Dues terceres parts de les bases de la CUP - Un Nou Cicle per Guanyar han decidit esmenar la totalitat del projecte de pressupostos presentat pel Govern català. El 63% dels votants s'han decantat per aquesta opció, mentre que el 33% ho ha fet per abstenir-se. No obstant això, el 68% dels militants ha cregut que era necessari seguir negociant per "generar les condicions per desencallar la situació", ha explicat la diputada de la CUP Eulàlia Reguant. Encara, en una tercera votació, el 95% de les bases cupaires han considerat que l'actual proposta no és suficient com per ser votada favorablement en la votació definitiva. Amb tot, la portaveu cupaire ha deixat una porta oberta recordant que si avançaven les converses "l'esmena a la totalitat també es pot retirar".
En roda de premsa, Reguant ha parlat d'una triple esmena als pressupostos. En primer lloc, ha mencionat d'una "esmena a la relació que té el Govern amb l'Estat, al rumb cap a la normalització de la relació amb l'Estat i el PSOE". En segon terme, ha definit que era una "esmena al model sociovergent que entenem que cal deixar enrere. No hi ha un gir a l'esquerra més enllà de les paraules". Finalment, ha parlat d'una "esmena a uns pressupostos que entenem continuistes. Malgrat algunes millores, són insuficients en sanitat, habitatge i rumb del país".
Amb tot, no ha volgut aclarir quins elements podrien fer que les relacions entre la CUP i el Govern es desencallin -tot i afirmar que "hi ha elements que poden desencallar això"-, i ha posposat l'explicació a futures reunions amb els espais de decisió de la candidatura de la CUP. "Negociar a la baixa l'acord d'investidura no sembla una bona idea", ha reblat Reguant.
Des del Palau de la Generalitat, la portaveu del Govern, Patricia Plaja, ha recollit el guant als anticapitalistes per seguir negociant i ha afirmat que "ens hem d'entendre amb la CUP".
Nous escenaris
El Govern català havia dedicat la darrera setmana a fer ofertes a la CUP per intentar recollir el suport de les bases anticapitalistes després d'haver tramitat el projecte de pressupostos per a 2022 sense tenir els suports garantits. Una mesura de pressió que, com a mínim ara, els aboca a la incertesa i les preses, si volen aconseguir sortir airosos del debat a la totalitat que se celebrarà el dilluns 22 de novembre a partir de les quatre de la tarda.
Una situació complicada que es veia a venir ja dilluns i que va provocar que els socis d'Executiu comencin a agitar els recels interns. Bona mostra d'això van ser les declaracions d'Elsa Artadi d'aquest dilluns, on carregava la responsabilitat de la negociació sobre el president Pere Aragonès i defensava la feina feta pel conseller d'Economia i Hisenda, Jaume Giró, nomenat per Junts per Catalunya. Unes paraules que han aixecat polseguera a les files d'Esquerra Republicana, que recorden que amb Torra com a president, va ser Aragonès, aleshores responsable d'Economia, qui va agafar la batuta de la negociació per aprovar els comptes, aquell cop amb Catalunya en Comú. "Demanaríem que no projectin les seves desavinences amb la CUP", denunciava Reguant.
Durant aquesta setmana, el Govern d'ERC i Junts per Catalunya es pot acollir a dues vies diferents que, fins i tot, es podrien moure en paral·lel als despatxos. Pel que fa al relat, però, hauran d'escollir si aprofiten l'escletxa que ha deixat oberta la CUP, que es mostra disposada a seguir negociant, o opten per tirar pel dret i picar a la porta dels comuns o del PSC. Si trien la primera via, podria ser indicador que encara els queda alguna bala a la recambra per oferir als anticapitalistes que, fins ara, han preferit no empassar-se les concessions parcials -que entenen estètiques en molts punts- que els han ofert fins ara. L'escenari que dibuixen els resultats de la votació interna dels cupaires, però, fan pensar que molt s'haurà de moure la cosa si ERC i Junts per Catalunya volen fer canviar el sentit de vot de les assemblees de la CUP.
D'altra banda, obrir-se a negociar amb altres partits, no té les mateixes connotacions si es decanten pels comuns, com el 2020, que si escullen el PSC. Negociar un pacte amb els socialistes seria el trencament definitiu de la política de blocs definida al Parlament des de 2012, amb l'acceleració del procés independentista. Un canvi de tornes que arribaria just en la primera legislatura que l'independentisme té més del 52% dels vots. Tot plegat, conduiria a un escenari difícil de justificar davant les seves bases per part dels dos socis de govern, en especial en allò que pertoca a Junts per Catalunya, que ha estat la formació més reticent a negociar amb el PSC els darrers anys a Madrid.
De fet, l'elecció dels socis també faria a ERC perdre força en les seves posicions negociadores dels Pressupostos al Congrés dels Diputats espanyol i a l'Ajuntament de Barcelona. Malgrat que tots els partits s'afanyen a diferenciar i desconnectar les negociacions, de portes endins tothom reconeix que les contrapartides interinstitucionals són el pa de cada dia. Fins ara, el paper dels republicans ha estat el de marcar distància amb els executius de Pedro Sánchez i Ada Colau, però les coses podrien canviar.