La manca de propostes de continguts digitals en català és una de les preocupacions centrals pel que fa a l’estat de salut del català. Per fer front a això, a mitjans de maig de 2020, naixia Canal Malaia. Una comunitat amb voluntat de propiciar la creació de contingut en català a xarxes socials com Instagram o Youtube.
Al capdavant de la iniciativa hi havia la periodista Clàudia Rius -abans a Núvol i ara responsable de comunicació del Departament de Cultura- i el seu germà Arnau Rius. També els comunicadors Bru Esteve i Juliana Canet -potser la creadora de contingut digital més influent en llengua catalana.
En una entrevista a EL TEMPS, aquesta darrera explicava que la voluntat del projecte era «crear una comunitat de Youtube catalana. Igual que existeix Youtube Espanya, com a concepte d'un grup de gent que fa continguts en espanyol, es coneixen entre ells i els seus mateixos vídeos, encara que no en siguin conscients, s'acaben retroalimentant». Un model comunitat important pel català perquè «és molt important la retroalimentació per una llengua minoritària com la nostra. Youtube afavoreix els vídeos que es poden fer molt virals. Si el teu vídeo és en una llengua que parla menys gent, Youtube no el considera viral i l'algoritme no l'afavoreix». Així doncs, Canet definia Canal Malaia com un «agregador de tot el contingut» que pretén que hom pugui saber que allò que es fa sota la seva marca «té una qualitat» i sigui un contingut divers en català. «No només diversos de contingut, també diversitat dialectal i de tota mena. Bàsicament funciona amb el tema de les recomanacions. La idea és crear una comunitat per crear referents de gent que parli en català», reblava la youtuber i ara locutora del programa de ràdio Adolecents XL.
El naixement d’aquesta plataforma va anar acompanyada per la incorporació al canal de diversos perfils de creadors de contingut en català. Uns perfils que han tingut recorreguts diversos i als quals també s’han anat incorporant nous rostres. Les xifres de visualitzacions i de freqüència de publicació encara són lluny d’una comunitat «normalitzada», però representen un abans i un després en un entorn, el dels continguts digitals, on les apostes per posicionar-hi el català hi arriben amb pràcticament una dècada de retard -tot i algunes excepcions.
Uns dels indicadors de la rellevància d’aquest moviment ha estat que, a inicis de temporada, algunes ràdios catalanes han optat per incorporar als seus programes creadors provinents de Canal Malaia. Per exemple, Laura Grau i Marc Lesan són al Matina Codina de RAC105, Mariona Batalla ‘Linoleum’ és a Els Experts d’ICat i Noelia Karanezi a La Competència de RAC1.
Inflexió
«Fer xarxa», això és el que Laura Grau considera que va representar per a ella la entrada a Malaia. «Al principi potser tenia un altre objectiu, com la idea de promoure la creació de continguts, que també ho ha aconseguit, però no és el principal. Em queda amb haver trobat persones que feien el mateix que jo i haver-nos donat visibilitat els uns i als altres. Ha sigut un trampolí important», recorda aquesta creadora de continguts que destaca que es venia d’un «desert». Una de les iniciatives d’aquests mesos del Canal ha estat ‘El bar de Malaia’, un espai de conversa entre joves creadors que Grau pensa que «ha estat una bona idea, tot i que potser no ha tingut la repercussió que s’esperava».
Entrar a Malaia, Karanezi s’ho va prendre com una «militància política» i explica que quan li van demanar «vaig dir que sí de bones a primeres. Era la meva manera de contribuir en un espai on faltaven coses. Jo no havia fet mai res, tot i que estava estudiant comunicació». Tot plegat ho valora positivament perquè «va ser el tret de sortida per començar a parlar. Amb aquest projecte se’ns va donar una mica més de veu. No sé si ha estat referent, però quan veus gent fent coses, et sents més capacitat per fer coses pel teu compte».
D’una manera semblant, Lesan sent que incorporar-se al projecte li va «donar un gran impuls en quant a reconeixement, altaveu i em va donar una xarxa d’amics, de creadors, amb els quals hem acabat sent col·legues i fent coses interessants». A més, es mostra «agraït» d’haver tingut l’oportunitat de fer un «format més innovador com el Bar de Malaia».
