La música és alegria, festa, vivacitat. Per això en una manifestació de músics no podien faltar els pasdobles Paquito el chocolatero i Amparito Roca, les melodies dels quals són sinònim de celebració. Però, en arribar al Palau de la Generalitat, s’acaba la gresca i de sobte comença a sonar la marxa fúnebre.
La protesta, tan lúdica com pintoresca, van protagonitzar-la el 22 de maig passat alguns centenars de mestres de música convocats per la plataforma Salvem la Música a l’ESO. L’objectiu: evitar que l’obligatorietat d’aquesta assignatura desaparega en tercer d’ESO, on fins ara es cursaven dues hores setmanals.
Tres setmanes més tard, el 9 de juny, a la sessió de control de les Corts, la música tornava a fer-se present. Amb la banda sonora clàssica de l’hemicicle, que no són els pasdobles sinó la cridòria generalitzada, el PP i el Consell topaven de ple.
D’una banda, la síndica popular, María José Català, acusava el president, Ximo Puig, d’acceptar que Raquel Tamarit, la consellera d’Educació, Cultura i Esport, vulga “eliminar la càrrega musical a l’ESO i el batxillerat”, i tot seguit, la diputada popular Beatriz Gascó li demanava si pensava rectificar.
“No és possible mantenir la música a tercer de l’ESO sense reduir l’horari d’unes altres assignatures artístiques”, els responia la nova consellera que acaba d’heretar la cartera de mans de Vicent Marzà. “Però tots els centres hauran d’oferir música en tercer de l’ESO de manera obligatòria”, afegia. “A més, creem dues hores setmanals per desenvolupar projectes interdisciplinaris en què la música podrà ser-ne el fil conductor. I a partir del curs vinent, tots els instituts podran oferir música a qualsevol modalitat de batxillerat... Hi haurà 32 centres que oferiran modalitats de batxillerat musical i escènic, 14 de les quals no existien abans.”
A la llotja de convidats, dues desenes de músics, amb les samarretes negres i el lema “Salvem la música”, contemplaven l’escena. Sense instruments i sense poder manifestar el seu malestar, però.
Un d’ells era Ricard Sempere, professor de l’institut d’Agres (Comtat), d’on també és oriünd. “En una terra de músics com aquesta és incomprensible que es desprestigie la música reduint-ne les hores lectives a partir del pròxim curs, Ens sentim maltractats per un govern que es diu progressista”, diu.
En concret, la reducció es produeix en tercer de l’ESO. De primer a sisè de primària res no canvia: l’alumnat té 45 minuts setmanals d’aquesta matèria. Tampoc no s’altera el pes de la música en primer i segon de l’ESO, en què es preveuen dues hores en cada cas. Tanmateix, les dues que també hi havia en tercer queden retallades com a conseqüència de la reorganització del currículum que s’ha de dur a terme amb motiu de l’aplicació de la LOMLOE (Llei orgànica de modificació de la LOE).
Aquesta norma proporciona un cert marge de llibertat a les autonomies, que poden potenciar o afeblir el pes de cada àrea de coneixement, tenint en compte que el currículum general passa de 32 hores lectives setmanals a només 30.
I en el cas valencià, la víctima ha estat la música. “Encara no m’ho puc creure; en veure l’esborrany, em pensava que era una broma”, explica José Chafino, professor a Ibi (Alcoià). “Ara quedem en mans de la bona voluntat dels directors i directores dels intituts... Si els projectes interdisciplinaris que es proposen com a alternativa no inclouen la música, molta gent es quedarà sense feina”, apunta.
“Dels 600 professors que hi ha a la borsa d’interins, amb prou feines podran treballar els 30 o 40 primers”, augura el seu company Sempere, que es mostra contundent: “Està en joc el futur de la música a la Comunitat Valenciana. Si deixa d’impartir-se en tercer de l’ESO, els alumnes perdran l’interès per la música i els conservatoris se’n ressentiran”.
