És la xarxa social de moda. Impulsat pel confinament pandèmic – entre altres motius – Twitch ha passat de ser un espai reservat a amants dels videojocs a esdevenir la plataforma de referència de joves –i no tan joves– d’arreu del món que cerquen el dinamisme, la frescor i la interacció dels continguts audiovisuals en streaming (en directe a través de la xarxa).
Segons dades de l’informe de xarxes socials de l’Interactive Advertising Bureau (referència global en marketing digital), el 50% dels usuaris de xarxes socials a l’Estat espanyol van consumir en algun durant 2021 continguts relacionats amb els eSports majoritàriament a Twitch. Es tracta, però d’una xarxa eminentment jove. En concret, el 35% dels joves entre 16 i 24 anys l’han usat habitualment el darrer any, xifra que baixa al 11% per la franja de 25 a 40. De fet, és la xarxa que es consumeix amb més intensitat, amb una mitjana d’1 hora i 40 minuts al dia.
Aquest ús intensiu situa Twitch com una xarxa de referència per als joves d’arreu, també dels Països Catalans. Ara bé, aquests darrers, com passa en molts àmbits del món de l’entreteniment, consumeixen bàsicament continguts en llengua castellana. De fet, el boom d’aquesta plataforma a casa nostra ha estat liderada per l’streamer (persona que emet en directe a través d’aquesta xarxa) Ibai Llanos, un basc establert des de fa anys a Catalunya que a hores d’ara ja no necessita presentació entre el públic mainstream.
En poc temps ha passat de castejar (comentar en directe) partides de videojocs a compartir sopars amb Leo Messi o fer negocis amb Gerard Piqué. Tot i que menys conegut mediàticament, un català, Auronplay, és l’streamer que més visualitzacions de mitjana té en llengua castellana amb 140.000 i el vuitè streamer amb més subscriptors (persones que paguen per donar suport als creadors) del planeta, amb més de 44.000 (Ibai és el quart amb més de 50.000, tot i que en alguns moments n’ha arribat a tenir més de 71.000)
Les xifres contrasten fortament amb les dels creadors en llengua catalana, que s’estima que son uns 400, amb diferents nivells d’intensitat d’emissions en directe. Alguns d’ells es troben recopilats a les webs de Gaming.cat o Poblet -que agrupa creadors valencians.
«La situació del català és cada vegada millor, sobretot a nivell de creadors de continguts, però falta visibilitat. Encara costa que la gent et vegi, et descobreixi i que Twitch et recomani, que al final és el que et cal si vols tenir creixement orgànic», explica l’streamer Norman López. El seu canal @lopeznorman44 és segons dades de Twitchtracker el segon creador de continguts en català amb certa constància que més mitjana de usuaris en simultanis veient el directe té, uns 47. En total, entre 700 i 1.000 usuaris únics passen pel seu directe de mitjana.
Per davant seu hi ha el grup de folk Lauzeta amb una mitjana de 61 persones en directe el darrer més – malgrat que abans de l’estiu superaven el centenar – i més de 7.200 seguidors. De fet, Lauzeta son des del mes de març el primer canal en català en aconseguir el Partner de Twitch, una forma amb la que el canal verifica els seus usuaris més constants i seguits i que reporta avantatges pels creadors.
«Estem infinitament millor que fa un any, però esperem que infinitament pitjor que d’aquí un any», constata Norman López, streamer especialitzat en comentar partides de videojocs, especialment aquells relacionats amb la conducció.
Coincideix amb ell Susanna Pérez, coneguda com a Simmer Valenciana que exposa que «la gent s’ha animat a crear, però manquen espectadors». Destaca que els streamers en llengua catalana s’han organitzat per impulsar-se mútuament i formen part de plataformes com Creadors TV. El pes Principatí en espais com aquest ha fet, però, que a banda, els streamers valencians s’hagin agrupat, també, entorn a Territori Gamer. «Es comença a dibuixar un mapa més esperançador i es veu que entre nosaltres ens podem retroalimentar. El que passa és que si els mateixos creadors ens convertim en espectadors això no creix», detalla Pérez.
