—L'estiu de 2019 es va convertir en president de la Diputació de Castelló. Hi arribava després de 24 anys de poder hegemònic del Partit Popular. A un any de les eleccions autonòmiques, quin balanç fa?
—A nivell personal, estic satisfet. Tinc un bon equip i els diputats hem establert un bon nivell de comunicació. M’he sentit volgut, i això, que ja valorava quan era professor i que continuo valorant, és important per a mi. Sobretot perquè hem viscut uns anys molt durs. Crec que la institució ha estat present i ha donat resposta al Gloria, al Filomena i sobretot a la pandèmia.
També estic satisfet en el sentit orgànic i ideològic. Treballem perquè els ideals del Partit Socialista es duguen a terme: honestedat, honorabilitat, transparència, objectivitat... Jo soc una persona molt del partit, em crec la socialdemocràcia, però també crec que cal saber diferenciar les institucions de la ideologia. Tinc clar que soc el president de tots. Soc una persona del partit, però no vull ser sectari. Cal desterrar el sectarisme de la vida política. Per a mi, el pacte i el consens és bàsic.
—En què és diferent aquesta Diputació de la Diputació del Javier Moliner, el seu antecessor?
—Tinc molt bona relació personal amb Moliner, que va ser alumne meu. Crec que ell ja va fer passos per distanciar-se de l’etapa fabrista. Així, nosaltres no hem tingut problema a continuar projectes que ell va posar en marxa, com la Ruta del Sabor o les Unitats de Respir. Però nosaltres hem donat passos per fer una diputació més objectiva, amb menys projectes singulars. D’altra banda, hem sigut molt curosos amb el respecte de l’autonomia municipal: els municipis, tant els grans com els menuts, han de tenir capacitat de decisió. Això ho hem treballat molt en el Pla 135; hem millorat el nivell de decisió dels municipis. Ahir, per exemple, vam aprovar una modificació pressupostària per la qual dotem 15 milions d’euros per a despesa corrent dels ajuntaments, en un fons incondicionat.
En tot cas, el nostre gran repte és el despoblament. No és una lluita fàcil i no sé si la guanyarem, però nosaltres posarem tant com puguem.
—La líder del PP diu que “ni la Diputació de Castelló ni la Generalitat Valenciana han fet prou per frenar el despoblament”. Què li respondria?
—Segurament sempre es pot fer més, però hem fet molt. A nivell de Generalitat s’ha posat en marxa l’Agència Valenciana Antidespoblament (Avant), que al PP mai se li hauria passat pel cap. Per exemple, han activat una línia per posar caixers en els pobles. I espere que en algun moment o altre puguem entrar a la qüestió de la fiscalitat, que, des del meu punt de vista, és essencial.
—En aquest camp, de fet, no s’ha fet res.
—Crec que és un àmbit essencial i hauríem d’avançar més. És una competència del Govern central. Sempre es diu que és complicat, però si les Illes tenen una fiscalitat especial, per què no l’haurien de tenir les zones rurals? No pot ser que un hotelet de l’interior tinga les mateixes condicions fiscals que un hotel de Benidorm o Orpesa.
Els nostres pobles estan deshabitats però no estan abandonats. Els pobles tenen infraestructures —potser no suficients, però en tenen—, però els manca població. I jo crec que la fiscalitat podria ser un incentiu.
—Entitats com el Fòrum de la Nova Ruralitat han reclamat una normativa diferenciada per als territoris d’interior i de costa. Tampoc, però, no s’ha fet res en aquest camp.
—Estic d’acord que cal avançar en aquesta línia. Algunes entitats com la Diputació de Lleó estan treballant perquè es reconega l’estatut de municipis xicotets en la Llei de règim local. Tal com s’ha avançat en incorporar la perspectiva de gènere, cal incorporar la perspectiva demogràfica a l’hora de gestionar el territori. El que passa és que els qui gestionen des de la gran ciutat a voltes se n’obliden.
