenar, director general d'Interior de la conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, sobre les dificultats per combatre el foc. «Es tracta d'un incendi molt complicat, amb una topografia molt complexa i de molt difícil accés, i això fa molt més difícil els treballs d'extinció, així com que l'activitat s'haja de desplegar fonamentalment a través de l'aire», ha desgranat la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, l'independent de quota socialista Gabriela Bravo, qui ha informat que el perímetre de l'incendi abasta 50 kilòmetres.
A l'altre extrem del País Valencià, el foc ha carbonitzat fins a 800 hectàrees localitzades a la xicoteta població d'Useres. Amb l'actuació de 150 efectius i de fins a 10 mitjans aeris, l'incendi pròxim a poblacions com ara Llucena i Figueroles experimenta una evolució diametralment oposada al declarat a la Vall d'Ebo gràcies a l'augment de la humitat. «Hi ha dos focus actius amb poca flama, un limítrof a Llucena i un altre a la cua de l'incendi, que està limítrof amb les Useres. Estan també treballant en la vigilància i el control dels punts calents per evitar reproduccions. La previsió de l'evolució de l'incendi és prou favorable, ja que s'espera una humitat altíssima a la vesprada i a la nit, que pot abastar un 90 o un 100%. Això refresca molt la zona i ajuda a l'extinció de les flames», ha cartografiat aquest dilluns la consellera Bravo.
«Després d'una nit d'enorme treball dels medis terrestres ara, amb el suport dels aeris, tenim confiança, sempre amb prudència, en què es puga estabilitzar l'incendi de les Useres, que ja ha cremat 800 hectàrees abans que acabe el dia», ha complementat el socialista Josep Martí, president de la Diputació de Castelló, a través de la xarxa social de l'ocell blau. Anit de matinada el foc es va donar per estabilitzat. També ahir, a l'Alt Palància, i en concret a la localitat de Begís, es va declarar un altre foc. Quatre llogarets han hagut de ser desallotjats. Són les conseqüències funestes de la sequera i les elevades temperatures per als nostres paratges naturals en plena emergència climàtica.