-El llibre Diversex parteix de la sensació que no es fa una bona educació sexual als centres educatius?
-Parteix de la necessitat de poder començar a treballar això a les escoles. No és que no s’ensenyi bé, és que és inexistent. No està recollit al currículum educatiu de forma obligatòria i acaba recaient al professorat motivat que ho fa quan pot a les tutories o altres assignatures. De forma formalitzada en el currículum educatiu. El llibre surt d’un projecte que ja estàvem fent a Sabadell i Terrassa amb els Cicles d’Integració Social i que vèiem que funcionava. Amb el confinament, com que van baixar les intervencions, va sortir la idea, juntament amb l’institut de Sabadell on ho estàvem fent, de recollir la informació per ordenar-la i que pogués servir a altres centres que volguessin fer el projecte de forma autònoma. El llibre ha estat construït conjuntament entre l’institut i l’associació. I té el valor poder incorporar la visió dels dos mons, també com una formula de deixar de parcel·lar els coneixements.
-No consta enlloc l’educació sexual als currículums escolars?
-Sí que és cert que a les lleis catalanes d’educació apareix la necessitat d’aplicar la perspectiva de gènere o la coeducació a les escoles. Aquí entenem que entra l’educació sexual. Però no hi ha un currículum que expliqui com cal fer això i què s’hauria de treballar a cada curs. És cert que fa poc, fa dos anys, va aparèixer el programa Coeducat, que intenta transversalitzar la mirada de la coeducació des de P3 a 4t d’ESO, però el que passa és que no s’està acabant d’implementar. Amb la pandèmia pel mig, poques escoles han començat amb el programa. Cal veure quin seguiment té.
-Tradicionalment s’ha reduït l’educació sexual a la prevenció de malalties sexuals. Vosaltres proposeu un altre enfocament…
-És cert que, tradicionalment, la poca educació sexual que hem rebut s’ha reduit a un taller o dos quan els joves tenen 15 o 16 anys, quan hi ha la preocupació que comencin les primeres relacions amb penetració. I es posa l’alerta de cara a les infeccions i als embarassos. S’ha centrat molt en el discurs de la por i els riscos. Aquest enfocament no és molt útil. Al final, el que fa és atemorir les persones i no fomenta vivències positives de la sexualitat. El que proposem és una visió de la sexualitat com un projecte holístic. Pot abordar alguns riscos, òbviament, però sobretot són situacions plaents com les fantasies, els desitjos, l’autoconcepte, l’autoconeixement, l’autocura, les relacions afectives. Una dimensió molt més àmplia de la sexualitat per donar una mirada positiva, des de l’òptica dels drets sexuals i reproductius. Entenem que la sexualitat i la vivència de la sexualitat plena és un dret sexual més. És una cosa que s’hauria de poder garantir i ara no es fa. Pel que fa la perspectiva, intentem centrar-nos en una perspectiva feminista i interseccional. Hi ha molts tabús, un model encara molt heteronormatiu, molt centrat a visions patriarcals.
-Per què és important lligar l’educació sexual amb una perspectiva feminista i les qüestions de gènere?
-Per nosaltres és el model d’educació sexual de més qualitat. S’ajusta a una visió transformadora de la sexualitat. Eduquem en la sexualitat amb l’objectiu últim d’apoderar les persones, fer-les lliures, amb capacitat de decisió, d’agència, de qüestionament de les relacions desiguals i de crear societats més lliures pel que fa a això. Entenem que en tots els àmbits és important aplicar la mirada feminista i interseccional. Però, en l’àmbit de la sexualitat encara més. Per mi és com la mare de moltes violències de gènere i sexuals. És un àmbit on es barregen encara molts tabús i càrregues morals. Visions que no potencien una vivència saludable i equitativa de la sexualitat.
-Posen molt èmfasi en el concepte del plaer, que va molt lligat a la intimitat. És un tema difícil de tractar als instituts?
-És el tema estrella. És una cosa de la qual tothom en té moltes ganes de parlar. És una de les dimensions més importants i que més curiositat desperta. Quan es parla de plaer, la intervenció ha de ser molt curosa. Nosaltres intentem facilitar l’intercanvi d’opinions i la creació de coneixement entre totes i no imposar la nostra opinió. Pel que fa al plaer, depenent de les edats es treballa diferent. Però, barrejant gèneres, potser hi ha qüestions que és més difícil que apareguin. Recomanem, en alguns temes com aquest del plaer, treballar-ho de forma separada entre nois i noies. Per encarar mites sobre el model de plaer i la concepció que és diferent. El tema del porno o la construcció de les expectatives és diferent entre nois i noies. Amb les noies cal abordar força com hem construït imaginaris al voltant del plaer i l’absència d’imaginaris, de fantasies, perquè és quelcom que ens han tret bastant. En el tema del consentiment, amb les noies es basa més en detectar situacions on potser no hi havia un consentiment ple per part d’elles mateixes i adonar-se que a vegades es normalitzen coses que no s’haurien de normalitzar, com poder parar una determinada pràctica sexual o posar límits. Amb els nois el treball és diferent, treballar més l’empatia i com detectar aquestes situacions a partir de la comunicació no verbal i tot això.
