Dilluns 21 de gener de 2020 una boia del port de València va marcar una onada d'una altura inaudita: 13,5 metres. Unes hores després, a Maó, s'hi registrà un altre rècord a la mediterrània occidental: 14 metres. A les muntanyes dels Ports, mentrestant, el gruix de neu aplegava als 86 centímetres i deixava incomunicats una desena de municipis. La Ribera es mantenia amb l'ai al cor per la crescuda del Xúquer i al litoral, el mar engolia passejos marítims i negava centenars d'habitatges situats a primera línia de platja. Només en les àrees litorals els danys en béns públics es quantificaven en 9,6 milions d'euros. El Consorci de Compensacions d'Assegurances calculà 5.100 sinistres per inundacions, amb un cost total per a les asseguradores de 51,1 milions d'euros.
El temporal Gloria, que del 18 al 25 de gener de 2020 va sotragar tota l'àrea del mediterrani és l'últim avís per als gestors i l'opinió pública sobre els efectes que el canvi climàtic pot tenir sobre el nostre territori. En el termini de set dies, la borrasca va deixar imatges insòlites, amb una consecució d'episodis extrems que van començar a les Balears i van agranar, durant els dies següents, el País Valencià, Catalunya i una part d'Andalusia. Carreteres esfondrades, trams de les vies del tren engolits per les rieres, el Ter a punt d'eixir-se'n de mare i el Delta de l'Ebre momentàniament desaparegut sota l'aigua de la mar. Un paisatge catastròfic, unes escenes que recorden les d'altres latituds. Els experts coincideixen: es tracta de fenòmens que amb anterioritat s'havien vist a la mediterrània, però mai amb la intensitat i la simultaneïtat de Gloria. Vet aquí, doncs, la novetat.
Gloria, doncs, és un avís de què pot passar a l'àrea del mediterrani a conseqüència dels canvis en les dinàmiques climàtiques generades per l'escalfament global. Perquè del que no hi ha dubte, a aquestes altures, és que l'agressivitat de Gloria no s'explica sense les modificacions provocades per l'escalfament global. "El procés d'escalfament global ja està ací. Assistim al procés de mediterranització del canvi climàtic", avisa Jorge Olcina, que és catedràtic d'Anàlisi Geogràfica Regional de la Universitat d'Alacant. Olcina ha participat en l'obra col·lectiva Canvi climàtic al mediterrani. Processos, riscos i polítiques, editat per Tirant lo Blanc i que ha estat coordinat pel catedràtic de geografia humana de la Universitat de València, Joan Romero. "En el litoral mediterrani i molt especialment en la Comunitat Valenciana, el procés d'escalfament està adoptat signes singulars al procés general de canvi climàtic, degut fonamentalment a l'escalfament de l'aigua de la mar", exposa Olcina.
L'obra és un diagnòstic sobre quina és la situació actual i quines poden ser les conseqüències de futur. El resum és senzill: les coses pinten molt negres per al País Valencià en cas que no mitiguem l'impacte humà sobre els nostres ecosistemes. Els efectes es deixaran notar sobre les espècies animals i sobre les vegetals, sobre els cicles de collites i sobre les nostres activitats de lleure. Però, sobretot, comportaran una pèrdua de qualitat de vida molt significativa. La mediterrània, bressol de la civilització occidental, podria deixar de ser aquell espai de clima confortable que ha estat característic per aquestes latituds. "Aquest és un tema d'Estat; el més important del segle XXI. Les dades científiques han de silenciar els negacionistes definitivament", segons Olcina.
Un conjunt de fenòmens expliquen la preocupació creixent dels científics climàtics centrats a la mediterrània. Perquè si bé és cert que l'escalfament global afecta tot el planeta, àrees com la nostra, condicionades per la presència d'un mar tancat, seran les més vulnerables. L'increment de la temperatura de la mar esdevé un factor determinant d'aquest còctel. Perquè el mar, sí, és un espai d'esbargiment, un atractiu turístic i un proveïdor d'aliments essencial per a la humanitat. Però és també, i sobretot, un regulador climàtic. Mars més càlids signifiquen climes més inestables i alterats.
En aquest sentit, s'estima que els darrers 35 anys l'escalfament mitjà de la mediterrània peninsular ha estat d'un grau de temperatura. Juny i juliol són els mesos on el fenomen s'accentua més: els increments poden arribar a ser de fins a dos graus. "Observem que l'estiu s'avança, es prolonga i es fa més intens", explica la catedràtica de Geografia Física de la Universitat de València (UV), María José López, qui també ha participat en el volum editat per Tirant lo Blanc. Temperatures més altes de l'aigua comporten increments del nivell de la mar i afeccions en els patrons de circulació oceànica. I això, alhora, modifica la distribució d'espècies marines i els processos d'intercanvi d'energia entre oceà i atmosfera, que, en última instància, tenen influència en els esdeveniments meteorològics.
Tot plegat té una afecció directa sobre el règim de pluges. Segons els registres científics, de forma generalitzada en les conques del Xúquer i el Segura, creix la durada de les ratxes seques, això és, els dies consecutius sense ploure. Alhora, disminueix la freqüència de pluges moderades, en favor de les extremes. I aquest és un escenari molt perjudicial. Perquè els episodis de pluja torrencial generen greus danys materials i humans. Només cal pensar en la DANA del Baix Segura o el temporal Gloria. Les pluges moderades, a més, s'escolen més fàcilment cap als aqüífers, el que resulta més beneficiós per als usos humans i per al mateix equilibri de l'ecosistema. Les aigües procedents de pluges torrencials, en un territori abrupte com és el País Valencià, senzillament arrasen el que troben al seu pas. "Aquests resultats són d'extraordinària importància per a una correcta planificació futura de les polítiques hídriques i d'ordenació territorial en les comunitats de València i Múrcia", explica María José Estrela, catedràtica de Geografia Física de la UV.
Les alteracions de la mar també desencadenen increments de temperatures en terra ferma. "Juny és el mes més crític, ja que ha passat de ser climàticament primaveral a estiuenc", assevera aquesta catedràtica. I avisa: "Avancem cap a una pèrdua de confort tèrmic: hi ha un augment de les nits tropicals". Això es deixa notar de forma especial a les àrees costaneres, però en realitat és en les zones d'interior on aquesta pauta s'agreuja notablement. Els increments a les zones més muntanyoses és, de fet, tres voltes més intens que en les àrees litorals. Els increments tèrmics en les àrees més altes del País Valencià registrats fins ara són de 2,5 graus, i de fins a 3 graus en punts com Penyagolosa.
Aquesta circumstància preocupa especialment el món científic: increments d'aquesta magnitud poden menar cap a canvis bioclimàtics irreversibles en zones molt vulnerables i de gran valor mediambiental. "Hi ha una un risc molt elevat de perdre espècies vegetals que estan adaptades a temperatures fredes", adverteix Estrela. El perill de patir incendis més virulents és una altra de les cares d'aquest fenomen.
A la vista de l'escenari al qual fem front al País Valencià, els experts advoquen per treballar en polítiques de prevenció, adaptació i mitigació. "És apressant el desenvolupament de mesures de mitigació i adaptació al canvi climàtic del territori valencià a fi de reduir riscos. En aquest sentit, el canvi climàtic és una oportunitat per fer les coses millor. Fins ara hem actuat de forma ingènua i depredadora. Ara és el moment de començar a aplicar les solucions adequades", en opinió de Jorge Olcina.