Ja és definitiu. El Senat aprovà dimecres passat la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Balears en el punt concret dels aforaments dels diputats del Parlament illenc. Des d’ara –en el moment en que sigui publicat en el Butlletí Oficial de l’Estat– perden l’aforament del que havien gaudit des de l’inici autonòmic, el 1983.
Corrupció. El motiu que ha portat a l’eliminació del privilegi ha estat l’acumulació de casos judicials de corrupció política que va viure les Balears des de 2007. En els anys següents van ser imputats un gran nombre de polítics –electes i designats– de la legislatura 2003-2007, sobretot –encara que no només– del Govern de Jaume Matas en aquell quadrienni, inclòs –com és prou conegut – el mateix president.
Des d’aleshores s’iniciaren instruccions judicials que acabaren en judicis i condemnes en molts de casos. Matas, Maria Antònia Munar, Miquel Nadal, Josep Joan Cardona, José María Rodríguez, Franesc Buils... i així més de mig centenar, majoritàriament del PP i d’Unió Mallorquina, foren condemnats. L’any passat es tancà l’últim cas, que afectava Matas, dels iniciats en l’època daurada de la corrupció política a Balears.
Davant de la successió d’escàndols, a la primera legislatura amb majoria d’esquerres (PSOE, Podemos, Més per Mallorca, Més per Menorca i Gent per Formentera), iniciada el 2015, Més per Menorca presentà el 2018 la iniciativa per eliminar els aforaments, per així acabar amb la vergonya de diputats de la Cambra imputats en processos judicials que els dilataven tot el que podien acollint-se al privilegi del que gaudien i que els permetia ser jutjats no per un jutjat ordinari sinó del Tribunal Superior de les Illes. No pareixia una iniciativa que pogués tirar endavant. Però sorprenentment ho va fer. Tots els partits estaven prou sensibilitzats i la idea dels sobiranistes menorquins va tenir èxit. Primer s’aprovà a la Cambra balear per unanimitat el mes de novembre de l'any 2018. Segons la iniciativa, es tractava d’acabar amb «un privilegi que distorsiona el principi d'igualtat» de tots els ciutadans davant de la Justícia .I posteriorment s’envià a Madrid perquè les Corts ho tramitessin com a reforma puntual de l’Estatut, tal i com pertocava.
Quasi quatre anys després d’haver-se iniciat el procés a Palma, finalment el Senat el finalitzava. Foren 251 senadors els que aprovaren la reforma estatutària balear, amb 12 abstencions i cap vot en contra. Acabava així el llarg procés. Tot i que la Cambra Baixa la va prendre en consideració fa dues legislatures, la seva tramitació va quedar congelada com a conseqüència dels processos electorals del 2019 i va ser fa uns mesos quan finalment les Corts han tornat a reprendre aquesta tramitació, que ha acabat aquest dimecres de manera definitiva.
Val a dir que les Illes no és l'única comunitat que ha eliminat els aforaments dels seus diputas -i membres del respectiu Govern autonòmic -. També ho han fet Canàries, Múrcia, Cantàbria i La Rioja.
Més per Menorca, la formació responsable d'haver presentat la iniciativa, celebrà l'aprovació definitiva d'aquesta setmana assegurant que l'èxit porta «el segell verd, sobiranista i insularista» i que així, a partir d’ara, «tots siguem jutjats, tant civil com penalment, pel jutge predeterminat per llei». El diputat i portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, destacà que la fi dels aforaments és un «gest de transparència» que iguala els polítics amb els ciutadans i que insisteix en el missatge que la classe política no pot tenir cap privilegi.