Les Balears deixaran de tenir polítics aforats. Almenys així passarà amb els autonòmics, tant els diputats del Parlament com el membres del Govern. La setmana passada es va fer una passa essencial per assolir l’objectiu que persegueixen els grups polítics illencs des de fa tres anys. El Congrés dels Diputats aprovà per unanimitat iniciar, d’acord amb la petició del Parlament illenc, la reforma de l'Estatut d'Autonomia baleàric amb l'objectiu d'eliminar els aforaments referits. D'aquesta manera, podran ser jutjats per tribunals ordinaris com la resta de ciutadans.
Petició de reforma. La iniciativa es remunta a l’any 2018. Aleshores la cambra balear aprovà iniciar el procés de reforma estatuària en el sentit expressat. Se sabia que no seria ràpid, però ningú s’esperava que fos tan llarg: han estat més de tres anys únicament per arribar a que el Congérs doni la llum verda preceptiva. La iniciativa del Parlament illenc va ser defensada la setmana passada a Madrid per una delegació dels seus diputats formada per Juan Manuel Lafuente (PP), Juli Dalmau (PSIB) i Josep Castells (Grup mixt-MÉS per Menorca). El tràmit no presentà cap problema per a les aspiracions de Balears. Fins i tot la delegació illenca va rebre lloances de prou polítics de tot l’arc parlamentari de la capital espanyola per mor que les Illes acabin amb els aforaments, cosa que resulta certament cridanera perquè si tan admirable ho troben seria fàcil que fessin el mateix amb els diputats i senadors de les Corts, els membres del Govern central i d’altres autoritats estatals que tenen protecció legal extraordinària. De fet Pedro Sánchez, punyit per Podemos en aquest sentit, es va comprometre, després de guanyar la moció de censura el 2018, a «estudiar» la possible retirada dels aforaments. No ha tornar a dir ni una paraula, al respecte.
Des de la delegació balear s'instà els diputats del Congrés a seguir l’exemple illenc. «Animam l'Estat que coordini la supressió d'aforaments» per, així,«modernitzar la democràcia i l'ordenament jurídic», digué Lafuente, del PP. Per la part socialista Dalmau es mostrà molt més prudent i centrà la seva intervenció en una reflexió de filosofia política relacionada amb la llunyania que «s’intenta establir» entre ciutadans i polítics que, al seu entendre, l’eliminació dels aforaments ajudarà a «rompre». I per part de Més per Menorca, Josep Castells, reclamà als congressistes «que ens ajudin perquè les Balears deixin d'estar al mapa de la corrupció i passin a formar part del mapa de la radicalitat democràtica».
L’origen de la petició, com s’ha dit, es remunta a fer tres anys. Després de molts de debats públics en relació a tal possibilitat, finalment totes les forces polítiques presents al Parlament acordaren iniciar el procés d’acabar amb els furs dels polítics autonòmics. La raó s’havia de cercar en els vergonyosos usos d’aquest privilegi que d’ençà el 2008 feren un bon grapat de polítics illencs afectats per investigacions judicials relacionades amb delictes de corrupció. A la legislatura de 2011 a 2015 s’inicià el debat a través de mitjans de comunicació i posicions públiques per part de polítics baleàrics. Però no fou possible arribar a un acord. Després dels comicis de 2015, amb el nou Govern d’esquerres i l’impuls de radicalitat democràtica que deien voler protagonitzar els partits que el formaven-PSIB-PSOE, Podem i Més per Mallorca, a més de Més per Menorca entre 2015 i 2017 - es recuperà la iniciativa i finals d’aquella legislatura a la fi s’aprovà per unanimitat iniciar el procés.
Tal i com és preceptiu, com que es tracta d’una qüestió que requereix la reforma estatutària, la iniciativa havia de ser presentada al Congrés. Així ho féu el Parlament balear i la iniciativa va ser admesa a tràmit per la Mesa del Congrés, però entre els diversos processos electorals de l’any 2019 i, després, la pandèmia que alentí la feina parlamentària, la proposta illenca s’anà ajornant. Fins que finalment la setmana passada fou aprovada.
Ara, segons informa el Govern, s’està enllestint «un avantprojecte de llei (...) que inclourà l’eliminació de l’aforament» dels polítics autonòmics, que es podrà aprovar en el Parlament balear una vegada s’hagi culminat el procés de reforma estatutària a les Corts espanyoles.