És un clàssic de la política balear. Sempre que a Madrid s’organitza alguna nova operació a l’esquerra del PSOE, a les Illes el nacionalisme/sobiranisme és interpel·lat sobre la possibilitat d’afegir-s’hi. Passà amb Esquerra Unida i els dos PSM -Partit Socialista de Mallorca i Partit Socialista de Menorca –, passà amb els dos Més -de les dues illes – i Podem, i ara novament és motiu de rumors entre les dues formacions sobiranistes illenques i el moviment d’Íñigo Errejón, Más País.
Errejón i Més. La història es remunta a fa vuit dies, quan el líder d’aquesta formació madrilenya es desplaçà a Palma l'anterior cap de setmana per presentar un llibre que ha escrit. Per aprofitar la visita demanà reunir-se amb dirigents de Més per Mallorca. Cosa gens estranya, atesa la bona relació que el seu partit manté amb el senador en representació del Parlament balear, Vicenç Vidal, dels Més mallorquí. De fet, comparteixen grup en el Senat.
En declaracions als periodistes de Palma, Errejón expressà que «tenim moltes coses en comú (amb Més per Mallorca) i volem tenir-ne més». Això i que es va reunir amb Vidal i amb dues càrrecs orgàniques i alhora regidores dels ajuntaments de Palma i Manacor – desfermà les interpretacions sobre una futura convergència electoral dels dos partits. Cosa que el madrileny deixà entendre clarament que és el seu objectiu: «És com em sent més còmode (col.laborant amb Més), amb el qual més m'agrada treballar i el futur va per aquí». A l’estil, digué, del que passa al País Valencià entre la seva formació i Compromís. I per si faltava quelcom, també anuncià que ja que el seu referent és Més, no pensava en presentar Más País a les pròximes eleccions autonòmiques i generals a Balears, cosa que multiplicà les suposicions sobre l’existència d’un principi d’acord entre les dues formacions.
No obstant, el fet que el líder del partit, Lluís Apesteguia, no s’hagués reunit amb Errejón restava versemblança a la possibilitat d’una convergència. I fou el mateix cap de Més per Mallorca el que al cap d’uns dies -durant aquesta setmana passada - deixà clar que «no hi ha cap acord orgànic ni electoral per a les eleccions autonòmiques i les generals», assegurà. «Errejón va plantejar que descarten presentar-se a les eleccions per a la circumscripció de les Balears», cosa que Apesteguia pareixia celebrar però volgué manifestar amb rotunditat que a canvi no existeix cap compromís per part de Més. Reconeixia que «la bona sintonia és una cosa palpable, com es veu en el Senat», però advertí que d’això no cal treure conclusions sobre possibles «aliances a les eleccions» entre les dues formacions.
Val a dir que cada cop que es dos partit sobiranistes han pactat electoralment amb formacions espanyoles el resultat ha estat força negatiu. L’aliança entre Esquerra Unida i el PSM a Menorca no es pogué mantenir més enllà de dues legislatures, les de 1987 i 1991. A Mallorca ni això: la coalició amb el nom de Bloc es va fer per a les eleccions de 2007 i no aguantà ni una legislatura. Més per Mallorca, com s’ha dit abans, optà el 2015 per una aliança de fet -no formal – amb Podem, però no es repetí. I ara s’ha suscitat la possibilitat de la convergència amb Más País, una formació que a la seva única concurrència a les urnes per Balears -a les generals de novembre de 2019 – va obtenir 10.580 vots, un 2,34%, mentre l’aliança dels dos Més i Esquerra va sumar 18.206 vots, un 4%. Ni tan sols fent la suma aritmètica la potencial unió electoral s’acostaria al mínim per poder somiar amb un escó al Congrés.
Malgrat la negativa d'Apesteguia a la convergència, s’ha de fer la reserva que el líder sobiranista mallorquí usà el present -«no existeix cap acord orgànic ni electoral»-, cosa que està fora de tot dubte, però no digué res al respecte del que pugui passar en el futur.