La Frances i la Bobbi són amigues, però potser no ho haurien de ser. La Melissa i el Nick són parella, però potser no ho haurien de ser. No ho haurien, en cap dels dos casos, si el resultat de la seva relació és fer-se mal els uns als altres, i aquest és el tema de fons de Conversations with Friends, estrenada a HBO Max: com de vegades hi ha relacions, d'amistat o amoroses, que s'allarguen en el temps malgrat que tenen arestes que es van clavant, cada cop de forma més profunda, a la pell, i com la dinàmica de la relació mateixa fa que neguem aquestes arestes i com d'alguna manera fins i tot ens fan presos de la relació. En el cas dels protagonistes de Conversations with Friends és el fet de trobar-se els uns als altres el que els dona una oportunitat per sortir breument de les respectives relacions, treure el cap i buscar aire en una altra persona. La Bobbi es fixa en la Melissa i la Frances es fixa en el Nick, i en els dos casos hi ha un interès de retorn. Busquen apropar-se a una altra persona buscant sortir d'unes relacions on fa temps que no hi ha afecte genuí i un interès entusiasta en l'altra. Quan això passa, tard o d'hora algú farà mal i algú es farà mal. En aquest repartiment de papers, la Frances és la que pot patir més, i Conversations with Friends explica la història des del seu punt de vista.
Si en el seu moment veu mirar Normal People segurament ja haureu notat les semblances entre totes dues sèries, que és impossible no comparar, ja que totes dues són adaptacions de novel·les de la mateixa autora, Sally Rooney. Efectivament, tenen en comú la mateixa mirada i uns interessos temàtics similars. I sí, la Frances, com a protagonista, és molt similar a la Marianne: totes dues són introvertides, tenen una situació difícil a casa i mantenen relacions que els fan mal. La manera de tractar la història també és semblant, buscant que l'espectador comparteixi la intimitat dels personatges i se senti com fos allà amb ells, durant les seves converses i durant els seus silencis. De vegades, i això també passava a Normal People, l'estètica indie és una mica forçada, però en aquest cas, almenys, encaixa bé amb l'univers en què es mouen els personatges. El que no hi trobareu és la mateixa sensació d'estar veient quelcom especial: la relació entre la Marianne i el Connell de Normal People estava bastida a través de la química i la naturalitat dels seus actors que, malauradament (però també previsiblement) no s'ha pogut replicar en el cas de la Frances i el Nick.
De fet, és la mena d'intangible que no es pot crear. I encara que l'Alison Oliver fa un molt bon paper interpretant la Frances, un personatge que a mesura que avança la història, es va definint per la seva por al conflicte i les discussions, les escenes amb ell contenen certa artificialitat que no acaba de desaparèixer mai. De fet, la relació més interessant de la història és la de la Frances i la Bobbi, que són amigues i ex parella i que malgrat que aparentment continuïn tenint una gran relació, fent un espectacle juntes, els seus interessos respectius van distanciant-les lentament. Conversations with Friends mostra com la manera de mirar-se l'una a l'altra, la manera d'estar l'una amb l'altra, va canviant a mesura que volen persones diferents. Les arestes es fan més evidents, la incomoditat quan passen temps juntes augmenta, els retrets emergeixen, els comentaris maliciosos es disparen, les respostes fora de to delaten. Seguir aquesta fractura és el més interessant de l'embolic d'aquest quartet que malda per trobar una solució a la situació on els ha posat intencionadament l'autora on és molt difícil que ningú acabi amb el cor trencat.
Conversations with Friends
Creadors: Alice Birch, Mark O'Halloran, Meadhbh McHugh, Susan Soon He Stanton (basant-se en la novel·la de Sally Rooney)
Repartiment: Alison Oliver, Joe Alwyn, Jemima Kirke, Sasha Lane,
Minisèrie: 12 episodis
Plataforma: HBO Max