'X' de normaliXació

Escena 2, Estany de la Pera. El Pep i la Montserrat se'n van a buscar bolets, però no en troben. Pep: "Guaita, pinetells! Es tallen, no s'arrenquen. Au, ben nets i al cistell". La Montserrat, que va amb uns "sabatots de collons", segons el Pep, està farta de buscar bolets! La dona no para de queixar-se: "Mira, em sap greu, però no hi trobo cap gràcia, en això. Es més avorrit que els entreactes del Liceu. Si encara fossin espàrrecs... sabria com distreure'm". Dos segons després, escena de sexe. En un moment donat, xiulen l'himne del Barça.

Aquest és un fragment d'una escena de Les excursionistes calentes. El film és format per historietes amb un personatge comú, un director de cinema (Conrad Son al davant de la seva desena producció), voyeur de vocació, que se'n va, càmera a la mà, a la Cerdanya (Bellver, Prullans, la Llosa i els estanys de la Pera) amb laidea d'enregistrar allò que trobi. I allò que hi troba són nois i noies amb ganes de marxa i en situacions, diu, "genuïnament catalanes". Parlant amb ell t'adones que aquest guionista, director, actor, càmera i compositor de la banda sonora -perquè, sinó, els números no surten-, a més de dissenyador de la primera revista eròtica interactiva del país, té tres coses clares. Primera, el porno interessa molta gent. Segona, al País Valencià, a Catalunya i a les Balears, per aquest ordre, hi ha un sector importantíssim de gent que en consumeix. I tercera, fer porno català ha de provocar una desitjadíssima promoció de la seva obra. Però Conrad, que no intervé en les escenes de sexe, sap que per fer negoci el film s'ha de vendre a l'estranger, així o doblada.

De moment ja li han sortit compradors a França, Bèlgica, Itàlia i als Països Baixos. Sense subvenció i amb quatre milions de pessetes de la seva butxaca, Conrad i el seu equip (els actors catalans Toni Ribas i Max Cortès, el brasiler Fernando da Silva i les actrius Aïda, Tavalia Griffin, Vanessa Marlow, Martina Prince i Sophie Evans, totes estrangeres menys Aïda) van fer les maletes, i cap a la Cerdanya!, ara fa un parell de mesos. S'hi van estar quinze dies. Abans, Conrad hi havia passat una setmana buscant localitzacions, "tot un luxe per a aquesta mena de poduccions", i va aconseguir la complicitat dels veïns que fins i tot li van facilitar cavalls, terrenys i l'inevitable paller. Ja instal·lats, i amb una barreja de nacionalitats, el català no hi és pas la llengua dominant. Per això hom ha optat pel doblatge. "La gent - i se suposa que gent vol dir homes- vol noies noves, culs nous. El de la neozelandesa Tavalia Griffin és impressionant" i el casting, és clar, va prioritzar mides i corbes. Això sí, a l'hora del doblatge, "he procurat triar paraules molt d'aquí". Uns exemples: "xarrupa que vessa", "fot-li que és de Reus", "parrús", "patatona", "mamellam", "xona", "cigalot", "te la fotré pel brocgros"... En aquest aspecte ja es pronunciava, l'any 1989, Tomàs Torres Vendrell, director aleshores de Produccions TTV: "Res més propi que expressar-se pornogràficament en català, entre més coses perquè el nostre idioma és molt fort, contundent i excitant quant a sexe".

Ara parlem de tòpics. "Les pelis porno acostumen a passar en llocs tancats, a vegades claustrofòbies. N'he volgut fugir i, per tant, totes les escenes es relacionen amb la natura. Per exemple, una escorreguda (pels entesos cum-shomt) s'acostuma a fer amb plans molt tancats". Conrad, amb el seu afany de compaginar les dues natures, la humana i l'altra, ensenya un salt d'aigua paral·lelament a la sortida de semen del noi de torn. Però rodar en exteriors té els seus inconvenients. I si no, demaneu-ho a l'actor que va treballar a 2.500 metres d'alçada a les vuit del matí. Va ser l'escena en què el director barceloní va patir més. "Pels actors feia fred. Vam trigar tres hores
a rodar-la. Aquí Toni Ribas va tenir mèrit, jo la tenia com un cigró". Ara bé, Les excursionistes calentes no aporta res original al gènere. Conrad n'és conscient. "L'argument no és res de l'altre món. Té el seu aspecte masclista, com totes; de fet no he deixat de banda els números lèsbics que tant agraden als homes, i les dones fan les beneites. A més, hi ha moltes escenes anals perquè ara és moda". Reconeix que no ha fet¡ una gran pel·lícula, però "comparat amb el que hi ha...".

