A vegades, cal deixar els rancors enrere. Això no ha estat fàcil, normalment, en un món petit com el del catalanisme polític amb vocació institucional a la Catalunya del Nord. Per això és especialment significatiu que Sí al País Català i Unitat Catalana s'hagin posat d'acord per repartir-se les quatre circumscripcions d'aquest territori de cara a la primera volta de les eleccions legislatives de l'Estat Francès que se celebraran aquest 12 de juny. També, que hagin acordat unir esforços amb el partit basc EH Bai (afí a Bildu) per la cinquena circumscripció a l'estranger que es vota aquest diumenge dia ci5nc i que inclou els territoris de Portugal, Andorra, l'Estat espanyol i Mònaco.
El pacte es va resoldre de manera que Sí al País Català ha escollit candidat a tres de les circumscripcions (la segona, amb Joël Diago de candidat, la tercera amb Morgane Le Folch, i la quarta amb Jordi Vera) i Unitat Catalana a la primera, Rita Peix. A més, Enric Balaguer, d'Unitat Catalana, serà el suplent de Garbiñe Eraso (EH Bai) en la llista de l'agrupació Regions i Pobles Solidaris per la cinquena circumscripció exterior. Aquest paraigua, que presenta 93 candidatures de caràcter autonomista arreu de l'Estat francès és clau per entendre la progressió d'espais com el catalanisme en diferents regions o mesures com l'impuls de la llei Molac en favor de les llengües territorials. Eraso i Balaguer seran els encarregats de disputar la plaça a Manuel Valls, que s'hi presenta com a candidat de la República En Marxa, el partit d'Emmanuel Macron, en la seva enèsima reconversió.
"Hem pensat que el catalanisme havia d'anar unit, que no podíem competir els uns contra els altres en una circumscripció", explica Enric Balaguer, d'Unitat Catalana. L'acord és definit per Jordi Vera, president de Sí al País Català, com un "acte de fe" perquè "en un moment donat cal posar fi a les baralles del passat. Són temps per fer el màxim d'unió possible". Més que per obtenir uns millors resultats ("hauríem fet el mateix resultat sols"), Vera considera que han "demostrat que es podia fer un gest de cara al futur posant fi a les històries de caràcter personal". Tot i mostrar-se satisfets pel pacte, ni els uns ni els altres valoren una unió dels partits a mitjà termini. Encara queden moltes asprors per llimar. "No podem dir que ens entenem, però hi ha uns denominadors comuns en els quals ens hem de basar". De moment, però, s'ha imposat la voluntat estratègica de sumar vots per al catalanisme.
"De moment el catalanisme polític no arriba a l'alçada d'aspirar a passar a segona volta, però la nostra proposta pot ser clau a la segona volta, segons com s'orienti el candidat", diu Balaguer. Per ser a la segona volta, fa falta obtenir un 12% dels inscrits, que amb una participació baixa, com es preveu, podria rondar el 25% dels vots. L'altra opció és ser un dels dos primers partits. Amb un sistema tan restrictiu amb les formacions petites, Vera exposa que "ens conformem amb fer millor resultat que a les Departamentals, quan vam fer un 5%". Els candidats de Sí al País català, però, optaran per no cridar a votar per ningú en segona volta: "El nostre electorat té totes les sensibilitats i al final la gent fa el que vol. El front republicà ja no funciona gaire".
Totes dues formacions, però, s'oposen a l'extrema dreta de l'Agrupació Nacional (antic Front Nacional). Vera, de Sí al País Català, hi posa al mateix sac "l'extrema esquerra de Mélenchon". Als cartells electorals, de fet, destaquen el caràcter jacobí de tots dos partits i que s'oposessin a la llei Molac o apostin per suprimir les llengües territorials de l'ensenyament a l'escola.
Sense massa opcions a ser electes, quin objectiu persegueixen tots dos partits? "És important ser-hi i que la nostra ideologia sigui escoltada. Tenim una postura clarament contra la ultradreta i antijacobina. Ens orientem per una república federal que reconegui el dret a l'autodeterminació dels pobles i el dret a la llengua i la cultura", diu Balaguer. Tampoc es veuen amb massa opcions a la cinquena circumscripció exterior, tot i que mantenen la incògnita per ser el primer cop que es presenten. Tanmateix, resalten el fet que "sense ser del territori, som molt propers al territori, connectem molt amb els pobles del País Basc i els Països Catalans, els coneixem bé i sabem el seu funcionament, i estem sensibilitzats en qüestions transfrontereres com la mobilitat", resol el candidat d'Unitat que remarca, també, la importància d'oposar-se a Manuel Valls.
Al seu torn, Vera, remarca el creixement, elecció rere elecció, de la seva formació i posa èmfasi en el fet que l'agrupació Regions i Pobles Solidaris pugui tenir uns bons resultats, com en les anteriors eleccions legislatives: "poder tornar a tenir grup és molt important". De fet, considera, aquest grup ha estat clau en l'impuls de la llei Molac i això els ha ajudat a ser "respectats i reconeguts" i que tot el que s'ha derivat del treball per aquesta llei "ha donat sentit al combat identitari" i "credibilitat a allò que diem, com un espai polític seriós".
La clau del projecte polític doncs és "preservar allò que som, la catalanitat" perquè "amb la crisi que hi ha a França, els valors territorials són vistos com un refugi per la gent: allò local, la proximitat, està ben vist", exposa Vera que considera que cal un "patriotisme local, amb els valors catalans que son els nostres i els hem de compartir amb tothom, també amb els que no són del mateix origen". Considera que molta gent vota Le Pen o Mélenchon perquè "està rebotada i el nostre rol és fer que acabin al votant catalanista, perquè hi ha molt vot de protesta".
Tot i aquesta defensa de la catalanitat, la creació d'una administració pròpia de la Catalunya Nord i de l'ensenyament del català a les escoltes, l'aposta pel francès a la campanya electoral és rotunda. En part perquè no està permès fer-ho exclusivament en català, però també perquè consideren que l'abast de la llengua catalana és massa petit a hores d'ara per arribar un públic ampli de la Catalunya Nord. És un dels segells del pragmatisme de Sí al País Català (Oui au Pays Catalan) que des d'Unitat Catalana han assumit amb més o menys convenciment.
Cessions que han permès forjar un acord catalanista que aspira a resultats inèdits per aquest espai polític en unes eleccions legislatives. Les urnes decidiran si ha estat una bona aposta.