Abans d’entrar a Malaia, Batalla ja feia vídeos a les xarxes. Amb l’inici de la nova plataforma, però va optar per anar més enllà de les històries d’instagram -que no ha deixat mai- per «fer coses més consolidades i treballades». També destaca el vincle generat amb altres creadors: «formo part d’una comunitat que lluita per la llengua en català i això ha enfortit el meu vincle amb el català. Comprometrem amb la llengua ha estat un pas polític que m’ha agradat. Abans explicava més coses en castellà. Ara a vegades també ho faig, però m’agrada compartir aquests referents en català». Batalla també creu que la comunitat «ens enforteix els uns als altres. Trenca el sentiment de solitud, de jo contra el món».
El pas
Per a ells, el pas per Malaia ha estat clau per incorporar-se als mitjans de comunicació convencionals. «Els Experts ja em tenien clitzada perquè m’havien entrevistat com a col·laboradora de Lil Dami, però és a través dels vídeos que he fet a Malaia que m’han vist parlar per una càmera exposant els meus pensaments», creu Batalla.
En el cas de Karanezi, ella ja s’estava «formant en una carrera on la sortida laboral que volia era treballar als mitjans. Malaia ha estat com una drecera per mi. A l’estar exposat es pot confiar més en el que fas perquè ja ho mostres». En una situació similar es va trobar Marc Lesan. «Hi ha gent que buscava fer el pas i gent que no. Jo una mica sí, perquè és el que he estudiat i al que aspiro de moment. Jo vorem què serà de la meva vida. Jo n’estic encantat, és heavy», diu el col·laborador de RAC105.
En canvi, Laura Grau reconeix que per a ella «ha estat una pujada una mica precipitada. No em queixo, perquè m’han arribat moltes oportunitats i estic creixent molt. Mai m’havia proposat ser comunicadora i ara potser sí».
En general, Grau, pensa que «ha entrat una mica la pressa a tot arreu. Una de les coses que Malaia ha posat en evidència és que, si es volia lluitar per la llengua, ningú no estava fent res». Amb un clima generalitzat que tendia també cap aquí, pensa que «es van encendre moltes alarmes als mitjans convencionals».
En aquest sentit, Karanezi pensa que ha coincidit «que falta gent fent coses en la nostra llengua a internet i que els mitjans s’adonen que falta gent jove i han de renovar. A mi m’ha coincidit que just m’acabava de graduar».
Batalla també pensa que era un pas «necessari» perquè «hi hagués una renovació i el sector jove de la societat entrés als mitjans. Feien falta referents joves per demostrar que tenim veus vàlides». Remarca, a més, que «han triat gent ben triada, amb esperit crític i valors positius».
Ara bé, Lesan constata que «canviant noms i la gent boomeritzada per gent nova o més jove no n’hi ha prou. També has d’adaptar-te als nous formats i vies de comunicació. Encara s’ha d’incentivar la creació a internet perquè és una manera d’innovar i donar peu a que la gent crei coses noves que poden ajudar a mantenir una mica millor la llengua».
El buit
En aquest context, la incorporació de creadors de continguts provinents de Malaia als mitjans de comunicació convencionals ha tingut, d’una banda, un impacte positiu, però, de l’altre, alguns tenen la sensació que s’ha desvestit un sant per vestir-ne un altre.
«A mi m’ha passat una cosa, he deixat de fer vídeos. Fa un any que no faig res. Per la feina i per motius personals no he pogut seguir pujant continguts. Tinc claríssim que seguiré fent vídeos. Ara no m’ho he pogut combinar bé a nivell personal, però quan pugui ho tornaré a fer», reconeix Karanezi. En la mateixa línia, Batalla sap que «a nivell de discurs i contigut elaborat, he reduït molt més la freqüència en la que penjo vídeos. Vaig més de cul, però és qüestió de prioritat. He intentat que no sigui així i a internet vull seguir sent una persona activa».
Marc Lesan també té clar que la qüestió de pujar vídeos a internet la porta «molt malament» i no saps si «és perquè no m’ho puc compaginar, o perquè estic fent el dropo», però sent que «ens dediquem en cos i ànima a la feina i és molt difícil compaginar-ho». La seva companya de feina, Laura Grau, també és conscient que ha baixat la producció i que, de vídeos, «en faig quan tinc temps i una idea clara. Però sense millorar la qualitat dels meus recursos. Si m’hagués plantejat dedicar-m’hi, potser hagués comprat material més bo, però com que la meva feina és la ràdio, i no fer contingut a internet, la meva energia la poso allà on em paguen».
