El Govern balear ha criticat les comunitats autònomes que han tingut mesures «més flexibles» que les Illes per lluitar contra el virus. Perquè, al seu parer, el que ha suposat això a la pràctica és que s’hagi perjudicat la recuperació turística de les que com Balears -i, també, el País Valencià – han imposat mesures més restrictives durant més temps a l’hora d’obrir-se de bell de nou als visitants internacionals i, en particular, als britànics.
El lament de l’Executiu de Francina Armengol arriba després que el Govern de Boris Johnson descartés separar les Illes de la resta de l’Estat en el seu semàfor Covid. O sigui, tot l’Estat segueix en zona vermella i per tant tots els ciutadans del Regne Unit que facin turisme a l'Estat quan tornin al seu país s'hauran de sotmetre a una quarantena, cosa que fa inviable el flux massiu. Cal recordar que tant el Govern illenc com les patronals turístiques -en especial les hoteleres – i els sindicats esperaven que Londres tractés de forma particular l’arxipèlag i permetés des d’aquesta setmana, gràcies a la baixa incidència de pandèmia -igual que també passa en el cas el País Valencià -, que arribessin turistes de Gran Bretanya. No ha estat així, finalment. Cosa que ha suposat un cop dur per a les esperances baleàriques en la recuperació turística immediata. Ara caldrà esperar a finals de mes o al juny, a veure si hi ha sort i l’Executiu de Johnson rectifica. Mentrestant, el turisme britànic seguirà essent anecdòtic. Sobretot per a Eivissa i Menorca, on més pes té aquest mercat emissor -a Mallorca mana l'alemany -, implica que l’inici de la temporada alta s’haurà d’endarrerir sobre el previst aproximadament un mes. Cosa que en les actuals circumstàncies econòmiques ha estat rebut amb irritació per tothom, perquè s’entén que els que han fet els deures, com les Illes, han de pagar els excessos dels que no els han fet, com Madrid per exemple.
Crítiques. El conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, digué aquesta setmana que «la gestió més flexible d’altres comunitats ha penalitzat les Balears», en el sentit referit. Era la segona vegada que deia el mateix. «Tenim millors indicadors que la mitjana» estatal i, tanmateix «ens veiem perjudicats» per la decisió britànica. Posà com a exemple la Comunitat de Madrid «on hi ha 400 casos per cada 100.000 habitants» mentre que a les Illes són 57. Una diferència abismal. Igual que passa, recordà Negueruela, a «d’altres comunitats» com «el País Basc» que fan pujar força la mitjana estatal i això «perjudica» les Illes. «Som de les regions més segures d’Europa», asseverà.
El líder de Més per Mallorca -partit que fa part del Govern-, Antoni Noguera, coincidí amb el fons de la crítica. «No podem deixar que altres territoris ens arrosseguin pel camí de la irresponsabilitat», advertí dimecres. I reclamà «més sobirania» per «no pagar per aquells territoris que no han fet la feina» a l'hora d'imposar restriccions més severes per controlar el virus. Al contrari que Negueruela, que és del PSOE, Noguera no limità la crítica a d'altres comunitats sinó que atacà «la manca de valentia del govern espanyol que ha estat incapaç de plantar cara a les polítiques neoliberals impulsades a alguns territoris». Més advertí que és «imprescindible» que el Govern central negociï amb les autoritats britàniques eximir a les Balears dels territoris vetats als seus ciutadans per mor de les restriccions: «el govern espanyol ha de negociar que les Balears computin de manera separada atenent a què el percentatge d'altres comunitats ens afecta negativament». Recordà que a les Balears «tenim la mateixa xifra (de positius, en termes relatius ) que Portugal, un país sense restriccions de mobilitat amb el Regne Unit».