Molt sovint no ho sembla, però a la Gran Bretanya també hi ha republicanisme. La pràctica política del moviment és certament minoritària. Però n’hi ha. I els seus impulsors són inassequibles al desencís. Creuen que, quan mori l'actual sobirana, Elisabet II, s'obrirà una oportunitat per convocar un referèndum sobre monarquia o república.
Fa prop de quatre segles que la corona sobreviu a tots els avatars polítics i guerres. Va ser reimposada el 1660 després de la primera república, la qual fou el resultat de la victòria dels parlamentaristes en la guerra civil contra els partidaris de la monarquia absoluta de Carles II. Amb l'execució del rei, el 1649, s'instaurà la república que durà onze anys. D'ençà la restauració de la corona –amb un Parlament tenia més pes polític que abans i al contrari del que passava a les monarquies absolutistes del continent– el país no ha tornat a experimentar un règim republicà. De fet, el republicanisme ni tan sols es notà fins a finals del segle XX. Va ser en els anys setanta i durant els vuitanta quan es començà a organitzar com a moviment social i polític.
No ha tingut mai rellevància electoral. Però es fa notar. Així ho ha fet ara, en ocasió de les festes per les set dècades de regnat d'Elisabet de Windsor. Ha protagonitzat una campanya pública amb diversos eslògans contra la monarquia –com per exemple «No altres 70»– i ha reclamat, com sempre, la reforma de la forma d'estat per passar a ser una república. Conscient, però, del gran suport que té la corona en aquests moments, reclamen una consulta popular per a quan es mori l'actual reina.
Republic. L'original campanya ha estat vista amb absoluta normalitat. Això sí, els principals mitjans de comunicació no li han prestat gaire atenció. Cap d’ells creu que la corona estigui en perill real. Segons la BBC el passat 5 de juny, «amb tota la seva ostentació, la monarquia britànica és un dels principals símbols del Regne Unit en el món. És una marca global i val milions. Molts milions». I aquesta raó, al seu entendre, pesa en l’opinió pública; no debades «la consultora Brand Finance estimà el valor de marca de la monarquia britànica el 2017 en 87.000 milions de dòlars, dels quals 32.869 correspondrien al valor dels edificis i altres béns de la corona i 54.000 constituirien el valor intangible de la monarquia», és a dir, «els beneficis econòmics que podria generar per al Regne Unit».
Segons una enquesta de YouGove –un institut britànic d'anàlisi de mercats– del passat mes de març, el 81% dels consultats tenien una imatge positiva d’Elisabet II. I justament és a això al que s'aferra el moviment Republic. Creu que el suport popular és a la reina actual, a la persona, però no a la monarquia com a institució, farcida d'escàndols. Al seu entendre, molts ciutadans que donen suport a l'actual monarca votarien, si poguessin fer-ho en un futur referèndum, a favor de la república, després de la mort de l’ara cap de la corona.
Republic no és un moviment polític a l'ús. No és un partit ni es tracta, pròpiament, de la típica plataforma ciutadana que es crea per vehicular algun tipus de protesta. El moviment va néixer el 1983 i el 2006 es va reorganitzar com a “companyia limitada”. Es defineix a si mateix com un “lobby de pressió”. El seu director executiu és Graham Smith. Sempre molt actiu en tots els canals que pot –ara sobretot a les xarxes socials–, fa un acurat seguiment de l'activitat de la família Windsor i dona informació puntual sobre els molts escàndols que caracteritzen la vida dels seus membres. Segons diu Smith, “som un moviment estrictament polític no partidista i comptem amb el suport de més de 80.000 republicans”.
Amb motiu de les festes en ocasió dels 70 anys de la coronació d'Elisabet, Smith ha protagonitzat una intensa activitat que li ha servit per explicar la seva teoria, segons la qual el suport a la reina no ho és, en realitat, a la monarquia. Una idea que ja va fer pública en ocasió del 90è aniversari de la corona, el 2016: “El suport a la monarquia està íntimament relacionat amb el suport a la reina”, no a la institució. Insistí en diverses ocasions que “en una monarquia hereditària, l'edat de la reina és un assumpte d'estat” i, al seu entendre, això justificava que “la nació hagi de debatre que passarà després” de la mort de la reina.
Republic ha aprofitat ara les festes per al 70è aniversari de la coronació per portar a terme una campanya pública a favor d'un futur referèndum per a després de la mort d'Elisabet. Segons la norma consuetudinària britànica reial, després de la mort de la sobirana passaran sis mesos abans de la coronació de l’hereu, que se suposa que serà el seu fill Carles. Serà en aquest temps intermedi entre la mort i la investidura del nou rei que Republic exigirà la convocatòria de la consulta. “Quelcom tan important, en el segle XXI, ha de ser consultat” als ciutadans, assegura Smith.
A tal efecte, durant un grapat de setmanes, entre el maig i el juny, a molts carrers de diferents localitats britàniques han aparegut anuncis reclamant la futura consulta. Així mateix, la campanya a través de xarxes “Abolish The Monarchy” ha assolit un alt grau de seguiment popular, segons el moviment republicà, el qual ha criticat la despesa econòmica del jubileu de platí d'Elisabet II.
A pesar de les mostres de suport ciutadà a la corona que han transmès les televisions durant els nombrosos actes oficials organitzats durant la festa monàrquica –que va durar quatre dies sencers-–, Republic s'ha fet notar. Gràcies al micromecenatge aconseguí recaptar quasi 50.000 lliures per contractar tanques publicitàries als carrers d’una dotzena de ciutats amb eslògans com “No més 70” o “Farem que Elizabeth sigui l'última”.
L'enquesta citada de YouGove assegurava que fins al 62% dels britànics estarien d'acord que la monarquia continués després de la mort de la reina d'ara, però hi ha un gens menyspreable 22% que està a favor de convocar el referèndum, tal com Republic exigeix. A Escòcia, el percentatge puja fins al 36%, segons un sondeig de British Future, un think tank dedicat a la promoció de la igualtat, els drets humans i la diversitat social. No és poc enmig d’un ambient d’elevada febre promonarquia pel jubileu de les set dècades de l'actual regnat. A desgrat de les veus que sepulten la idea republicana sota del que consideren obvi suport massiu a la corona que mostren les enquestes, cal precisar que, segons YouGove, els partidaris de mantenir la monarquia al Regne Unit està disminuint progressivament; han caigut tretze punts percentuals durant l'última dècada, en especial entre la població més jove.
L'hora decisiva s'acosta. Elisabet va néixer el 21 d'abril de 1926. Enguany, per tant, ha celebrat el seu 96è aniversari. Durant les festes del jubileu recent, no pogué assistir a diversos actes per trobar-se “indisposada”, segons els comunicats oficials, els quals, tanmateix, asseguraren que ja estava previst que no apareixeria en totes les ocasions. Tot i la voluntat de minimitzar l'avançada edat que té, està clar que no li queda molt de temps de continuar portant la corona, sigui per la mort o perquè –tot i que es nega a abdicar– ja no pugui fer front a les responsabilitats del càrrec.
Quan arribi el moment, serà quan es veurà si la transició cap al nou regnat culmina com està previst o si, pel contrari, el republicanisme assoleix el seu objectiu.