És recurrent, d'ençà el 2017, que tota qüestió que impliqui tocar afers com el del dret a l'autodeterminació o la monarquia al Parlament de Catalunya és susceptible d'acabar amb els membres de la mesa que n'han permès la tramitació asseguts al banc dels acusats.
En un nou episodi d'aquesta dinàmica, el 15 de setembre, la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Maria Eugènia Alegret ha citat a declarar el president de l'anterior mesa del Parlament -i ara conseller d'Empresa- Roger Torrent, qui fou el seu vicepresident, Josep Costa, i els secretaris Ariadna Delgado i Eusebi Campdepadrós.
El motiu, l'aprovació, el novembre de 2019, d'una moció sobre l'autodeterminació i una altra contra la monarquia quan el Tribunal Constitucional havia ordenat aturar-les i que el secretari general del Parlament havia advertit de la il·legalitat de les mocions.
Un cas que torna a posar sobre la taula una qüestió de fons que ha estat motiu de debat recurrent durant els darrers anys: pertoca a la Mesa de Parlament decidir quins temes s'han de discutir al ple, en funció del fons i no de les formes, o decidir sobre la seva legalitat? O aquesta és una funció que ha de fer després el poder judicial?
La doctrina recent del TC advoca perquè, previ advertiment, la Mesa sí que exerceixi aquesta funció de filtre, mentre que l'independentisme esgrimeix que, en paraules de l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, "al Parlament s'hi ha de poder parlar de tot".
Partint d'aquesta base, però, l'estratègia que seguiran aquest dimecres -en una sessió que coincidirà amb la taula de negociació a la qual havia de participar Roger Torrent- els membres de la Mesa d'ERC -Torrent i Delgado- i de Junts per Catalunya -Costa i Campdepadrós- serà diferenciada.
Torrent serà defensat per l'advocat Andreu Van den Eynde, que ja va dur les defenses d'Oriol Junqueras i Raül Romeva en el judici al Tribunal Suprem. Delgado serà defensada per Olga Arderiu, que va defensar Carme Forcadell i Campdepadrós per Jordi Pina, que defensava Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull. Finalment, Josep Costa porta ell mateix la seva defensa, tot i que està assistit per Gonzalo Boye, advocat, també, del president Carles Puigdemont.
Segons informen fonts properes a l'expresident i ara conseller de Treball i Empresa, Roger Torrent, aquest i Delgado esgrimiran que els "representants de la ciutadania s'han de poder expressar lliurement" i que no pertoca a la mesa del Parlament entrar en el fons de les qüestions, sinó "garantir la llibertat d'expressió" i analitzar si es compleix formalment "el que diu el reglament". A més, argumenten que els textos que entren a la Mesa són "textos vius" que pot ser que no tinguin res a veure amb el que s'acabi aprovant, perquè estan subjectes a canvis.
Per contra, Costa i Campdepadrós han optat per una estratègia més ofensiva en plantejar un recurs d'empara al Constitucional, demanant que suspengui la causa de TSJC contra els membres de la Mesa per "vulnerar la seua doctrina sobre la inviolabilitat parlamentaria". A més, demanen que no siguin els membres actuals del TC els que resolguin sobte el recurs d'empara per manca "d'imparcialitat" pel fet de ser part de la querella inicial.
La voluntat, doncs, és intentar que el Constitucional dicti mesures cautelars per evitar que se celebri la vista de dimecres. En el cas que seguís endavant, fons de les seves defenses exposen que s'acolliran al seu dret a no declarar.
"No reconec, ni reconeixeré mai, l'autoritat del Tribunal Superior de Justícia (o qualsevol altre tribunal penal), per jutjar cap acord o tramitació parlamentària", expressava a Twitter fa uns dies Josep Costa.