A voltes —fins i tot dins el meu partit— hi ha gent que qüestiona les diputacions, però jo crec que en la situació actual, les diputacions fan una feina bàsica. Enguany, que es compleixen 200 anys de les diputacions, volem reivindicar aquesta tasca i donar a conèixer què fa la Diputació pels pobles xicotets. Volem rentar-li la cara a la Diputació, perquè per esquematismes, per simplificacions i per inèrcies —perquè el franquisme va fer molt de mal en molts aspectes— és fan lectures molt simplistes del que són les diputacions. És veritat que en el cas de Castelló hi hagué una deriva molt clientelista durant la democràcia, però aquest no és el seu origen. L’origen de les diputacions és el Trienni Liberal i la Constitució de Cadis. Enfront de l’absolutisme, les diputacions representaven l’ideal liberal i constitucional. Les diputacions van representar un primer pas cap a la descentralització del poder, com una mena de preautonomia.
—Però la Diputació de Castelló, durant molt de temps, va estar al servei de la ciutat de Castelló, no dels municipis de la província. La Diputació, durant molt temps, ha estat un agent despoblador.
—No podem negar que, malauradament, això ha sigut així. Abans, quan hi havia el PP, se sabia que el president seria aquell que ocupava el lloc 2 o 3 de la llista per Castelló. Jo soc alcalde d’un poble menut, Suera, i per aquesta mateixa raó se’m va triar com a president de la Diputació. Per tant, el meu objectiu és canviar aquesta òptica. Em sembla que és un canvi important. L’aposta del PSOE ha sigut que la realitat dels municipis xicotets es visibilitze des de bon començament. Hi ha una nova visió respecte de les diputacions. La societat civil de Castelló ciutat, això ho ha d’entendre. Cal discriminar positivament els pobles d’interior.
—En l’àmbit autonòmic, les diputacions han sigut en moltes ocasions un contrapés al Govern valencià i, de fet, han contribuït a la desvertebració del País Valencià. Hi ha qui diu que centralisme i provincialisme són les dues cares d’una mateixa moneda.
—Clar, hi ha aquest perill. Però nosaltres hem intentat lluitar contra això, a pesar que no és fàcil sempre. Hi ha gent que ve a parlar a la Diputació com si açò fora un virregnat. Nosaltres no volem competir amb la Generalitat, ni ser un contrapoder i tampoc no tenim uns recursos equiparables. De fet, l’Ajuntament de Castelló té més pressupost que nosaltres. La coordinació amb la Generalitat ara mateixa és total. La Diputació ha de ser un element vertebrador del territori. No podem contrarestar la Generalitat. Nosaltres ens creiem l’autonomia. De fet, una de les coses que ens critica l’oposició és que som sucursalistes. Nosaltres hem de fer un joc d’equilibris entre la lleialtat autonòmica i la necessitat de continuar reivindicant a favor de la província. Nosaltres som l’11% de la població de la Comunitat Valenciana. Tot poder té certa tendència a la centralització. I si en algun moment hem percebut que València rebia un tracte de favor, nosaltres tenim l’obligació d’alçar la veu.
—Considera que la Generalitat destina prou recursos a Castelló?
—Crec que encara se n’hi haurien de destinar més. És veritat que Alacant té més pes econòmic i demogràfic, però nosaltres som una part indispensable del territori. No hem de parar de reivindicar mai que Castelló està ací i vol un tracte com correspon. A Castelló tenim un problema per excel·lència: el despoblament. Crec que és molt important que la seu d’Avant estiga a Castelló. Tenim també el Consell Econòmic i Social, i pròximament s’obrirà un centre per a la innovació i la investigació.
—No obstant això, Alacant té una conselleria, la d’Universitat i Innovació. Caldria que la Generalitat tinguera un gest similar amb Castelló?
—Jo crec que sí.
—El PP ha dut al Tribunal Constitucional el Fons de Cooperació de la Generalitat Valenciana, en considerar que vulnera l’autonomia financera de les diputacions. Què n’opina?
—És un error de grans dimensions que no hi vulguen participar. Estic segur que si Mazón li preguntara als seus alcaldes si hi volen formar part, li dirien que sí. El Fons de Cooperació és una eina que en part pot ajudar el finançament municipal. Des de la Diputació de Castelló i també la de València hem doblat aquest fons i això està permetent que arriben més recursos que mai als ajuntaments. Crec que la Diputació d’Alacant s’equivoca i estic convençut que si a la Generalitat hi haguera el PP estarien encantats amb la mesura.
—Com és la seua relació amb Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant i candidat del PP a la Generalitat?
—Personalment, tenim bona relació. És una persona afable i de tracte fàcil. I durant la pandèmia vam arribar a pactes. Però, com és natural, no vull que guanye les pròximes eleccions.
