Després d’un any en què la UCE va ser fonamentalment telemàtica, com és la tronada a la presencialitat amb la Covid?
No és presencial al 100%. És hibrida. Farem una UCE amb una assistència mínima, perquè no disposem de més espai i hem de ser prudents amb el que puguin dir les autoritats franceses. Després una part dels cursos i els actes també seran retransmesos i es podran seguir des de casa, com l’any passat.
Conceptualment parlant, quin és l’eix més rellevant d’enguany?
El lema d’aquest any és ‘Fer dels Països Catalans un país normal’. Això és l’adaptació d’un desig de Ferran Soldevila. Ell ho deia pel que fa a Catalunya durant el primer franquisme. Nosaltres ho adaptem als Països Catalans. Amb l’eix tenim la voluntat de normalitzar els Països Catalans. L’altre eix és persistir en la reivindicació nacional perquè la llibertat sencera no s’acaba d’assolir. Cal persistir en aquest tema.
Per què trien aquest lema aquest any? Hi ha res que el faci especialment important?
La nostra vocació és mirar de convertir la UCE en una universitat d’estiu de Països Catalans. En aquest sentit, els cursos són d’alt nivell. I els actes tenen una especial significació de vertebració del país. El rectorat vol assenyalar uns punts significatius. Parlarem, per exemple, del corredor mediterrani o l’Aeroport de Barcelona com un aspecte de vertebració dels Països Catalans. La nostra voluntat és assenyalar temes importants. Un altre tema és la proposta de llei francesa que es diu la llei Molac de promoció de les llengües regionals. Farem un acte amb el propi diputat Paul Molac. En un altre acte es parlarà de l’espoli patrimonial del museu de Lleida. Assenyalem una sèrie de punt que tenen la voluntat de vertebrar territorialment els Països Catalans.
Què cal als Països Catalans per ser un país normal?
Gairebé tot. És una resposta molt complicada. Tenim una evidència, segurament el Principat la darrera dècada ha empès un procés polític que la diferenciat dels altres. Però, al marge d’això cal una sèrie d’aspectes de col·laboració institucional i de foment dels contactes institucionals de societat civil que defensin una vertebració econòmica diferencial important, una defensa de la llengua com a element comú de vertebració cultural i identitària, etc… Una sèrie de vertebracions que haurien de funcionar de manera fluida, però és molt complicat. L’Espanya de les autonomies ha representat un debilitament dels lligams i el reconeixement dels Països Catalans, més que no un punt d’unió. La UCE pot representar un element de reflexió crítica i de posar l’accent en aquestes mancances.
La representació institucional és equitativa de tots els territoris?
El gruix del professorat és de la Universitat de Barcelona. Després tenim professorat de les Illes Balears, de la Catalunya del Nord, de la Universitat de Perpinyà, de la Universitat d’Alacant. Però, el cert és que el major nombre de professorat és del Principat.
Quina relació institucional mantenen amb el País Valencià, les Illes Balears i els Departament dels Pirineu Orientals?
Amb el País Valencià és complicada la relació institucional. Aquest any és només amb la Universitat d’Alacant. Amb les Illes tenim la Universitat de la Illes Balears i els Consell Insular de Menorca. D’Andorra tenim un organisme oficial que és la Societat Andorrana de Ciències. La Catalunya del Nord està molt ben representada aquest any, amb la regió d’Occitània-Pirineus mediterranis i el departament dels Pirineus Orientals. També la vila de Prada, a la qual aquest any se li concedirà el premi Canigó a institucions pel paper que ha fet en relació a la UCE i per l’acolliment de l’exili del 39. No se li havia donat fins ara, i ens ha semblat important reconèixer aquest suport constant. L’altre premi, sempre en donem un a una institució i l’altre a una persona individual, el donem a Joan Domènech Ros.
Per què?
Deixa la presidència de l’Institut d’Estudis Catalans i per tant, deixa la presidència de la Fundació Universitat Catalana d’Estiu. Se li dona el premi en reconeixement a la tasca que ha fet.
Quin diria que és el seu llegat?
Des de la presidència de la IEC, hi ha el suport de l’Institut a la Universitat Catalana d’Estiu. Un llegat que reuneix la seva especialització científica, l’ecologia i tot plegat, amb una catalanitat total.
Quina resposta han rebut dels partits independentistes en aquesta ocasió?
Fluixa, molt fluixa. Aquest és un tema sobre el qual hem començat a reflexionar i haurem de seguir-ho fent. Hi ha gent a qui se la convida i no pot venir per motius molt personals. Hi ha una persona que té un casament el mateix dia, o una altra que acaba de sortir de la presó i enguany vol fer vacances absolutament familiars. Hi ha motius molt puntuals. Però, en termes generals, la complicació en què està la política catalana en aquest moment, ha fet que la gent no vulgui venir, com venia abans, a enunciar les línies mestres del partit pel curs que està a punt de començar. Aquest any prefereixen no fer públiques i contrastar les estratègies perquè tot és massa complicat. Aquesta podria ser una explicació. Hi ha molta gent que ha declinat amb cartes molt protocol·làries venir. És així. El president Aragonès no podrà venir aquest any i ha delegat la clausura al vicepresident Puigneró. L’Oriol Junqueras o la Carme Forcadell tampoc podran venir. Havíem fet un acte que es reduirà molt, que es deia ‘Fora de la presó’, per fer una taula rodona amb ells, però això ha estat difícil de muntar.
Aproximadament, només poc més d’un terç dels ponents són dones. A què es deu?
En moltes ocasions, a la no resposta de les dones que s’ha convidat. Per què s’han convidat dones arreu. És l’única explicació que es pot donar. La voluntat de tenir aquesta representació femenina, o de dones, és total.
Podria recomanar algun acte de la Universitat que sigui especialment interessant, tot i no ser dels més mediàtics?
La lliçó inaugural de Vicenç Villatoro sobre Joan Triadú em sembla una cosa especialment raonable. A les intervencions de Villatoro sempre s’aprèn. Després és important, per mi, el tema de les institucions i Catalunya, que serà un diàleg entra la presidenta del Parlament Laura Borràs i el 131è president Quim Torra. És un tema cabdal, constitutiu de la identitat col·lectiva. Hi ha un tema sobre la universitat amb uns quants rectors que pot ser interessant. N’hi ha un, que per mi és una mica críptic, que és l’acte sobre el biogenoma dels Països Catalans. A mi se m’escapa una mica, però, segons sembla, és un tema punter d’entre els que s’estan treballant en l’actualitat.