-Donen un paper important també al treball de la identitat. Per què és important això per plantejar unes relacions sexuals saludables?
-Entenem la identitat des de la perspectiva de la interseccionalitat. Això dona perspectiva també. Intentem incorporar-ho per ser el màxim de respectuosos i perquè l’educació sexual sigui també una manera de fomentar la inclusió i crear societats més transformadores. Quan treballes la sexualitat amb joves és un tema crucial, perquè estan en un moment de transició i de definició de la pròpia identitat, i posar nom a les coses és quelcom que els ajuda moltíssim. Perquè potser senten que no encaixen en allò que s’espera d’ells o elles. O es veuen que estan una mica fora. Posar-hi nom i vincular-ho amb la igualtat d’oportunitats, veure que el punt de partida no és igual per tothom en funció de mil coses, forma part d’aportar una visió crítica a la sexualitat.
-Adrecen la guia a professionals de l’àmbit socioeducatiu. Creu que manquen recursos o formació en la professió?
-Les professionals del món socioeducatiu, en general, els cau tot a sobre. Han de traslladar mil coses i estan sobrepassades en general. En concret, en l’educació sexual, ens trobem, a vegades, com una mica de por a abordar el tema. No saben com fer-ho, d’alguna manera. L’educació sexual ha estat una mancança en totes les persones. Ningú no ha rebut una educació sexual plena apresa a l’escola. Alguns hem tingut mitjanament sort a les famílies, però en general ens hem educat en això a través d’amistats, pel·lícules, porno… A les professionals ens passa el mateix. Hi ha una mica la sensació que no podran respondre al que preguntaran, potser, per la sensació que els joves d’ara ho saben tot i estan més informats. A vegades aporten conceptes que queden lluny de la realitat de les professionals. Pel que fa això, nosaltres intentem ser molt honestes i si hi ha res que no sabem, intentarem buscar informació i aportar el que recollim per treballar-ho conjuntament. En aquest tema, cal partir molt de la revisió de la pròpia història sexual i de dir que tenim una mancança com a societat en aquest tema. A les escoles falta temps, també.
-Existeix una por de les queixes de fora també?
-No és generalitzat, però és cert que darrerament s’està donant molta veu a percepcions o opinions que van en contra de poder treballar la diversitat sexual i de gènere, la perspectiva feminista i LGTBI o la sexualitat a les escoles. Pot haver-hi una certa por a les opinions a les famílies, però no crec que sigui majoritari. Però pensem que l’educació sexual és un dret i que no hauria de recaure si a les famílies els agrada més o menys. És una obligació i a les escoles ho hem de treballar sí o sí. A més, és una manera de treballar la prevenció de violències.
-Amb Actuavallès treballen aquests temes en joves. Quina mena de coneixement sobre la matèria es torben?
-Treballem amb joves i no tan joves que són estudiants d’integració social. Trobem joves a partir de 18, i fins a 30 i 40. La situació que ens trobem és de molt desconeixement. Hi ha la sensació que estem bombardejats de molts estímuls audiovisuals i que per això hem de saber moltes coses, però la realitat és que no hi ha un coneixement immediat després d’això. Nosaltres ens trobem amb molt desconeixement sobre qüestions molt bàsiques. Des d’una qüestió com l’anatomia genital que es podrien treballar a l’ESO a Naturals potser, coses com quants forats tenim a la vagina. També trobem qüestions de desconeixement de drets bàsics com l’avortament. Ens hi trobem moltíssim. Molts joves pensen que no es pot avortar gratuïtament. En les noies ens trobem molt sentiment de culpa per viure plenament la sexualitat. Temes de manca d’informació, de saber que es pot accedir a certs serveis mèdics. I altres qüestions que tenen veure amb la construcció de la nostra pròpia sexualitat i quina educació hem rebut. El tema de quin model de relació construïm i què passa quan surto del model romàntic d’exclusivitat, de complementarietat i d’aguantar el dolor de l’altre, ens trobem en situacions de culpa i de control. Coses que no són fàcils de treballar. Parlem d'un procés molt llarg i de qüestionar coses que tenim molt incorporades. Hi ha un fals mite amb que els joves que saben molt de sexualitat. Potser és perquè saben algunes paraules o estan avesats a alguns conceptes més actuals. Però això no vol dir que ho sàpiguen tot. En temes de diversitat sexual i de gènere sí que fan servir conceptes com pansexualitat o gènere fluït, que a molta gent potser li queden lluny. Tampoc sé si tot el professorat pensa que els joves ho saben tot. A la que rasques una mica veus que els arriben coses, però que no els coneixen prou o que no les han experimentat en pròpia pell. Amb el porno potser saben noms de moltes pràctiques sexuals, però en realitat és una imatge superallunyada de la realitat.