El buen patrón ha confirmat tots els pronòstics i ha acabat la gala dels Goya 2022, celebrada a València, com a gran triomfadora: sis estatuetes, entre les quals els premis més grossos, com són els de Millor pel·lícula, guió, direcció i actor protagonista, que ha anat a mans de Javier Bardem. Abans de començar, però, ja havia batut tots el rècords com la pel·lícula més nominada de la història dels guardons, amb vint nominacions i un domini aclaparador en categories com les d’Actor de repartiment, on tres dels quatre candidats ho eren del film: Celso Bugallo, Fernando Albizu i Manolo Solo.
Premis i reconeixements a banda, la pel·lícula mostra un ampli ventall de precisions i virtuts que la fan destacar entre el bo i millor de la filmografia de Fernando León de Aranoa, de la meravellosa farsa de Familia —tot un toc d’atenció d’allò que hauria de venir— a Barrio i Los lunes al sol, de la qual aquesta última n’és un contrapunt admirable, gairebé feta a manera de díptic laboral.
De mirada aguda, de fons imponent, de rialla lúcida, de factura impecable i amb uns actors fantàstics, mèrit indiscutible del director. León de Aranoa sap què vol, com hi arriba, a què juga. Gairebé tothom brilla, o bé és just al punt que requereix el personatge. Com a far capdavanter, un Javier Bardem que ho broda, transformat al límit de la caricatura, però mai sent-hi, sinó fent valer les eines de les quals disposa per construir un ésser complex, plenament conscient de qui és i dels actes que el porten a ser-ho. L'actor —recentment nominat als Oscar, per quarta vegada, per Being the Ricardos— fa un recital de versatilitat, esquivant la limitació d’un rostre dur i angulós, capaç de proeses com la que fa amb el personatge de Julio Blanco. O la jove Almudena Amor (Liliana), que et devora de manera vampírica, que és un imant des del primer segon en què apareix, i que acaba tenint la clau de volta de la supervivència del magnat, un malvat a qui (increïblement) no odies. Sense oblidar un Manolo Soto al límit de l’obcecació; un Fernando Albizu de frondosa humanitat terrenal; la hieràtica ceguesa de Sonia Almarcha; o el desesper orgullós i tràgic d’Óscar de la Fuente.
El film, que compta amb la producció catalana de MediaPro i TV3, és cru i divertit, i mai oblida que el fons importa en la mateixa mesura que la forma. I que el pes d’allò que s’explica avança molt millor lluny del pamflet i les obvietats consignades. La història de Julio Blanco, empresari de bàscules, és la història de molts "homes de poder" de categoria mitjana. Al llarg d’una setmana, veiem la tensió que provoca la visita imminent d’una comissió que decidirà el resultat d’un premi local a l’excel·lència empresarial, sumat a la tensió que provoca el manteniment de l’empresa, dia a dia, amb sotracs importants: l’amic de confiança que ha perdut l’oremus, la becària que l’amo es voldrà beneficiar, el treballador amb ínfules, l’altre que no accepta l’acomiadament i munta un campament de protesta, les arts roïnes del cap i un fets que esclataran fins que tot escapi del control i del previsible.
Una insolència que retrata una manera de ser i de procedir. L’acció passa en una localitat de províncies de l’aspra "estepa" espanyola, però també valdria per qualsevol racó de les nostres proximitats. La mesquinesa s’assembla massa, i León de Aranoa toca bé la tecla, a la Berlanga, però amb segell propi, àcida i refrescant alhora, amb un protagonista convertit ja en icona del cinema estatal. Tan complex i menyspreable, com també apassionant.
El buen patrón
Direcció: Fernando León de Aranoa
Espanya, 2021
Durada: 120 minuts
Guió: Fernando León de Aranoa
Fotografia: Pau Esteve Birba
Música: Zeltia Montes
Repartiment: Javier Bardem, Manolo Solo, Almudena Amor, Óscar de la Fuente, Sonia Almarcha, Fernando Albizu, Tarik Rmili, Rafa Castejón, Celso Bugallo.
Comèdia.