Allò de posar l’altra galta no és cosa del catolicisme mallorquí. Sobretot si es tracta de la molt disputada propietat d’un immens convent -el de Santa Elisabet - erigit a finals del segle XV, d’uns 4.000 metres quadrats, situat en una posició privilegiada de Palma, que té un potencial immobiliari i turístic fabulós. Una aferrissada lluita judicial se’l disputa. Que no està acabada, ni prop fer -hi. En una part de la trinxera legal s’hi troba la prefectura de la citada religió a l’illa, el que es diu el Bisbat, i a l’altra l’organització de dones professionals que es dediquen a aquest culte, que responen al nom oficial d'Orde de les Monges de Sant Jeroni i conegudes simplement com les jerònimes. Porten barallant-se des de 2014. Ara una jutgessa de Palma ha donat la raó a les dones. Són les propietàries del convent i no ho és el Bisbat, que se’l volgué quedar a través de la «immatriculació».
Guerra oberta. La història es remunta a finals de 2014. Aquell any les monges anunciaren que deixaven el convent perquè les últimes quatre professionals de l’organització que hi vivien ja eren massa velles i se n’anaven a un altre convent, a Inca, a on seria més fàcil cuidar-les. Durant el trasllat, arribaren efectius del Bisbat que impediren que sortissin, a més de les dones, diverses obres d’art.Com és bo de suposar, el tema excità l’atenció mediàtica. Els protagonistes, però, lluny de practicar el catòlic perdó i perdonar a l’enemic, es prepararen per una llarga guerra. Que començà just després, quan el Bisbat ordenà la «immatriculació» del convent a nom seu. És a dir, el registrà com a propi perquè no existia cap document que acredités a qui pertanyia. Les monges, en saber-ho, reaccionaren tot d’una. Presentaren una denúncia davant la justícia perquè consideraven que aquella «immatriculació» era il.legal atès que elles habitaren ininterrompudament el convent entre 1485 i 2014, pagant les reparacions, la llum, les taxes, l’aigua... tot el que fos necessari perquè era ca seva.
S’inicià així el llarg plet, del qual ara fa dues setmanes acabà la primera gran batalla . El jutjat de Primera Instància número 9 de Palma considerà que l’orde de les professionals de la religió esmentada són «les propietàries» i anul.la la «immatriculació», condemnant al Bisbat a pagar les costes. El qual tot d'una anuncià que recorrerà davant la instància superior, que és l’Audiència de Palma. I a ben segur que la cosa no acabarà aquí, perquè la part que perdi recorrerà aleshores al Tribunal Suprem. Així que la guerra judicial està lluny d’haver acabat. Queden anys per endavant.
Amb un to gens catòlic, les monges celebraren la inicial victòria a través d’un insòlit comunicat -emès, això sí, per la seva representant legal - en el qual, citant una altra dona professional del seu credo, la coneguda com Santa Teresa de Jesús, asseguraven que «la veritat pateix, però no mor»; i, a més, celebraven la «satisfacció grandiosa» que sentien, alhora que donaven «gràcies a déu pel fruit», com si volgussin voler dir que aquest déu, que és el mateix que el del Bisbat, havia estat al seu costat i no al dels adversaris legals.
Des del Bisbat es limitaren a dir que recorrerien la sentència i que la seva intenció ha estat sempre «retornar la vida religiosa» al convent. Com s’ha dit, les monges deixaren d’habitar-lo el 2014 i , per tnt, es pot entendre qu ela prefectura catòlica el que estava dient és que vol omplir amb unes altres monges. I sí, en part. Però alhora el que feia també la jerarquia vaticanista a Mallorca era, amb les paraules tan ben pensades, deixar entendre el que ha estat un rumor constant a Palma: que el convent de Sant Jeroni -tal i com també se'l coneix - pugui acabar convertit en un hotel de màxim luxe.
Al cap d’uns dies de la sentència, les monges, en una altra operació mediàtica insòlita, convocaren una roda de premsa per celebrar «la veritat» davant «les agressions indegudes» del Bisbat. Assistiren l’advocada de les monges, Pilar Rosselló, acompanyada d’Ángeles Sanz, presidenta de la Federació de Monestirs de Monges Jerònimes de Santa Paula i cap del de Palma; acompanyada d’altres membres de la seva organització. Segons la misser, s’ha fet justícia perquè «les monges mai sortiren del monestir, ni durant els processos de desamortització del segle XIX ni tan sols durant la Guerra Civil quan una bomba caigué sobre el convent, que matà a dues germanes», o sigui monges.
La cap de l’ordre es desplaçà a posta des de Guadalajara, on viu, fins a Palma per gaudir de la victòria que qualificà com el «triomf de la veritat». Negà, com els altres col.legues seus, que mai hi hagués hagut intenció de convertir en hotel el convent. «Això són falsedats», digué un dels membres de la delegació. Asseguraren que volen que el convent torni tenir monges que l’habitin. No podran ser de les pròpies files, però, perquè són molt velles i «no hi ha vocacions» que renovin el planter. Això sí, han contactat amb una altra organització per l’estil, de Córdoba, que per ventura hi podrien estar interessades.
En realitat, i al contrari del que asseguren les monges, sí que va existir un projecte d’aprofitar turísticament el convent. Els usos que l’Ajuntament de Palma permet per a aquest recinte no contemplen l’hostaleria, però sí l’assistencial. I és per aquí que es va plantejar el possible projecte d’un futur ús d’aquesta naturalesa, alhora que combinada amb algun servei d’allotjament i per ventura restauració. A més, els usos urbanístics que avui per avui no es permeten en el recinte del convent de Santa Elisabet no són cosa del designi diví immutable. Sinó resultat d’un planejament aprovat pels polítics. I allò que és obra d’un polític, un altre la pot canviar. Així que res impedeix que en un futur no molt llunyà -per exemple després de les pròximes eleccions locals i autonòmiques - l’urbanisme de Palma pugui experimentar els canvis pertinents per posar en valor hoteler el disputat convent. No seria, per cert, la primera vegada que aquesta organització religiosa de dones protagonitza la venda d’un immoble seu de gran valor artístic i històric i que llavors acaba convertit en recinte turístic de gran luxe; per exemple a Granada, l’actual Hotel AC Palacio de Santa Paula fou en el seu dia un monestir de les jerònimes.