Sempere proclama que “aquest és el Govern valencià que li ha fet més mal a la música en dècades” i precisa que la plataforma ja compta més de 600 membres. “Portem dos mesos de lluita incansable, 24 hores al dia” des que el Dijous Sant va filtrar-se l’esborrany del currículum educatiu de l’ESO. Un mal que es prolonga en l’etapa superior: “Dels 18 instituts públics de la ciutat d’Alacant, només dos oferiran el batxiller que inclou la música; dels 15 que hi ha a Elx, tan sols un o dos, i a València, tres o quatre”.
“És injust que ho paguem nosaltres”, es plany Chafino. “Aquesta degradació provocarà que els nostres joves es pregunten encara més allò de ‘¿para qué sirve la música?’”. El malestar és ben estès.
Des de la Conselleria, la directora general d’Innovació Educativa, Reis Gallego, fa saber que “tots els centres disposen per al seu alumnat d’una configuració de matèries que assegura la mateixa exposició als continguts d’ensenyament musical”. “Els centres educatius, amb la seua autonomia, i tenint en compte que som terra de músics, configuren els ensenyaments... Però, a més, tant en primària com en l’ESO, es creen dues hores setmanals per al desenvolupament de matèries interdisciplinàries”, complementa. Aquestes dues hores esdevindran “uns espais de treball on dues assignatures o més podran interactuar per crear una nova matèria, en sintonia amb la política educativa dels països més avançats d’Europa en matèria pedagògica”. Al seu parer, els beneficis d’aquesta estratègia són notables: “Es trenquen els límits tradicionals de l’aprenentatge estanc i segmentat de les assignatures, cosa que ajuda a la cooperació de l’alumnat i la interrelació de conceptes; considerem que el desenvolupament d’aquests projectes és un dels salts qualitatius més importants a l’educació valenciana”.
Precisament, la solució que proposen els professors de la plataforma passa per eliminar aquestes dues hores a tercer de l’ESO i dedicar-les íntegrament i de manera específica a la música, per comptes de quedar a l’espera d’aquesta possible interrelació amb unes altres assignatures. “Aquest experiment dels projectes interdisciplinaris no s’ha donat en cap altra comunitat autònoma”, afirma contrariat. “Haurien de fer aquests projectes optatius, i la música, obligatòria.”
“És que, per bé que ara guanyen hores, els projectes interdisciplinaris no naixen de zero”, replica Gallego. “Ja existeixen i, actualment, la música hi té un paper molt protagonista, raó per la qual seran l’espai idoni per desenvolupar projectes com l’Escola Canta o Rapsodes”. Segons ella, “l’ensenyament musical estarà més present que mai als centres educatius valencians: si el centre té voluntat d’apostar per l’ensenyament musical, la nostra voluntat és la de promocionar-ho i ser flexibles per tal que puguen desenvolupar els seus projectes”. I és tot just aquesta incertesa la que incomoda els professors de la matèria.
“Amb l’aprovació de la nova Llei d’educació, la LOMLOE, l’única opció per no detraure hores d’unes altres assignatures artístiques a l’ESO era que s’oferira música en alguns dels cursos com a optativa d’oferta obligatòria”, continua Gallego. “En aquest cas, vam dialogar amb el col·lectiu de docents de música i vam decidir que, per tal de donar continuïtat a l’ensenyament de primària, es mantinguera com a obligatòria a primer i segon d’ESO i que passara a ser optativa d’oferta obligatòria a tercer”. Pel que fa a l’etapa de batxillerat, la directora general es felicita pel fet que el País Valencià siga “de les poques autonomies que aposten, de cara al curs vinent, pel desenvolupament de la nova modalitat de música”. “Quan tots aquests canvis derivats de la nova Llei estatal formen part del dia a dia dels centres, molts dels dubtes que hi ha, pel que fa tant a l’ensenyament musical com a la dotació de personal, acabaran desapareixent”, conclou Gallego.
La resposta, a partir de setembre. El mes que tradicionalment sempre era el de les assignatures pendents. I és que, de moment, els professors de música suspenen el Botànic.