El seu canal, Simmer Valenciana, té 1.064 seguidors. «Hi ha una norma no escrita en els creadors en català que és que quan arribes a 1.000 seguidors sense ser algú conegut, es veu com una fita i jo vaig ser de les primeres valencianes a arribar-hi», detalla. La seva mitjana d’espectadors simultanis rondava els 20 o 25 abans de l’estiu, però la pausa vacacional ha fet que ara, amb la recuperació del seu ritme habitual d’emissions, se situï entre els 10 i els 15 espectadors. Tot i que habitualment es grava jugant a videojocs, també fa continguts basats en entrevistes a personatges valencians o debats amb altres streamers.
Pérez, com molts altres, és víctima de les dinàmiques de la plataforma que penalitzen fortament la inactivitat. Un fet que ja ha fet alçar la veu a diferents streamers que han fet de Twitch la seva forma de vida. «No streameges un dia? Te’n vas a la merda», sentenciava ElXokas, un dels streamers en llengua castellana més seguits, després de perdre 1.000 subscriptors l’endemà d’haver-se pres un dia de descans.
Comparat amb els grans streamers globals, les dades dels creadors de contingut catalans semblen irrisòries. Certament, no son massa altes, però cal posar-ho en contrast amb el gruix dels creadors de Twitch. Segons dades de Kilian Arjona, director tecnològic de la multinacional Flexxible IT, el 90% dels streamers en llengua castellana no tenen més de 3 espectadors simultanis als seus directes. Segons detallava al seu perfil de Twitter, tenir més de sis espectadors et situa entre el 5% dels canals més populars i més de 29, dins de l’1%.
Ara bé, el català encara és lluny de les dades a la plataforma d’altres llengües europees de dimensions similars però que gaudeixen de ser la llengua principal d’un estat. És el cas, per exemple, del suec. Un dels principals streamers en aquesta llengua Cyrus TWO, té una mitjana superior als 1.500 espectadors simultanis. Entre llengües amb menys parlants que el català, el finès Valavuori supera els 5.000, l’eslovè Resttpowered 2.600 o el noruec ThomasPaste 500.
«Cal que algú despunti fort. Que hi hagi un boom i algú tingui molta visibilitat. Serà llavors quan la gent, realment, s’adonarà que hi ha gent en català fent coses», apunta Normal López.
«Destacar en la nostra llengua és molt complicat. Necessites algú que faci alguna cosa diferent. Buscar eines perquè la gent no només estigui mirant un directe, sinó que participi. És vital dinamitzar. L’actitud de l’streamer és important, la gent ve a passar l’estona, no a avorrir-se. La llengua dificulta el creixement, però no és impossible», explica Pérez que creu que cal que hi hagi suport extern als creadors.
Norman López, per exemple, explica que intenta captar usuaris a través de l’ús d’altres xarxes socials, especialment TikTok. «És una plataforma que tinc molt per mà, em dedico professionalment a l’edició de vídeos i vídeos amb el mòbil. A part, és una xarxa en què és relativament senzill arribar a gent nova i crec que és una gran eina per enviar la gent a Twitch, que és on vull que la gent em vegi», argumenta.
Raons d'esperança
Malgrat tot, no només hi ha bastos per la nostra llengua en aquesta xarxa social, també hi ha motius per a l’optimisme.
El primer és el fet que el català és una de les trenta-dues llengües amb què la plataforma deixa etiquetar els directes. Això vol dir que, al a pràctica, l’usuari pot seleccionar que se li mostrin només aquells streamers que estan emeten en català. Això és possible arran de la campanya #CatalanLoveTwitch que va impulsar l’any 2019 un dels membres del portal vinculat a l'Ara.cat, Vadejocs, Roger Baldomà i que va acabar tenint una resposta positiva per part de la plataforma propietat d’Amazon.
La segona és que el sistema de monetització de Twitch és menys exigent que el d’altres plataformes com Youtube. Això és un al·licient per als creadors de contingut que veuen recompensada la seva feina en menor o major mesura -tot i les critiques al sistema de retribucions que la plataforma rep per part dels creadors petits i mitjans.
Si a la plataforma vermella els creadors reben ingressos en funció de les visualitzacions que tenen a partir d’uns criteris més o menys opacs de l’empresa vinculada a Google, a la plataforma violeta son els mateixos espectadors els que poden decidir aportar diners als streamers. Bàsicament, existeixen dues vies, les subscripcions - de les quals la meitat va a parar als creadors i l’altra a l’empresa – i les donacions de bits, la moneda pròpia de la plataforma.