—Un element de preocupació ara mateix en els municipis d’interior és la proliferació de plantes fotovoltaiques, algunes de les quals de grans dimensions. La Generalitat Valenciana va anunciar aquesta setmana que vol agilitzar els processos per avançar cap a la transició energètica. En quina mesura agilitzar-los no pot donar ales a l’aprovació d’uns projectes que generen rebuig en els territoris d’interior?
—Aquest és un tema delicat. Però si volem fer una aposta per les energies verdes i la descarbonització, cal prendre decisions valentes, a pesar que sabem que això genera externalitats negatives. Nosaltres estem per fer una aposta per les energies renovables, tot tenint en compte que han de generar el mínim impacte mediambiental i social sobre els municipis afectats. Però l’interès comú, a voltes, xoca amb l’interès particular. L’aposta per les energies verdes duu unes conseqüències que haurem d’assumir. Cal que fem les coses bé i que es compense als municipis.
—La major part d’aquestes plantes estan plantejades en territoris rurals i d’interior, però l’energia es consumeix majoritàriament a la costa. Semblen els pagans...
—L’aposta per les energies renovables és innegable. El planeta ens ho demana. El que ens hem d’assegurar és que aquestes inversions en energies renovables tinguen una contraprestació en el territori en forma de serveis i recursos.
—La posició de la Diputació sobre la línia de molt alta tensió (MAT) ha variat al llarg del temps. Van passar d’acceptar el seu traçat a demanar-ne la modificació. Els col·lectius en contra d’aquest traçat s’estimarien una posició més contundent.
—La realitat és que la MAT ja estava, i ara se substituirà per una altra de més grans dimensions. El Govern de l’Estat diu que això és d’interès públic. Des de la Diputació no podem tenir una postura contrària perquè la nostra aposta per les energies verdes és inequívoca. Però alhora hem d’apostar per les comunitats energètiques locals
—No temen que aquest assumpte acabe tenint repercussions electorals?
—Crec que si fem pedagogia i estem disposat a donar contraprestacions, s’arribarà a acords.
—El PPCV ha demanat un pla de resiliència per al sector ceràmic en el Congrés dels Diputats. Des de la Diputació, Marta Barrachina, ha exigit la rebaixa del 25% de l’impost d’activitats econòmiques. Els acusen d’haver frenat aquestes iniciatives i fer-ne oïdes sordes.
—Hem aprovat una declaració institucional al respecte. El primer a reclamar això ha sigut Ximo Puig, després de reunir-se en Ascer. Nosaltres estem també en aquesta batalla, des de bon començament. No només calen rebaixes fiscals, cal que es prenguen mesures a escala europea. La situació és molt delicada i cal prendre mesures. Des de l’oposició tot es veu molt fàcil, però des de la posició de govern no parem de treballar en favor del sector.
—Ja que estem en l’àmbit estatal, com veu que el govern del PSOE i Unides Podem no haja resolt la qüestió del finançament?
—Tan de bo aquest fora un tema que poguera resoldre el president del Govern. Hi ha autonomies del PP que diuen una cosa i altres que diuen la contrària. I el mateix passa amb les autonomies del PSOE. Aquest és un problema d’una complexitat enorme. S’ha de prendre una decisió política, a la qual han de contribuir totes les autonomies.
—L’anterior secretari general del PSPV-PSOE a Castelló, Ernest Blanch, va ser el seu gran valedor per convertir-se en president provincial. En les darreres eleccions a secretari general, tanmateix, aquest va perdre en favor de Samuel Falomir, alcalde de l'Alcora. Creu que això pot tindre repercussions orgàniques en el mitjà termini?
—Hi ha dues persones a les quals dec estar ací: Samuel Falomir, d’una banda, i Ernest Blanch, de l’altra. Blanch va fer una aposta claríssima per mi, en la meua condició d’alcalde d’un poble xicotet, i Falomir també va ser clau, perquè Suera pertany al partit judicial de Llucena i allí vam guanyar el diputat gràcies a la seua victòria. Per tant, jo vaig viure molt malament el procés d’elecció al secretari general provincial. Falomir ha dit que la seua aposta és per la meua continuïtat i jo crec en la seua paraula. Jo em veig quatre anys més de president, però per a això, abans, cal guanyar. •