El Departament d'Interior deixarà d'aplicar la llei mordassa emparant-se en sentències europees i del Tribunal Constitucional (TC). El conseller d'Inteiror, Joan Ignasi Elena, ha explicat a Catalunya Ràdio que d'aquesta manera es deixarà de multar aquelles persones que es manifesten "pacíficament", així com a periodistes o fotoperiodistes. Elena ha defensat que s'han estudiat les opcions jurídicament i que, aplicant aquests criteris, el que es farà és "ponderar" els drets, com el de llibertat d'expressió o de manifestació. Per a Elena "no té sentit" que algú rebi una sanció per mobilitzar-se "pacíficament". Els agents continuaran aixecant acta si hi ha incidents però la instrucció dependrà d'Interior.
D'aquesta manera, se separà orgànicament el procés de denúncia del d'instrucció dels expedients, per tal que tinguin una dependència orgànica diferenciada. En concret, la instrucció dels expedients passarà a dependre de la Direcció General d'Administració de la Seguretat.
D'altra banda, Interior i els Mossos treballen en l'actualització del conveni amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya per a l'ús dels elements visuals identificatius per a periodistes. La setmana passada es va produir una nova reunió amb el Col·legi i el Sindicat de la Imatge – UPIFC amb la participació del comissari en cap del cos, Josep Maria Estela, la intendenta Rosca Bosch i el secretari general d'Interior, Oriol Amorós.
Aquestes trobades busquen també reforçar la necessària col·laboració entre la policia i els professionals de la comunicació, segons ha informat Interior.
El Consell d'Europa veu insuficient la reforma de la llei mordassa i vol més canvis per garantir llibertat d'expressió
La comissària de Drets Humans del Consell d'Europa (CoE), Dunja Mijatovic, veu insuficient la reforma de la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a "llei mordassa", i el passat el 8 de febrer va demanar per carta al Congrés i al Senat més canvis per garantir la llibertat d'expressió, el dret d'assemblea i el dret dels refugiats a demanar asil a Espanya. Mijatovic ha criticat que la reforma no contempli "modificar" les sancions per "desobediència", "resistència" o "falta de respecte" als agents de la policia. De fet, la comissària de Drets Humans del CoE veu "alarmant" alt nombre de condemnes a l'estat espanyol contra manifestants per aquests delictes.
"Faig una crida als parlamentaris perquè revisin la Llei per donar claredat i previsibilitat, garantir la seguretat jurídica i evitar una aplicació arbitrària i desproporcionada que pugui repercutir en l'exercici de les llibertats d'expressió i reunió a Espanya", reclama.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, i el president del Senat, Ander Gil García, han dit a Mijatovic que les seves peticions "es podran tenir en compte i ser valorades" en el debat sobre la reforma. "És un procés de revisió profund que constitueix una oportunitat per valorar l'adequació de la llei a les recomanacions rebudes des de diverses instàncies internacionals i nacionals", afirmen en una breu resposta enviada el passat 10 de febrer.
El govern espanyol pretén modificar alguns dels aspectes de la Llei de Seguretat Ciutadana, impulsada pel govern de Mariano Rajoy el 2015. Per exemple, limitar l'ús de les pilotes de goma o permetre que es puguin gravar els agents durant una protesta.
Les queixes del CoE
Des del 2018 la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa apressa l'estat espanyol a reformar la llei mordassa. Si bé Mijatovic celebra que ja s'estigui revisant, adverteix que la proposta "no inclou canvis" en les disposicions "més perjudicials" per al dret a la llibertat d'expressió, de reunió, així com el dret a buscar asil a l'estat espanyol.
En primer lloc, Mijatovic retreu al legislatiu espanyol que no abordi l'ambigüitat de la llei, el que dona un "ampli marge de discrecionalitat a les forces de seguretat i permet la seva "aplicació arbitrària i desproporcionada". En aquest sentit, lamenta que es continuïn imposant sancions als manifestants "per motius poc clars" i que el seu caràcter administratiu "dificulti" el seu recurs.
En segon lloc, des del CoE reclamen "modificar" les sancions per "desobediència", "resistència" o "falta de respecte" als agents de la policia. "Un alt nombre de sancions s'han imposat per aquests delictes, molts en context de manifestacions i concentracions pacífiques", subratlla la comissària de Drets Humans en la carta. A més, es queixa que els manifestants "encara poden ser sancionats si hi ha disturbis d'orde públic durant una protesta", en contra de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans.
"Els organitzadors d'una protesta no poden ser considerats responsables de les accions d'altres participants si no hi han participat explícitament o implícitament", avisa Mijatovic.
Drets dels refugiats
Per últim, Mijatovic lamenta que la reforma "no introdueixi garanties clares contra la devolució (de demandants d'asil), incloent-hi el dret a sol·licitar asil, o contra les expulsions col·lectives". Així, insisteix que els agents hauria de tenir "una guia clara i obligatòria sobre com actuar complint amb els estàndards internacionals de drets humans quan interceptin migrants" a Ceuta i Melilla.