Emmordassar el carrer

La democràcia espanyola es troba erosionada. Les restriccions a la llibertat d'expressió a les xarxes han comportat sentències d'enaltiment del terrorisme per simples acudits. Una repressió, però, que no només afecta el món digital. Amb la Primavera Valenciana com a camp de proves, l'aprovació de la denominada llei mordassa ha limitat l'espai de la protesta ciutadana. L'objectiu ha estat doble: posar pals a les rodes dels col·lectius socials, cívics i sindicals i atemorir la ciutadania.

Segueix-nos a Facebook per assabentar-te dels nostres darrers reportatges

Imagineu que sou a l'aeroport del Prat, Barcelona. I que quan esteu al control de passaports és comuniqueu en català amb l'agent de seguretat. «Parlar en aquesta llengua és una falta de respecte, un exemple de la poca estima per Espanya», contesta el guàrdia. Vostès no canvien de llengua. Segueixen comunicant-se amb ell en català, malgrat les advertències del policia. Aquesta vulneració dels drets lingüístics té un preu: 601 euros. Ara bé, el destinatari de la sanció no és el guàrdia, sinó la víctima. I la situació, lluny de ser imaginada, és ben real. De fet, les forces de seguretat de l'Estat van argumentar que la persona «va fer cas omís de les ordres donades pels agents actuants i, per tant, va dificultar la tasca policial, endarrerint el flux normal de passatgers».

La sanció es repeteix, però en un escenari diferent. Un periodista de Catalunya Ràdio està cobrint la declaració de l'ex-president català Jordi Pujol a l'Audiència Nacional. Aquest professional de la comunicació, però, decideix apropar-se pel seu compte a l'ex-dirigent de la vella Convergència. L'acció té el mateix cost que l'anterior: 601 euros. I les raons donades per la Delegació del Govern espanyol a Madrid són similars: «Desobediència als agents de l'autoritat». Es tracta, segons justifiquen, d'una infracció greu.

Aquestes dues sancions, tanmateix, van més enllà de la coincidència amb la quantia a pagar. Formen part de l'ampli ventall de multes que han imposat les forces de seguretat de l'Estat d'ençà que va aprovar-se la denominada llei mordassa l'any 2015. Un tros gran d'esparadrap que pretén silenciar la protesta arreu de l'Estat espanyol i que suposa un pas de rosca més, segons denuncien organitzacions en defensa dels drets humans, en l'erosió de la llibertat d'expressió.

La primera bena

El calendari marcava el 15 de febrer del 2012. Feia mesos que l'onada d'indignació del 15M s'havia soterrat com el riu Guadiana, filtrant-se com la pluja fina en el debat polític. El moviment havia realitzat un sotrac al bipartidisme. El PSOE va ser el més perjudicat en les eleccions posteriors, celebrades el 20 de novembre de 2011. La victòria aclaparadora dels populars, però, no va anestesiar el clima de denúncia de la corrupció i d'enuig amb les elits. La simbiosi de causes judicials i retallades era un polvorí que esperava una simple espurna perquè el foc fóra protagonista. Paradoxalment, la manca de calefacció als col·legis va encendre un moviment estudiantil de protesta que va agafar volada ràpidament.

La reacció a les concentracions que apuntaven l'Executiu del PP va ser estrictament policial. Les imatges de repressió contra els estudiants van adquirir transcendència internacional. Les declaracions del cap policial van encendre més el foc quan es va referir als manifestants, molts d'ells menors d'edat, com «l'enemic». Aquest fet va alimentar la flama que aniria facilitant la caiguda del règim dels populars al País Valencià.

La Primavera Valenciana va deixar al descobert la violència policial. La reacció desproporcionada va fer que els mitjans internacionals es feren ressò. Aquestes protestes van ser el camp de proves per a la llei mordassa.

Una intervenció policial, però, que va ser una mena de primer assaig per a la posterior llei mordassa. «El País Valencià va convertir-se en un camp de proves de les polítiques estatals», va afirmar en un reportatge a EL TEMPS el cantautor Pau Alabajos, protagonista durant aquells dies. L'activista Mireia Biosca, ara coordinadora de València en Comú, apuntava en la mateixa direcció: «El País Valencià va provar la recepta posterior de la llei Mordassa per aturar la protesta social. Vam patir l'aplicació de les mateixes polítiques repressives». L'increment de les manifestacions, la fortalesa de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i accions com ara Rodeja el Congrés o la concentració similar celebrada al voltant del Parlament català van provocar que l'Executiu popular responguera amb la policia i no amb diàleg a les protestes del carrer.

