A Benafigos, a 945 metres d'altura, a una miqueta menys d'una hora en cotxe de Castelló, es prepara una festa grossa aquest cap de setmana. Ben grossa, de fet. La tranquil·litat d'aquest poble de 149 habitants -dos dies de metge a la setmana, una tenda i un bar, caldria afegir-hi- es trenca des d'aquest divendres per acollir l'Aplec de Penyagolosa, un esdeveniment lúdic i reivindicatiu nascut el 2017 a l'interior de Castelló. Són tres dies d'esbarjo i festa, sí, però també i sobretot, «una ocasió per reivindicar el món rural, perquè l'Aplec ha de servir per visibilitzar les mancances d'aquesta part del territori», segons que explica Raquel Escobar, veïna de Benafigos i una de les persones que, l'última setmana, va d'un costat a l'altre per tenir-ho tot enllestit.
El repte és majúscul: només al servei de menjador tenen previst enllestir menjar per almenys un miler de persones. No està gens malament per a un municipi que, a l'hivern, a penes no compta un centenar d'ànimes. «Que vinga molta gent, però que no vinguen tots junts», riu Escobar, mig de broma, mig seriosament.
El cartell d'aquest any bé val el desplaçament. Hi haurà Pau Alabajos, Apologia, El Diluvi, Maluks, Pepet i Marieta... Per als sagals i les famílies, Trobadorets, Dani Miquel i Canta Canalla. I col·loquis i partida de pilota i muixerangues i, sobretot, moltíssimes ganes de tornar-se a trobar, de festejar la vida. Perquè en realitat, aquest Aplec de Penyagolosa a Benafigos s'hauria d'haver celebrat el 2020. Però s'hi interposà la pandèmia, quan la comissió organitzadora ja ho tenia tot aparaulat i enllestit. I el 2021 s'hi acabà celebrant una edició descafeïnada. El d'aquest cap de setmana, doncs, és un Aplec llargament esperat.
Amb Benafigos, a més, es tancarà la primera roda de l'Aplec de Penyagolosa. Abans que ací, es celebrà a Atzeneta (2017), Vistabella (2018) i Xodos (2019). Quatre són els pobles que formen la roda d'un esdeveniment que, com admeten els seus promotors, es va inspirar en l'Aplec dels Ports, una trobada, una miqueta més al nord, que enguany arriba ja a l'edició número 43. Ací, com allí, és la gent jove de cada poble qui s'encarrega de l'organització de cadascuna de les edicions; ací, com allí, totes les actuacions són gratuïtes i es mobilitza a tot el poble perquè, voluntàriament, contribuïsquen a enllestir-ho tot; ací, com allí, hi ha la voluntat de reivindicar la ruralitat. «En un moment en què a la gent jove li costa comprometre's socialment, l'Aplec té capacitat de mobilització. És una expressió de la ruralitat actual», analitza Artur Aparici, qui és sociòleg, expert en ruralitat i veí de Xodos.
L'Aplec de Penyagolosa té el seu origen al Casal Popular d'Atzeneta, probablement un dels col·lectius cívics més actius a l'interior de les comarques nord. Fou allà que es posà damunt la taula la possibilitat de celebrar un esdeveniment que estretira llaços entre municipis veïns. «Volíem fer alguna cosa semblant a l'Aplec dels Ports, perquè tot i la proximitat entre els pobles, trobàvem a faltar una certa connexió», explica Jaume Gil, membre del Casal. A Atzeneta, el poble més gran (1.271 habitants, enfront dels 342 de Vistabella, els 113 de Xodos i els 149 de Benafigos), li va correspondre donar les primeres puntades del projecte, alhora que superar les possibles reticències dels altres. Les primeres complicitats arribaren des de Vistabella i, a poc a poc, se n'afegiren altres. Per donar nom a la trobada van decidir referenciar Penyagolosa, el pic senyera d'aquest territori esquerp, el segon cim més alt del País Valencià, perquè és al voltant de la fisonomia d'aquesta muntanya que, en bona mesura, s'ha esculpit el caràcter d'aquests pobles.
A Atzeneta, clar, se celebrà el primer Aplec. El plat fort fou la Fúmiga, aleshores un grup naixent. La gent del poble hi participà activament, però també els veïns més pròxims i de més enllà. Quedà clar que hi havia ganes. Fou, també, l'esperó perquè els quatre ajuntaments dels pobles involucrats signaren la carta de naixement de la Mancomunitat de Penyagolosa, la primera mancomunitat per aquestes contrades. Avui, continua funcionant i ha servit per mancomunar alguns serveis bàsics i, per tant, per millorar la vida de les persones.
«La celebració de l'Aplec ha servit per reforçar els llaços entre les persones dels diferents pobles», assegura Jaume Gil. «Els llaços humans sempre havien existit, però l'Aplec i la Mancomunitat han servit per deixar de duplicar esforços i per fer veure que els problemes d'un poble són els mateixos que els de l'altre, perquè en realitat són problemes estructurals de desequilibri territorial», afegeix Raquel Escobar, qui no s'està de recordar que, fins a l'any passat, Benafigos no disposava de connexió a internet. L'Aplec, doncs, ha de servir per visibilitzar tots aquells problemes, per mostrar un cert orgull rural, i també per reforçar la identitat d'aquests territoris. «Crec que els d'aquests cap de setmana -admet Escobar- seran els primers concerts en valencià que es fan al poble!». Per totes aquestes raons i moltes més, la roda de l'Aplec de Penyagolosa rodarà aquest cap de setmana i, si res no ho impedeix, continuarà fent camí en el futur.