El 6 de novembre de 2007 aquest setmanari va publicar una portada on apareixia una barraca envoltada d'aigua. "S'acosta el canvi climàtic", deia el titular, que eixia als quioscos a les portes que València acollira la reunió de l'IPCC. Era, aquella imatge, una exageració, una crida d'atenció als lectors davant d'un fenomen -l'escalfament global- que, aleshores, començava a fer-se un lloc en l'agenda política i mediàtica. Han passat catorze anys des d'aleshores i aquell muntatge de la portada se'ns fa cada volta més real.
I més que es farà, si ens atenem al visor d'escenaris i impactes que el canvi climàtic tindrà sobre la costa valenciana. Es tracta d'una eina creada per la Conselleria de Medi Ambient i Canvi Climàtic, amb la col·laboració de l'Institut Cartogràfic Valencià, que projecta quin serà l'efecte que l'escalfament global tindrà sobre els 470 quilòmetres de costa del País Valencià, tot tenint en compte tres factors claus: la pujada del nivell de la mar, la regressió de la línia de platja i l'increment dels episodis de pluges torrencials.
Així doncs, el que es dibuixa sobre el mapa són platges en regressió i àmplies zones del litoral inundades quan s'esdevinguen danes com les que, cada volta amb més freqüències, es succeeixen en el territori. Les costes de Castelló i la de València seran, d'acord amb el que dibuixen els pronòstics, les més afectades. En els escenaris més negatius, a finals d'aquest segle el front de platja del litoral de l'Albufera podria desaparèixer, circumstància que deixaria completament exposat el sistema dunar a l'acció de l'onatge. Al sud, i en cas que es produïren episodis de fortes pluges, les zones de Dénia, Xàbia i Calp, com també les comarques de Castelló, a tres metres sobre el nivell del ma podrien quedar temporalment inundades.
La pujada del nivell del mar, unida als episodis de pluges torrencials, podrien inundar els habitatges de l'1% de la població de tot el País Valencià. Els pronòstics són especialment preocupants a les comarques de Castelló: les inundacions durant aquests episodis podrien arribar a afectar el 7,67% de la població. Els hàbitats naturals més sensibles també en patiran l'efecte: la platja de Moncofa (declarada Lloc d'Interès Comunitari -LIC) s'inundarà, com també la Marjal de Nules (Zona Especial de Conservació -ZEC-), la d'Almenara, (LIC i Zona d'Especial Protecció per a les Aus -ZEPA-) i la marjal de la Safor (ZEC). En els escenaris més desfavorables també quedaria negada la marjal de Peníscola.
Al capdavall, el visor no fa més que dibuixar sobre el mapa allò que els especialistes i els científics fa temps que adverteixen: que la mediterrània, per les seues particularitats ecosistèmiques, seran una de les àrees més afectades per l'emergència climàtica. Si a això se li suma el seu alt índex d'ocupació humana, tenim el brou de cultiu perfecte per al desastre.
No es pot perdre de vista que els 60 municipis costaners del País Valencià representen el 14% de la superfície del País Valencià, però concentren el 56% de la població. És també en aquestes àrees on es concentra el gruix de l'activitat turística. Davant d'aquest panorama, ha advertit Celsa Monrós, directora general de canvi climàtic, "no hi ha solucions simples": "Hem de treballar conjuntament per prendre decisions, que poden anar des de la protecció a l'acomodació davant eventuals episodis extrems. I en alguns casos haurem de parlar de retirada d'elements ja consolidats".
El visor pren com a dades de referència els pronòstics realitzats pel panell d'experts de l'IPCC i segueix modelitzacions emprades a nivell internacional. Els resultats es proporcionen per a mitjan segle i per a finals de segle i per a dos escenaris climàtics diferents: l'escenari climàtic RCP4.5 representa un escenari moderat amb concentracions de gasos d'efecte hivernacle que s'estabilitzen abans de l'any 2100. L'escenari climàtic RCP8.5, per contra, representa un escenari pessimista amb altes concentracions de gasos d'efecte hivernacle. En la seua intervenció, la consellera Mireia Mollà ha subratllat la importància d'aquesta eina de cara a planificar els desenvolupaments urbanístics del territori i ha insistit en la necessitat de revertir obres que, com ara l'espigó nord del port de València, generen greus impactes sobre les platges del sud de València.
El visor es pot consultar en aquesta web.