Qüestionada per tothom

De la premissa d'un suposat conflicte social va néixer la Llei de Seguretat Ciutadana, més coneguda com a llei mordassa. Amb un increment de les qüestions sancionables i de les quanties a exigir, la norma considera «una infracció qualsevol pertorbació greu de la seguretat ciutadana protagonitzada a les seus del Congrés, el Senat i els parlaments autonòmics». Unes restriccions que s'ampliaven a la tasca dels fotoperiodistes, ja que la llei sancionava «l'ús no autoritzat d'imatges i de dades personals i professionals de la policia».

Aquesta llei, a priori, també «prohibia», en paraules de la PAH, qualsevol intent d'aturar un desnonament. «Seran sancionats tots aquells que obstaculitzen qualsevol autoritat, treballador públic o corporació oficial en el compliment, execució d'acords, resolucions administratives o judicials», recull la norma. Les multes, al seu torn, tenien uns altres destinataris com ara Greenpeace: «Serà sancionable escalar edificis o monuments sense autorització quan existisca un cert risc de danys personals o patrimonials».

La norma permet a la policia dissoldre manifestacions en llocs públics si així ho ordena «l'autoritat competent». Aquests poders augmentats provocaren les crítiques d'organitzacions com ara Amnistia Internacional. «L'ampliació dels poders dels cossos i forces de seguretat pot comportar l'arbitrarietat en l'aplicació de la llei, així com la tipificació i sanció de noves formes de protesta. Aquestes limitacions podrien afectar l'exercici dels drets de llibertat de reunió pacífica, expressió i informació», denunciava aquesta entitat en favor dels drets humans.

Amnistia Internacional assenyalava que l'ampliació del nombre d'infraccions de 27 a 47 «no estava justificada». «El Govern argumenta que s'han eliminat algunes faltes del Codi Penal. Ara bé, només 9 infraccions del text procedeixen del Codi Penal i passen a l'àmbit administratiu sancionador. És més, 21 són de nova creació», censurava en aquell moment l'organització. També advertia que l'obligació d'autoritzar protestes «podia suposar una limitació de la protesta social, així com castigar la disconformitat, tal com han denunciat moviments socials, organitzacions de drets humans, experts i organismes internacionals».

Protesta de Greenpeace contra la llei mordassa//Greenpeace.

«Altra de les preocupacions d'Amnistia Internacional és la limitació de la gravació i difusió d'imatges de les forces de seguretat quan puguen posar en perill operacions policials o la integritat dels agents», afirmava l'organització, que afegia: «El Relator de Nacions Unides sobre la llibertat d'opinió i expressió ha recordat que aquest exercici pot documentar violacions dels drets humans». «La llibertat d'expressió pot estar amenaçada, ja que es consideren infraccions lleus les injúries o faltes de respecte a les forces de seguretat. Aquesta disposició, expressada en termes imprecisos, podria limitar de manera injustificada el dret a la llibertat d'expressió i es correria el risc de sancionar qualsevol crítica que es considere ofensiva», remata Amnistia Internacional.

A aquestes crítiques s'hi sumaven personalitats internacionals que vetllen pel respecte dels drets humans, com ara el Comissari de Drets Humans del Consell d'Europa. «Les restriccions soscavarien enormement el dret a la llibertat d'expressió», censurava. «Els drets de manifestació pacífica i d'expressió col·lectiva d'una opinió són fonamentals per a l'existència d'una societat lliure i democràtica. Ens preocupa que les propostes de reforma puguen ser una resposta del Govern i del poder legislatiu a les nombroses manifestacions dels darrers anys», afirmava l'ONU, que exigia la retirada de la llei a l'Executiu de Mariano Rajoy.

Atemorir la protesta

Totes aquestes restriccions van tindre un efecte immediat. No debades, organitzacions ecologistes com ara Greenpeace van ser de les primeres a rebre sancions per les seues accions de desplegar pancartes en oficines de companyies elèctriques o de gas. «Aquesta norma erosiona força la democràcia. Tot i que no ha afectat les nostres accions, la llei mordassa sí que ens fa anar més amb compte per tal de preveure possibles sancions», indica Miguel Ángel Soto, portaveu estatal de Greenpeace. «Vam penjar aquestes pancartes per evidenciar, precisament, aquestes multes desproporcionades de la llei mordassa», afegeix.

