Més per Mallorca actua com un sol partit polític però, en realitat, no ho és. Segueix essent una coalició formada pel PSM-Entesa , Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca i IniciativaVerds. Fa una setmana el PSM, que és la formació majoritària de l’aliança -en vots, representació institucional i xarxa orgànica - , amb molta diferència sobre les altres dues, celebrà el seu congrés, el vint-i-cinquè, en el que reafirmà la voluntat d’intensificar el camí de la conversió de Més en un únic subjecte polític, un projecte que ja porta onze anys d’existència.
Congrés del PSM-Entesa. La veterana formació celebrà de forma telemàtic el seu 25è congrés el passat divendres dia 26 de març. Fou fundada el febrer de 1976 amb el nom de Partit Socialista de les Illes (PSI), adoptant a finals l’any següent la denominació de Partit Socialista de Mallorca (PSM), que fins ara ha mantingut, si bé ha anat tenint diversos afegits, com «Entesa Nacionalista» i, recentment, només «Entesa».
El congrés serví per reelegir en el màxim càrrec orgànic a Bel Busquets. La secretària general, un pic confirmada altra vegada en la responsabilitat, digué, en el seu discurs, que «des de l'inici, el PSM-Entesa es converteix en un dels puntals de MÉS per Mallorca, amb la intenció de dotar la ciutadania organitzada d'un nou i més eficaç instrument de transformació cap a una societat més justa, sostenible i amb capacitat de decidir el seu futur». Explica la reelegida que «el PSM manté la seva estructura mínima per a una gestió eficient de l’organització: militància, patrimoni, gestió econòmica. Mentrestant MÉS per Mallorca recorre el seu camí per convertir-se en un únic subjecte polític, el PSM és al seu costat i es posa a la seva disposició en l’organització administrativa».
El congrés serví, així mateix, per elegir Joana Aina Campomar com a secretària de finances i a Marta Carrió, Ruth Mateu, Magdalena Perelló, Joan Francesc Canyelles, Llorenç Carrió, Sebastià Llodrà i Joan Josep Mas com a membres del nucli de la direcció que portarà el dia a dia de la formació. Igualment, l’assemblea virtual aprovà un reglament per a les reunions telemàtiques de la direcció i les bases així com una ponència d’organització que fixa la mínima estructura possible per, així, cedir tot el protagonisme polític a Més per Mallorca, la coalició que enguany compleix onze anys des de que es feren les primeres passes per crear–la i vuit d’ençà que té existència formal.
En efecte, l’estiu de 2010 es va fer la coalició per a les futures eleccions autonòmiques de maig 2011 entre el PSM-Entesa i Iniciativa Verds. Aquesta última formació era la suma entre Iniciativa d’Esquerres (IE) i Els Verds de Mallorca. IE fou fundada el mateix any 2010 per un grapat de militants d’Esquerra Unida que abandonaren aquesta formació. Per la seva banda, Els Verds, després de quinze anys d’activitat política institucional, estava immers aleshores en una greu crisi interna que li havia minvat quasi tota la militància. Els dos partits, en sintonia amb la direcció del PSM, acordaren fusionar-se en el que fou Iniciativa Verds i demanar la coalició amb el grup nacionalista.
L’acord va ser ràpid. El PSM, sota la direcció encapçalada per Biel Barceló, apostava des de 2006 per ampliar la seva base ideològica, política i electoral cap a l’esquerra. Pactà anar a les eleccions de 2007 amb Esquerra Unida (EU) i, més tard, amb ERC. No funcionà bé, la coalició, i a partit de 2009 el PSM optà per explorar nous camins que el 2010 fructificaren en la ruptura d’EU, producte de la qual fou la sortida dels que crearen Iniciativa d’Esquerres i, així, s’inicià el procés referit. Un grup molt minoritari del PSM no acceptà la nova estratègia i abandonà el partit, fundant Entesa per Mallorca, que, després d’uns anys d’escassa activitat, acabà per incorporar-se a Més per Mallorca per concórrer a les eleccions autonòmiques de 2011 i finalment, el 2013, es va dissoldre.
A partit de l’acord preelectoral entre PSM-Iniciativa Verds-Entesa la voluntat del partit majoritari fou sempre la que avançar cap a la «creació d’un nou subjecte polític únic», tal i com digueren els seus dirigents. El procés va fer una passa fonamental amb el congrés fundacional de 2013, quan adoptà el nom. Amb posterioritat s’hi incorporà ERC a Mallorca, que actua amb el nom d’Esquerra Republicana de Mallorca, però les males relacions amb el PSM portaren a una crisi poc abans de les eleccions de 2015 i ERC se’n sortí. Quatre anys més, amb una nova direcció insular i balear d’Esquerra, es va refer la sintonia i els republicans feren coalició amb Més a les eleccions de 2019 i, més tard, s’incorporaren a la formació.
Més per Mallorca actua com una sola formació, tant electoralment com políticament. No obstant, els partits no s’ha dissolt, tal i com en primera instància es va dir que passaria. És més, al llarg del últims anys s’han esdevingut tensions entre les formacions que fan part de Més que han posat de manifest que encara existeixen formes diferents -segons cada partit - d’entendre la unió. Cal dir, tanmateix, que els dirigents neguen qualsevol dubte en relació al futur "subjecte polític únic" que ha de ser Més, tot i que de moment els partits que el formen no s'han dissolt .