-Senyora Cristoforetti, ens trobem amb vostè a la zona de quarantena del Centre Espacial John F. Kennedy de Florida, just abans del seu proper vol a l'Estació Espacial Internacional (EEI). Un cop a dalt, també es reunirà amb els seus companys russos. Com canviarà la guerra la convivència a l'espai?
-No crec que la situació hi influeixi gaire perquè tenim la responsabilitat, com a tripulació, de continuar treballant bé junts, fins i tot en aquests temps tan dramàtics. Som amics entre nosaltres i estem centrats en el nostre objectiu comú de continuar la feina a l'espai. Així que penso que simplement no traurem el tema d'Ucraïna.
-És possible deixar-ho de banda durant la guerra de Putin?
-Penso que és la millor opció, ja que tenim feina per fer allà dalt. Sempre s'ha parlat poc de política a l'estació espacial i no crec que continuem fent-ho.
-Se suposava que vostè era la primera comandant europea de l'estació. Per què ja no és així?
-Els canvis en la planificació dels vols per part dels nord-americans en són els responsables. Com que el bon temps és tan important per a la nau Dragon i el coet Falcon 9, i les condicions meteorològiques són una mica millors a principis d'any, el nostre envol s'avança unes setmanes. L'envol de la propera tripulació i, per tant, la nostra tornada serà fins i tot en un parell de mesos. En conseqüència, ja torno a ser a la Terra quan hauria d'haver estat al comandament entre quatre i sis setmanes.
-Quines són les prioritats científiques de la seva missió?
-L'EEI és un gran laboratori on es duen a terme molts experiments a llarg termini. Els astronautes només hi estem a càrrec en un període determinat, i és per aquest motiu que no és tan fàcil respondre la pregunta sobre la prioritat científica d'una sola missió. No obstant això, aquest cop hi ha un experiment amb òvuls que em sembla molt interessant.
-De què tracta?
-Tracta del control de la producció d'hormones i hi estudiarem els cultius cel·lulars per aclarir la qüestió com reaccionen les mostres de la Terra a la ingravidesa de l'estació. És una investigació bàsica, però si comprenem millor els mecanismes, amb una mica sort podrem fomentar el desenvolupament de millors medicaments per a la medicina reproductiva.
-Què és el que li ve més de gust del viatge?
-M'he proposat ser més conscient de les coses. Al primer vol a l'EEI tot era aclaparador, ja que tenia una gran quantitat d'impressions per processar. Curiosament, els meus records són força vagues i potser és perquè van passar moltes coses noves alhora. Ara vull tornar a experimentar-ho, tot i prestar més atenció als detalls. Espero poder prendre més notes que a l'últim vol per ajudar-me a recordar-ho tot més tard.
-Aleshores se suposava que havia de completar una missió a l'exterior, però no va poder fer-ho perquè faltava un equipament important a causa de l'explosió d'una nau espacial de càrrega no tripulada. Abandonarà aquest cop?
-M'he entrenat per això, però no està a les meves mans que passi. La planificació de les missions a l'exterior de l'estació espacial canvia constantment, ja que depèn de molts factors. Com a astronauta, he d'acceptar-ho, però m'alegraria molt que sortís bé.
-Vostè és l'única dona astronauta de l'Agència Espacial Europea (ESA). Li molesta ser un símbol del fet que les dones continuïn sent escasses a l'espai?
-Certament, això no em molesta, més aviat diria que estic desitjant que canviï. Des de fa aproximadament un any, ESA està duent a terme un nou procés de selecció d'astronautes i a finals d'any decidirem qui estaran seleccionats. Estic cent per cent segura que també hi haurà dones astronautes.
-Un cop més, s'han presentat a la convocatòria molts més homes que dones.
-En comparació amb la darrera ronda de contractació, el percentatge de candidates ha augmentat considerablement, passant del 15% al 24% i procedeixen de professions en què les dones encara són minoria, per la qual cosa no m'estranya que també estiguin infrarepresentades entre els aspirants.
-L'últim cop va posar en marxa una màquina de cafè exprés a l'EES i ja l'han tret de nou perquè només era un experiment. D'on treu ara el cafè?
-He sentit que Kjell Lindgran, el comandant de la meva nau (Drac), també és un aficionat al cafè. No m'estranyaria que ens hagués preparat una sorpresa al respecte.
-Hi ha un límit de cafè a l'estació espacial? Si és així, és per la tensió arterial?
-Mai he sentit a parlar d'això, però l'oferta de begudes calentes a l'estació és de tota manera limitada. Cada membre de la tripulació té dret a tres bosses de cafè al dia.
Traducció de Maria Zafra