Toni Gisbert, portaveu d'Acció Cultural del País Valencià i encarregat d'organitzar manifestacions des de fa anys, apunta que «el problema de la llei mordassa va més enllà de les sancions». «Es tracta més d'una qüestió d'arbitrarietat de la policia contra les protestes. Tot i que teòricament és la Delegació del Govern espanyol qui controla les accions policials, és el cap d'unitat qui té el comandament de la situació. No debades, jo negocie amb ell en cas de veure que puga produir-se qualsevol càrrega policial injustificada», explica. «Aquesta arbitrarietat feia anys que s'havia instal·lat. Ara bé, la llei mordassa l'empara, ja que atorga més poder i autonomia als cossos i forces de seguretat de l'Estat». Gisber pensa que «el fet que la policia compte amb el control total de la situació i que hages de negociar amb ells quasi com si els demanares un favor, no és gens normal».

«La llei mordassa, a més, ha ampliat els desplegaments excessius de la policia i ha fet que els agents acompanyen els manifestants durant el recorregut, en lloc de restar a l'aguait com abans. Tots aquests fets, junt amb un augment de la identificació a la gent jove, tenen l'objectiu de conflictivitzar la protesta, de transmetre la sensació que una manifestació és sinònim de violència», apunta el dirigent de l'entitat en favor de la llengua. «Al remat, es busca atemorir a la gent. No als convençuts, que sempre aniran. El propòsit és evitar que la massa crítica augmente», conclou.

Tot i que la norma apuntava directament a l'estratègia de la PAH, les diferents plataformes arreu de l'Estat han esquivat les restriccions de la llei amb facilitat. «Hem ocupat oficines i hem fet altres accions que poden ser motiu de sanció d'acord amb la llei mordassa i no hem rebut cap multa. Realment, les nostres accions no han comptat amb cap mena d'obstacle, tot i l'articulat legal de la norma», confessa Celia Rodríguez, de la PAH de València.

«Hem fet com si no existira. I tampoc hem tingut més dificultats que abans. És cert que les sancions poden ser més dures, però, exceptuant determinats llocs de l'Estat, no ho hem patit», corrobora la seua companya catalana de la PAH Barcelona, Lucia Delgado. «La mostra que hem actuat igual va ser l'ocupació d'unes oficines bancàries el mateix dia d'entrada en vigor de la llei. Els problemes van ser els mateixos. És més, els Mossos d'Esquadra no sabien ben bé com actuar», relata, tot i que afirma que les identificacions «sí que han augmentat amb la llei mordassa».

Paco Sánchez, un activista antitaurí de Sabadell, no va gaudir de tanta sort. Com a defensor dels drets dels animals, participava sovint en protestes contra determinats festivitats taurines. Així, l'any 2015 junt amb 34 activistes més, va aturar la celebració del bou embolat a la localitat d'Olocau del Rei (Ports). Per paralitzar aquells actes, la subdelegació del Govern espanyol a Castelló va imposar-los una multa de 6.000 euros per persona. «Volen callar l'activisme. Les multes no són proporcionals, i menys quan s'estaven manifestant pacíficament contra el maltracte animal», va denunciar en aquell moment el senador de Compromís, Carles Mulet.

«Va ser molt greu. Ens van imposar una multa que no podíem pagar. Ara bé, la sensació no va ser del tot amarga. Vam aconseguir aturar els festejos, un fet quasi inèdit», afirma Sánchez, que expressa sense dubtes que «ho tornaria a fer». Pendent que s'anul·le la sanció -argumenta que els fets han prescrit-, Sánchez reconeix que aquestes multes han reduït la seua participació en protestes: «Abans cada dues setmanes hi assistia a una. Una freqüència que molts hem disminuït per les sancions». «No podem enfrontar-nos a multes tan elevades. No tenim els diners», rebla amb ràbia. És la mordassa econòmica del Govern espanyol a la llibertat d'expressió.

Subscriu-te a El Temps i tindràs accés il·limitat a tots els continguts.