«Per això vaig passar a Twitch», comenta Simmer Valenciana que exposa que ella monetitza «però molt poc». Ara mateix té una quinzena de subscripcions, tot i que ha arribat a tenir-ne una trentena (cal tenir present que els subscriptors han de renovar la seva aportació mensualment). Això, diu, li permet ingressar «entre 90 i 100 euros cada sis mesos». Els diners els inverteix en el canal «faig sortejos, compro videojocs per tastar-los en directe... la gent sap que al meu canal s’ofereix el videojoc dels del primer dia».
També Norman López va apostar per Twitch per les condicions de monetització. Ara mateix té 130 subscripcions: «per sort tinc un públic molt fidel que acostuma a subscriure’s bastant i això m’ajuda a seguir fent coses, sens dubte». A Youtube, explica «em farien falta xifres boníssimes per monetitzar així, per això trio Twitch. A més, dona una capacitat d’interaccionar amb l’espectador que Youtube no et dona». López aspira a «que el projecte sigui rendible», tot i que reconeix que ho fa «perquè em ve de gust».
Recentment, però, Twitch ha pres una mesura que ha comportat critiques de molts creadors, com detalla Susanna Pérez. Es tracta de la decisió de baixar el preu de la subscripció de 4,99 dòlars a 3,99 dòlars per als usuaris de l’Estat espanyol -la tarifació és diferent en funció del país-. Aquest canvi obligarà als streamers a tenir més subscriptors per aconseguir la mateixa quantitat de diners que obtenien fins ara, doncs el repartiment segueix essent 50-50.
Més enllà de Twitch, Pérez també busca vies alternatives a través de la plataforma de micromecenatge catalana l’Aixeta, que també funciona amb un sistema de subscripcions mensuals i on avança certs continguts per als seus mecenes.
El tercer motiu per l’optimisme és el fet que persones de certa rellevància pública s’hagin interessat pel món de l’streaming en català i facin les seves pròpies emissions amb menor o major regularitat. És el cas, per exemple, del cantant Lildami, el grup El Pony Pisador, el guionista i humorista Marc Sarrats o els membres del podcast La Sotana, que de tan en tant retransmeten partits de futbol a la plataforma violeta. De fet, la seva retransmissió de la final de la Copa del Rei entre el Barça i l’Atlètic de Bilbao va arribar a tenir un pic de 4.300 espectadors simultanis en el que podria ser la marca més destacada aconseguida fins ara en català a Twitch. Finalment, també han emès en aquesta xarxa social el programa Plis Play d’A Punt i Catalunya Ràdio amb Ricard Torquemada comentant la passada Eurocopa de futbol.
Norman López creu que la presència d’aquest perfils els «afavoreix moltíssim» perquè. «com més gent reconeguda, canals i institucions es posin a Twitch, millor serà per la resta de creadors en català». Al seu torn, Pérez destaca que «la majoria d’influencers o persones conegudes ens fa raid a nosaltres. Gràcies a això, la gent veu que hi ha més persones fent contingut en català».
Anant un pas més enllà, López assenyala que, fins i tot, els afavoreix «que Ibai Llanos i Gerard Piqué comprin un equip de la Lliga de Videojocs Professional i facin directes, encara que no ho facin en català» perquè «Piqué té un impacte molt important a la nostra societat, fa que la gent parli de Twitch, que es pregunti si també es fan coses en català i investigui. Ja m’hi estic trobant».
Per ara, hi ha una primera fornada de creadors entre els quals López recomana el bateria Jaume Piqué, els ja esmentats Lauzeta Folk o Hirokus, streamer especialitzat en gameplays (retransmissions de les seves partides a videojocs). Al seu torn, Pérez remarca els creadors valencians que participen de Poblet, de nou Lauzeta o l’streamer de jocs de taula Aya_son. Altres perfils a destacar podrien ser el de Magori_cat, dedicat al dibuix de manga, el de la comunitat Creadors TV o el de Gamesportslleida, que retransmets partides de lligues catalanes de videojocs, entre elles la que impulsa Òmnium Cultural Ponent. També han tingut un èxit relatiu una sèrie de canals que emeten reposicions d'anime en català.
Tot plegat, apunts per a l’esperança en un sector, el dels creadors de contingut a internet, on el català encara té molt camp per recórrer i que, ja en el present, pot ser clau per la transmissió de la llengua.