D'anècdotes, també n'hi han hagudes. Com la visita inesperada de la guàrdia civil. L'equip de rodatge es desplaçava amb un 4x4 dels que fan servir els contrabandistes. Un cop aclarit l'assumpte (va ajudar-hi que van reconèixer Conrad, el noi que feia poc havia sortit per la tele), els guàrdies es van estar ben calladets tota l'estona i, abans d'anarse'n, van tenir el detall de deixar el telèfon per si tenien cap dificultat. Amb Les excursionistes calentes, títol del qual no se sent especialment orgullós però que sap que es comercialitzarà millor que, per exemple, El cony de la Matilde, Conrad ha fet realitat un vell somni de quan vivia enganxat pels embolics amorosos de la Lucy, de la sèrie de televisió Dallas. Però no li ha estat fàcil.

I aquí no té pèls a la llengua: "Empreses del sector van trucar a actors i actrius perquè no col·laboressin amb mi. Aquests, per sort, els van plantar cara. Després Hot-Vídeo, una important revista de vídeos porno espanyola, no va publicar res sobre el film per pressió d'una empresa, que era, ves per on, un molt bon client seu. En aquesta situació vaig provar de comprar una pàgina de publicitat i tampoc no s'hi van avenir". Però els mitjans de comunicació comencen a fixar-se en la seva pel·lícula. Parlen de novetat, tot i que hi ha hagut intents anteriors que, segurament, no han tingut la publicitat de les populars excursionistes de Conrad (vegeu EL TEMPS núm.790). El jove director també ha pensat en la promoció de la banda sonora del film. Conrad Son and The Porno Band presentarà el disc oficialment a la sala Mephisto de Barcelona el dia 17 de desembre. De fet, busca una discogràfica que en faci dues versions, l'anomenada "dura", que aniria en un CD-ROM amb imatges del making off, i la "tova" destinada als grans magatzems. Però el film, recorda Conrad, és només la punta de l'iceberg d'un macroprojecte, Sexe en Català, de la seva empresa, la Conrad Son Company, que té tres objectius: promoció, divulgació i normalització del català i del sexe. "Jo crec que la normalització demana de fer revistes del cor en català i pel·lícules porno en català.

Aquests dos productes inte-ressen la gent. Molts videoclubs viuen del porno". I posats a normalitzar, divulgar i normalitzar la llengua i el sexe, aquest barceloní s'ha embolicat amb la segona part de les excursionistes. Pirineus calents possiblement començarà a rodar-se a final d'any. També ha mantingut contacte amb la coordinadora Gai i Lesbiana per tirar endavant la primera realització gai en català. El títol podria ser Ja ho has dit al papà que ets gai? i comptaria amb l'assessorament, entre més persones, d'Armand de Fluvià. El seu rodatge pot començar després de Reis, i Sitges en seria un dels escenaris. Sexe en Català també presentarà durant el Festival la
primera revista del pomo a Catalunya, còmics i, avisa, fotos "molt heavy". Quim, dibuixant d'El Jueves, n'ha fet la contraportada. Internet és una altra eina

L'aposta de Conrad ha fet que es prodigui últimament als mitjans de comunicació. Les seves excursionistes donen peu a reflexions de tota mena sobre la normalització de la llengua. El seu projecte Sexe en Català ha tingut notes d'adhesió. El director en posa algunes sobre la taula, com la del periodista Josep Pernau ("Ha estat una iniciativa
de la societat civil, tan afalagada pel senyor Pujol... La seva estrena ha de ser lluïda i mereixerà la presència del president de la Generalitat"). O la de l'escriptor Ferran Torrent ("Si en totes les llengües es fa porno, em sembla una estupidesa que no se'n faça en català"). O la del cantant Quimi Portet ("ja era hora"). O la de Núria Feliu ("Crec que en català ha d'haver- hi de tot per tenir un país normalitzat"). Conrad també truca a la porta dels polítics. I comenta entusiasmat la cita que li ha concedit el líder d'Esquerra Republicana Carod- Rovira el 24 de novembre, primer dia del Festival.