Marc Lesan:
Karanezi planteja la hipotesi que hi havia dos buits a l’espai comunicatiu català, la falta de gent jove als mitjans i la falta de contingut jove en català a internet. «Davant les persones que despunten més a internet o tenen un perfil més adaptable, el que fan els mitjans és treure’ls del seu espai natual. Això fa que dels dos buits, només se n’ompli un. Un govern ideal hauria d’intentar que aquesta gent es quedés a internet. S’està robant una mica els recursos del primer buit que es va començar a tapar amb Malaia, no es fa bona feina perquè els dos vuits quedin coberts», rebla aquesta col·laboradora de La Competència de RAC1.
«És una mica un peix que es mossega la cua. D’una banda, és bo que siguem als mitjans. Si es veu que hi ha referents que han acabat tenint feines, la gent s’inspirarà a provar-ho. Pot servir de motivació. Però, si no en surt prou, hem tret gent que fa coses xules a internet», reflexiona Grau. Com Karanezi, també pensa que potser «valia més la pena buscar la manera que la gent que feia material a internet pugui cobrar per fer això. És una crítica que fa el Pol Gisé, una persona potentíssima de contingut català a internet, amb milers de visualitzacions, a qui mai ningú li va proposar fer contingut pagat en català. Per això ara també en fa en castellà».
Tot i aquest pas, però, segueix havent-hi projectes i perfils que aposten per continguts originals a les xarxes socials. En són exemple alguns creadors de Malaia com Berti, Fiona o Reich Roca. Joan Grivé, provinent d’Adolescents XL, ara torna a apostar per potenciar la seva faceta de youtuber. També cal destacar tiktokers com la Berta Aroca i altres que vam recollir en aquest article d’EL TEMPS o persones de l’emergent escena de Twitch en català com Norman López o els grups El Pony Pisador i Lauzeta Folk (més informació en aquest article). Així com altres plataformes de creadors de contingut com Creadors TV o Valençubers. En l’escena més underground hi ha projectes de contracultura com La Plaga, sense oblidar la rica oferta de podcast en català. «Ara comença a haver-hi més varietat. Al principi eren les mateixes quatre persones fent una cosa molt concreta i ara hi ha més bolets. Poc a poc s’han anat consolidant coses i hi ha gent que té continuïtat i estil», exposa Karanezi. El contrapunt el posa Lesan que reconeix que segueix sense trobar massa «gent que m’interessi en català a internet. Segueixen faltant referents».
La veu
Retornant a les persones que han fet el salt de crear continguts per Malaia als mitjans convencionals, és interessant observar que, en general, senten que la seva veu és acceptada i que se’ls dona espai, tot i que a vegades pesa sobre ells l’interrogant de si els han fitxat per cobrir la quota jove.
«És un dels riscos», reconeix Grau, que amb tot considera que «ens han fitxat perquè som bons comunicadors». Denota, però, que «ser bon comunicador també té a veure amb el que et motiva o si estàs en un lloc que t’és còmode o no. Ja no estàs en un lloc lliure del tot, t’adaptes a l’esquema d’un programa concret. Però, amb els que n’he parlat, tots n’estem aprenent molt, és una oportunitat que no m’esperava».
Karanezi també és conscient que no va a un mitjà «a fer le que estic fent a internet exactament. Evidentment, però, es basa en la meva personalitat i la manera que tinc de fer humor s’hi veu reflectida. M’he d’adaptar als rols que hi ha, però no és una cosa negativa. No sento que això cohibeixi la meva personalitat a internet. Al final soc guionista, no la protagonista, i t’has de saber adaptar. No hi ha cap problema en què el que faig per la meva banda sigui diferent».
Pel tipu de tasca que li toca fer, Lesan explica que ell no parla tan en antena perquè fa coses més tècniques. «Sí que colo acudits, però no tinc tanta veu. No crec que els mitjans tradicionals et vulguin treure 100% la veu. Sí que potser t’intenten suavitzar una mica». En el seu cas, però, posa d’exemple que al programa hi ha Marc Sarrats «que és lo més punk d’un programa matinal», tot i això sap que «tots hem d’acceptar que estem en un mitjà que té uns interessos. Això és una cosa que perds en contrast amb el contingut que fas a Twitch». En general, està satisfet i creu que se l’ha contractat per la «meva veu».
Finalment, batalla diu ser conscient que representa «un perfil molt concret: dona, jove, artista, tatuada... soc una imatge potent a nivell de màrqueting i segur que ho han tingut en compte. Però, m’agrada pensar que estic on estic perquè el meu discurs és vàlid i potent. Tinc una posició des de la qual, encara que no sigui el seu objectiu, puc colar tots els meus discursos. En aquest sentit, em sento molt lliure de dir el que vull».