La variabilitat extrema de la política ha quedat demostrada en el 40è congrés del PSOE, clausurat el migdia d’aquest diumenge a la Fira de Mostres de València. El lloc de celebració del conclave, els convidats que s’hi han aplegat, els integrants de la mesa presidencial i els components de la nova executiva denoten les diferències enormes amb l’anterior congrés federal, el de 2017. Unes diferències siderals.
Pedro Sánchez ix de la cita absolutament reforçat. El PSOE de 2021 no té res a veure amb el d’aleshores, i no sols perquè ara ell ocupa la presidència del Govern. Més important que això, el congrés de València representa la reunificació del socialisme espanyol. La divisió entre sanchistes i susanistes queda definitivament soterrada. La bretxa entre la vella guàrdia i els nous dirigents, també: la fotografia conjunta de Felipe González, José Luis Rodríguez Zapatero i Joaquín Almunia amb Pedro Sánchez, immortalitzada dissabte, obre una etapa nova al partit.
“Aquest congrés ha sigut als de la resta per tothom i també per a mi: fa vora 40 anys, quan vaig acudir al meu congrés federal, mai no vaig imaginar que en presidiria un”, explicava Ximo Puig durant l’obertura de la jornada de clausura. I és cert. No sols això, sinó que Puig tampoc no hauria pogut imaginar, ara fa quatre anys, que presidiria el congrés de la reelecció de Sánchez.
“Mai no he sentit el que he sentit aquests dies: Pedro, ho has aconseguit tu. No has deixat fora cap peça, has fet que aquest siga el congrés de la unitat, de la fraternitat i de la prosperitat”, li agraïa el líder dels socialistes valencians i president de la Generalitat. Malgrat la brevetat de la seua al·locució, Puig citava en ella Francesc Eiximenis, Miguel Hernández, Federico García Lorca, Rosalía de Castro, Mercè Rodoreda i, com a colofó, el poeta valencià Vicent Andrés Estellés amb el seu famós “no s’és res, si no s’és poble”, un vers especialment aplaudit pels assistents.
Una pinya
La prova de foc de qualsevol congrés, el suport a la nova executiva, se salda en aquest cas amb una unanimitat aclaparadora. Dels 1.027 delegats que exercien el seu dret, 975 hi votaven a favor (el 94,94%) i 52 ho feien en blanc (el 5,06%). Hi figuren com a pesos pesants la vicesecretària general, l’asturiana Adriana Lastra –alliberada del càrrec de portaveu al Congrés–, i el secretari d’Organització, el navarrès Santos Cerdán.
L’executiva entrant és una mica més reduïda, de 42 membres, cinc menys que no hi havia. És més jove i amb molt més pes institucional que no l’eixint. Presenta una incorporació notable de ministres, bastants més que no s’esperava. En concret, n’hi figuren sis: la manxega Isabel Rodríguez, l’aragonesa Pilar Alegria, l’andalusa María Jesús Montero, la valenciana Diana Morant, la canària Carolina Darias i el madrileny Félix Bolaños, titular de Presidència que pilotarà l’executiva de Reforma Constitucional. I amb un únic president autonòmic: l’extremeny Guillermo Fernández Vara, un dels pocs versos lliures del partit, qui se situa al capdavant de l’àrea de Política Autonòmica.
En formen part quatre valencians, tres dels quals ben pròxims a Puig: la gandienca Morant, l’alcoiana Patricia Blanquer i el carcaixentí Arcadi España, que entra com a responsable de la mateixa àrea que gestiona a la Generalitat: la de Transports, Mobilitat Sostenible i Agenda Urbana. La quarta incorporació valenciana és l’alcaldessa de Castelló de la Plana, Amparo Marco. Sánchez i Puig conversaren la nit de dissabte en un ambient plàcid que no fa gaire hauria semblat impossible.
Al PSC tampoc no amaguen la seua satisfacció. Salvador Illa ha conduït les negociacions amb Sánchez i hi ha situat, igualment, quatre membres: Montse Mínguez, diputada al Congrés per la demarcació de Lleida, el waterpolista Víctor Gutiérrez –víctima d’atacs homòfobs– al capdavant de l’àrea de drets LGTBI, el sindicalista Manuel Salgado i, com a membre nat en ser la nova portaveu al Senat, Eva Granados. En el cas del PSIB, hi aporta una veu: la de Marc Pons, cap de gabinet de la ministra de Transició Ecològica i Repte Demogràfic, Teresa Ribera.
