Les devolucions de menors marroquins al seu país d'origen ordenades pel Ministeri de l'Interior, la setmana passada, ha posat sota el focus mediàtic l'actuació de Grande-Marlaska. La Fiscalia o la mateixa Audiència Nacional, han cridat l'atenció sobre el fet que l'actuació del Ministeri passa per alt la Llei d'estrangeria, que "estableix clarament" l'aplicació d'un procediment individualitzat per repatriar els menors. Organitzacions en defensa dels drets humans van mostrar-se, durant tota la setmana passada, molt crítics amb l'actuació governamental. "No s'està respectant la legalitat. No s'estan fent processos individualitzats i s'estan saltant els drets de protecció legal de les persones. -lamenta Irene Carrión, portaveu de l'organització Stop Deportaciones-. En aquest sentit, no ens sorprèn, perquè en el dia a dia ens trobem entrebancs perquè les persones migrants puguen disposar d'assistència lletrada. Ara bé, que això estiga passant amb menors d'edat, significa traspassar una línia".
La devolució d'aquests menors resulta, des del punt de vista logístic, relativament senzilla, en trobar-se els migrants a Ceuta, a tocar amb la frontera marroquina. Tanmateix, les devolucions i expulsions a països més allunyats genera un negoci ben important per a determinades aerolínies. Així, a principis d'estiu va transcendir que les aerolínies Evelop (propietat dels mallorquins Grup Barceló) i Air Nostrum (aerolínia d'origen valencià i presidida per Carlos Bartomeu), a través d'una Unió Temporal d'Empreses (UTE) s'havien fet amb el contracte del Ministeri de l'Interior per executar les devolucions o expulsions de migrants. L'adjudicació, que té una vigència de 18 mesos, és per valor de 9,9 milions d'euros procedents de l'erari públic. Aquestes dues companyies, de fet, arrosseguen una llarga trajectòria en aquest camp. L'any 2016, amb la participació també d'Orbest (també dins l'òrbita del Grup Barceló), van adjudicar-se, per valor de 10,8 milions d'euros, el contracte per al traslladat de persones migrants.
L'altre actor fonamental en aquest àmbit és Air Europa, fins fa poc propietat de la família Hidalgo. Segons una investigació de la Fundación por Causa, entre 2014 i 2019 Air Europa, va ser adjudicatari almenys de dos contractes públics per noliejar vols de repatriació. En concret, la primera UTE entre Air Europa i Swiftair va obtenir 11,9 milions d'euros públics entre 2015 i 2016. Dos anys més tard, amb la companyia Aeronova incorporada a l'UTE, es féu amb un nou contracte per valor de 10,9 milions d'euros. L'interès de les aerolínies per fer-se amb aquest contracte queda palès amb el fet que, després de les adjudicacions, l'altra companyia aspirant hi ha interposat un contenciós judicial. "La gent, quan agafa un vol, ha de saber a quina companyia li està generant negoci. Al Regne Unit, per exemple, hi ha companyies que, com ara Virgin, han renunciat a participar en aquests concursos públics perquè consideren que els genera mala reputació", explica Irene Carrión.
Segons l'informe 'Vulneraciones de derechos humanos en las deportaciones", realitzat conjuntament per Irídia i Novact, l'any 2019, 15.850 persones van ser deportades en operacions de retorn a tota Europa, de les quals 669 van correspondre a l'Estat espanyol, a través de 19 operatius gestionats amb Frontex. Tanmateix, i al marge de Frontex, Espanya ha dut a terme 996 vols de deportació en solitari al llarg de l'última dècada.
El pou sense fons del control de dades
En tot cas, el trasllat de migrants no és l'únic nínxol de negoci. Si bé el control de fronteres és una competència estatal que es coordina a través de la iniciativa Frontex, hi ha molts aspectes del fenomen que envolta les migracions que són gestionats a través de la iniciativa privada. En aquest sentit, no s'ha de perdre de vista que el sistema de deportacions en l'àmbit europeu es fonamenta en dos conceptes que donen sentit a allò que les organitzacions humanitàries cataloguen com l' "Europa fortalesa": l'externalització i la securització de les fronteres. Això implica el desenvolupament de tecnologies biomètriques de vigilància massiva en el control de les fronteres.
Són, doncs, les empreses del sector tecnològic que proveeixen suport als sistemes d'informació i comunicació vinculats amb les bases de dades les que fan el seu particular agost. Companyies com Indra Sistemas, Eulen Seguridad, GMV Soluciones Globales Internet, Telefónica o Informática El Corte Inglés participen activament en aquest camp. La implicació d'aquesta darrera resulta especialment significativa. Tots els sol·licitants de visat de curta o llarga durada requereixen que l'individu entregue les seues dades biogràfiques, biomètriques i financeres. Totes les sol·licituds, tant si prosperen com si no, es registren en el sistema Schengen Visa Information System (VIS). I es dóna el cas que Informática El Corte Inglés va participar en tretze contractes públics per un valor de 5,6 milions d'euros per al desenvolupament del sistema VIS a Espanya.
A aquestes companyies caldria sumar altres que, com Herta Security, Avigilon, Visionipnet, Prosegur, Eulen, Securitas o Iluinion Seguridad prenen part en la vigilància i control social dels espais públics, tot posant en marxa de forma directa o indirecta, controls d'identitat.
"Quan analitzem les dades el que ens adonem és que les empreses més importants de la indústria del control migratori són les mateixes que es beneficien de la venda d'armes i tecnologia militar a les zones de conflicte des d'on la UE pretén frenar el flux migratori", critica Irene Carrión.