La pròxima setmana és la de Sant Joan. Festa grossa a Ciutadella. Després de dos anys sense celebrar-la, aquest 2022 s’espera una massiva afluència, segurament més important que en les últimes edicions celebrades, que ja foren multitudinàries. De fet, la gernació combinada amb un intens consum d’alcohol va provocar alguns problemes d’ordre públic. Per enguany l’Ajuntament de Ciutadella ha demanat més reforços policials que els habituals, en previsió d’una afluència superior a les dels anys anteriors. Ajuda a la suposició que el 24 cau en divendres i serà festiu a Palma, entre d’altres localitats, la qual cosa ajudarà a mobilitzar molts milers de mallorquins per anar a Ciutadella a passar un dies de festa.
Aquesta massiva arribada de forans a les festes de Ciutadella preocupa a Més per Menorca que vol imposar límits. Que no serien ja per enguany, és clar, però sí per anys successius.
Límits. Segons explica en la seva pàgina web la formació sobiranista, ha presentat al·legacions al projecte de decret de transport marítim del Govern que actualment es troba en exposició pública. «Consideram, en primer lloc, que és necessari que aquest decret faci referència a l’impacte que pot tenir el transport marítim en matèria de seguretat en determinades dates i llocs assenyalats. L’exemple més evident d’aquesta problemàtica són les festes de Sant Joan de Ciutadella, que tenen una afluència massiva de visitants, que arriben principalment per la via marítima». En paraules de Josep Castells, portaveu del grup parlamentari de Més per Menorca, «hem de tenir en compte que els espais insulars, limitats per naturalesa, presenten uns límits a l’arribada de passatgers que no tenen els espais continentals». Per això, els menorquinistes defensen que «s’han de posar topalls a l’afluència de visitants per Sant Joan. Aquesta no és l’única via d’entrada a l’illa, però si la principal via d’arribada dels visitants que venen per les festes». En aquest sentit, Més per Menorca vol que s’explorin les possibilitats que atorga la figura de les obligacions específiques singulars prevista a la Llei del transport marítim de Balears, a la qual el projecte de decret en exposició pública no hi fa referència.
Per una altra banda, els sobiranistes denuncien que «durant l’estiu deixam venir a qui vulgui, però durant l’hivern els residents no tenim prou connexions per anar i venir a Mallorca: fixar un topall d’arribades no vol dir renunciar que s’estableixi un mínim de freqüències per la resta de l’any». Més per Menorca considera del tot insuficient la proposta de decret que ha formulat el Govern, que hauria de determinar la condició d’almenys una freqüència diària que permeti a un ciutadà anar de Menorca a Mallorca i tornar a l’illa d’origen el mateix dia. Segons diu Castells, «aquesta seria la forma de donar resposta a les necessitats dels residents a Menorca, ja que són –juntament amb eivissencs i formenterers– els qui pateixen la doble i triple insularitat, i necessiten desplaçar-se ordinàriament mitjançant aquestes línies per accedir a serveis que només es troben a Mallorca».
Finalment, Més per Menorca considera que caldria que el decret agilitzàs el mecanisme a l’establiment d’una Obligació de Servei Públic (OSP) quan les navilieres incompleixen les condicions que es consideren mínimes per garantir el servei necessari. El text del decret que el Govern ha proposat preveu que s’hagi d’esperar l’incompliment durant cinc dies abans de poder activar la declaració d’OSP, cosa que segons Castells «no es pot tolerar, perquè tampoc s’especifica si han de ser consecutius». Per això reclama «que les companyies operadores hagin d’informar amb una antel·lació mínima de quinze dies a l’administració de la interrupció del servei o d’alteracions d’aquest que provoquin l’incompliment de les condicions mínimes».