Els alemanys rics estan comprant les bodegues illenques, sobretot les mallorquines. Una tercera part de les bodegues mallorquines -sobre un centenar- ja són propietat alemanya, segons publicava el Diario de Mallorca el passat 10 de juliol. No ve d’ara. Fa anys que els rics estrangers, en especial els germànics, han fixat la seva atenció en les bodegues i vinyes de les Illes. Cada cop en compren més. El Govern ha reaccionat recentment posant condicionants en el sector, per mirar d’evitar que la vinya es converteixi en objecte d’especulació. Tot i així les peticions d’obertura de noves bodegues no paren.
Rics estrangers i vinya. Es viu un vertader boom de rics estrangers, en la seva majoria alemanys, que volen tenir la seva segona residència a les Illes, en especial a Mallorca, per passar-hi una temporada -o a vegades viure-hi tot l’any – i que, a més, busquen o es construeixen les grans mansions en parcel.les de terra sembrada de vinya, i millor encara si ja té associada una bodega. Però si no, la fan.
El fenomen no és nou però aquests últims anys s’ha intensificat força. Segons el portal web especialitzat en el món del vi Proensa.com el pioner d’aquesta moda fou Johan Matzen, un poderós empresari d’Hamburg que fundà Can Vidalet el 1996. Un altre nom clàssic del sector és Klau Grag, empresari de l’acer i que fou president de Teka; s’instal.là a Binissalem i creà una bodega que després de la seva mort la dirigeix la seva filla Corinna. També és un emblema alemany del vi mallorquí Hans-Peter Schawarzkop, dedicat al negoci de la cosmètica; a finals de la dècada dels noranta cercava casa a Mallorca i la trobà a Pollença, la possessió de Can Axartell, d’unes 200 hectàrees, amb una antiga pedrera a la muntanya, a la qual hi foradà el suficient per adaptar-la com a bodega -des de 1999-, amb una espectacular façana de vidre i ferro entre la roca.
Entre molts d’altres, han seguit igual o semblant camí Michael Popp, de Nuremberg, propietari de l’empresa farmacèutica Binorica; Günter Zimmer, empresari i inventor -patentà el fre per als caixons, per exemple -, Peter Einsenmann, Stellan Lundqvist, Erwin Franz Múller, Walter Kraushaar... Només són alguns dels noms de rics estrangers que han adquirit vinyes a les Illes.
Segons el portal web especialitzat ja citat «pràcticament cap viu a Mallorca, sinó que hi van ocasionalment» per passar uns dies o setmanes de descans. El que els agrada és presumir de fer vi: «a les caixes (de fusta, on col.loquen les botelles) sempre hi ha el nom de Mallorca el més gran possible, com a element de gran atracció». Entre el món del vi tradicional alguns d’aquests nous propietaris aixequen crítiques. En especial la tipologia de comprador que «li agrada presumir de tenir una bodega i un vi propi per mostrar als amics. Dona molt de glamour això de presentar -se a una sopar portant el teu propi vi de Mallorca. Però en realitat no són del món del vi i realment ni els interessa», diu el portal referit, citant una font anònima especialitzada.
Un altre problema que recull proensa.com és la dificultat econòmica. Si no hi guanyen – i sovint és difícil o impossible per mor de la gran inversió – acaben per cansar- se i vendre. Ara bé, per alguns no té la més mínima importància el negoci. Volen tenir la seva bodega mallorquina i la tenen costi el que costi. En un cas conegut per aquest setmanari, la inversió ha estat -entre l’adquisició del terreny, la remodelació de les cases i la construcció de la bodega – proper als 20 milions d’euros, amb una producció molt escassa -unes 2.000 botelles el primer any – venudes a uns preus desbaratats, superior als 100 euros la unitat, quelcom que clarament no cerca el negoci -que òbviament no existeix - sinó més aviat el prestigi d’un producte molt especial.
Un cas a banda ha estat el del propietari de la possessió vitivinícola d’Es Fangar (Manacor), una de les més grans de Mallorca, amb 1.064 hectàrees, Peter Einsenmann, industrial que fabrica cadenes de producció per pintar cotxes. Fou un dels pioners de la moda, però no només fa vi sinó altres productes agrícoles d'alta gamma, visites guiades, allotjament de luxe... Tanmateix la seva empresa va entrar en concurs de creditors a Alemanya i s'ha vist obligat -inicialment s'hi resistia - a posar a la venda la magnífica possessió mallorquina. A l’illa s’ha especulat que el preu -no s'ha fet públic – és d’un centenar de milions d’euros.
A pesar d’algunes crítiques del sector, segons el portal citat, aquests nous propietaris estrangers «estan impulsant el vi» a les Illes i, alhora s’estan creant rutes de turisme enològic que resulta prou rendible per a les altres bodegues.