El febrer de 2019 el Govern de Pedro Sánchez aprovava el Règim Especial de Balears (REB), però només parcialment. Res de mesures fiscals, tal i com el text inicial, aprovat al Parlament balear, incorporava. Només se l’acceptava com a canal per a les inversions extraordinàries de l’Estat a les Illes, que sempre són discrecionals per part de Madrid. La part fiscal, assegurà l'Executiu, quedava per a després de les eleccions generals. Han passat prou onades de calor, des d'aleshores, i la part dispositiva fiscal del REB segueix sense ser posada en valor.
Ara, enmig d’una inflació a l’alça que provoca seriosos problemes que s’afegeixen al cost de la insularitat – que resta molta competitivitat a les empreses baleàriques a l’hora d’exportar i que suposa preus superiors que han de pagar els ciutadans perquè gairebé totes les mercaderies s’han d’importar – fa recordar aquelles disposicions fiscals que inicialment el REB preveia i que el Govern del PSOE i d’Unides Podem no volgué aprovar aleshores i que digueren que quedaven per a després dels comicis.
Més per Mallorca. Justament per aquesta mancança, el coordinador general de Més per Mallorca i candidat a la presidència del Govern, Lluís Apesteguia, i el senador autonòmic Vicenç Vidal, han presentat aquesta setmana al Senat una Proposició No de Llei amb una bateria de catorze propostes amb l’objectiu de frenar la inflació a les Balears. Des de la formació sobiranista es reclama al Govern d’Espanya que impulsi un IVA reduït per a l’arxipèlag, «tal i com tenen des de fa anys les Illes Canàries i que els situen a la coa de l’increment de l’Índex de Preus al Consum (IPC)per comunitats autònomes amb un 8,5% interanual», segons explicava la formació a través de la seva pàgina web.
El coordinador i el senador assenyalaren que la taxa de variació anual de l'IPC a les Illes és del 9,7% -segons les dades de juny de 2022 -, i la variació mensual del 2%, de manera que la inflació acumulada durant el 2022 és, de moment, del 5,8%. La formació sobiranista destacava «la pujada interanual del 4,7% dels preus del transport fins a situar la seva taxa interanual en el 18,4%, així com de l’habitatge i dels aliments i begudes, amb un increment del 16,1% i 11,1% interanual, respectivament».
Segons Apesteguia, «a les Balears tenim una inflació estructural, fet que fa que cada vegada ens costi més arribar a final de mes als ciutadans i ciutadanes d’aquesta terra, per això reclamam mesures per pal·liar-ne els efectes, a més de l’aprovació definitiva del REB que el PSOE té segrestat al Congres dels Diputats». En aquest sentit, el futur candidat de Més per Mallorca explicà que «les Balears som l’únic territori extrapeninsular que no té un IVA diferenciat, fet que ens debilita i ens fa més vulnerables davant el constant augment de la inflació i, conseqüentment, dels preus dels productes». Així mateix, assegurà que, al seu entendre, «a les Illes patim un empobriment que està a punt de crear un trencament social, ja que de cada dia tenim més persones que tenen problemes per accedir als béns i productes de primera necessitat, per això demanam al Govern d’Espanya que ens escoltin i siguin conscients d’aquesta situació i de la realitat de les Balears».
Pel seu costat, el senador autonòmic, Vicenç Vidal, també de Més per Mallorca, digué que «calen polítiques realment redistributives i potenciadores del teixit productiu que enforteixin a les classes populars de les Illes Balears en aspectes clau com el transport públic, els menjadors escolars o l'atenció a la salut mental. Això no només podem fer-ho amb un REB que serveixi per pal·liar els efectes adversos de la crisi inflacionista».
Les mesures que Més exigeix -així ho demana en la PNL – són l’aprovació immediata de la part fiscal del REB, la garantia que la inflació no afectarà el 75% de descompte per a residents a les Balears, establir mesures provisionals d'ajuts al transport de mercaderies entre la Península i les Illes per disminuir els preus, establir un IVA diferenciat per a l’arxipèlag, aprovar mesures de foment del transport públic per a totes les Balears, multiplicar els serveis públics (menjadors escolars gratuïts a Primària, atenció a la Salut Mental...), accelerar l'arribada de fons per a la sobirania energètica de la comunitat, reforçar i llançar programes de beques i ajuts per a estudiants i emprenedors baleàrics, prohibir la compra de segones residències a estrangers no residents, rompre oligopolis energètics i impulsar una política de carburants per a professionals i empreses energètiques públiques, donar suport a l'estímul de la sobirania alimentària establint mesures per fer front als sobrecostos energètics reforçant mecanismes de control de la cadena alimentària, reflexibilitzar el pla de recuperació econòmica per ajustar-lo a la nova realitat, ajustar el topall de les ajudes a l'increment inflació per no perdre intensitat d'ajuda i, finalment, impulsar un debat territorial entre comunitats autònomes al Senat per construir mesures comunes i adaptades contra la inflació.