Elogi de la socialdemocràcia
En el seu discurs final davant el miler de delegats –als quals van afegir-se uns cinc milers més provinents des de diversos punts del País Valencià i de la resta de l’Estat– Sánchez es felicitava per la gestió de la pandèmia i per “liderar” el rànquing mundial en vacunació. El president espanyol, de fet, tenia paraules de reconeixement per a l’exministre Illa, el més aplaudit per part de l’auditori conjuntament amb la ministra Montero, beneficiada, això sí, per la presència massiva de delegats andalusos.
Els assistents ja havien aplaudit amb força l’aparició discreta de José Luis Ábalos, captada per les pantalles gegants instal·lades al recinte. L’homenatge més entusiasta de tots, no obstant, era per a Alfredo Pérez Rubalcaba, l’exsecretari general del partit mort de manera sobtada ara fa dos anys i mig. La seua esposa, Pilar Goya, agraïa l’estima d’una militància dreta.
Sánchez aprofitava l’avinentesa per efectuar un elogi desmesurat de la socialdemocràcia en contraposició a la resta d’ideologies. “La pandèmia ha demostrat que allò públic és allò que garanteix la igualtat”, emfasitzava, “davant la socialdemocràcia es troben els amics de l’hongarès Orban i dels Estats Units de Trump”. I incidia, també, en la conquesta de drets com l’eutanàsia, la millora del salari mínim interprofessional o l’estratègia per la salut mental, en què el seu Govern preveu injectar, anualment, al voltant de 100 milions d’euros. “Cada dia se suïciden a Espanya una desena de persones”, subratllava Sánchez.
Els ERTO, el bo cultural previst als pressupostos de 2022, les ajudes al lloguer... Sánchez desgranava les millores aconseguides per l’Executiu mentre n’albirava d’altres. La derogació de la reforma laboral i de la llei mordassa en són algunes. Entre els èxits del Govern que presideix, Sánchez també confia a incloure, abans que acabe la legislatura en curs, l’abolició de la prostitució, un compromís que ha verbalitzat al plenari del congrés i que ha estat rebut amb eufòria pels delegats.
La política territorial, com no podia ser d’una altra manera, també tenia cabuda en la seua intervenció, ni que fora col·lateralment. “Els nostres enemics ja deien que Felipe González i José Luis Rodríguez Zapatero eren uns mals patriotes i ara, a nosaltres, ens diuen que volem trencar Espanya”, apuntava Sánchez, “però no va ser amb un Govern del PSOE amb el qual va produir-se una declaració d’independència”. El líder socialista sosté que “si hi ha un partit que estima Espanya, és el PSOE, l’únic partit que té implantació al conjunt del territori i que entén la seua diversitat”. Al seu parer, en canvi, la dreta “qüestiona contínuament el pacte democràtic”.
Sánchez abandona València amb la convicció que, ara sí, controla el partit que dirigeix. La instantània amb González i Rodríguez Zapatero; la sintonia amb Puig, el principal president autonòmic socialista; el control del PSOE andalús a través de l’alcalde de Sevilla i nou líder de la principal federació, Juan Espadas, i el rejoveniment d’una executiva amb més pes polític que no l’anterior el situen en una posició ideal per tal d’acarar les eleccions de les acaballes de 2023.
Pel camí, de ben segur, hi haurà moltes sorpreses. De positives i de negatives. I uns quants comicis que marcaran tendència. Des de les eleccions andaluses de 2022 fins les municipals i autonòmiques de maig de 2023, passant per unes valencianes que podrien tenir lloc entre les unes i les altres.
De qualsevol manera, els socialistes ixen del seu conclave més important de cada quatre anys amb un projecte cohesionat i un líder sòlid com no ho havia estat, encara que ocupara la presidència del Govern. Una injecció d’autoestima i d’optimisme amb vista al futur, amb el convenciment que la mobilització de l’esquerra –animada, igualment, per l’ascens de la figura política de Yolanda Díaz– i la contribució dels grups nacionalistes catalans i bascos frenarà l’arribada del PP i Vox a La Moncloa.